Interculturalitat

28

des.'19

VV.AA. (2019): «Mutilació genital femenina. Cinc propostes de modificació del Protocol d’actuacions per prevenir la mutilació genital femenina i algunes reflexions», a Educació Social: Revista d’Intervenció Socioeducativa, 2019, núm. 73, pàg. 139-150.

Aquest article proposa cinc modificacions del Protocol d’actuacions per prevenir la mutilació genital femenina del Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya (2007). La més destacable té a veure amb l’exploració genital. El Protocol estableix que quan una menor d’edat en situació de risc ha de realitzar un viatge al seu país d’origen, se li ha de realitzar una exploració genital abans i després del viatge i no estableix la necessitat de demanar el consentiment lliure i informat de les noies o dels seus progenitors, tot i que la llei ja hi obligava quan va ser redactat i aprovat. La negativa o resistència d’algunes noies a l’exploració genital destapa i planteja qüestions de poder, empoderament, algorimització de l’acció professional i relació de l’ètica amb el treball tècnic, sobre les quals el darrer capítol fa algunes reflexions.

Veure l'article Veure la revista

Més informació

14

jul.'17

Vergés, J. (coord.), Canimas, J., Carreras. C., Molina, E. et alt. (2017): Diversitat religiosa i laïcitat a les escoles i hospitals de la ciutat de Girona, Girona: Documenta Universitaria.

La part central d'aquest projecte consisteix en un estudi empíric sobre l’actitud de determinats col·lectius de la ciutat de Girona davant de la religió i la diversitat religiosa. En concret, l’estudi vol comprovar quin tractament es fa de la religió i la diversitat religiosa en les escoles i hospitals de Girona i veure si s’hi dóna una actitud de laïcitat positiva, o no.

Aquesta publicació recull resultats del projecte de recerca finançat l'any 2015 per la Direcció General d'Afers Religiosos del Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya (La laïcitat positiva a Catalunya: raonabilitat, límits i aplicacions, RELIG2015) a la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani del Departament de Filosofia de la Universitat de Girona.

Veure llibre

 

Més informació

05

febr.'16

Canimas, J. (2016): «Quina mena de laïcitat han de practicar els centres educatius?», a Perspectiva Escolar, juliol 2016, núm. 388, pàg. 14-18.

Quin lloc ha de tenir la religió als centres educatius d’una societat democràtica? En aquest article: (i) es presenta el panorama conceptual que convida i obliga a la reflexió (societat secularitzada, societat postsecular, confessionalitat, laïcitat d’abstenció, laïcitat positiva, laïcitat de diàleg i laïcisme); (ii) es considera que, avui, els centres educatius públics de Catalunya practiquen un model a cavall entre la laïcitat d’abstenció i la positiva; i (iii) es defensa un model educatiu en el qual la religió i l’espiritualitat hi tinguin cabuda, que l’autor anomena de laïcitat de diàleg i contrastació.

Veure article

Més informació

05

febr.'16

VV.AA. (2016): «Ètiques i estètiques als CRAE (I): pírcings, dilatacions, tatuatges i micropigmentacions dels nois i noies atesos», a Butlletí d’Inf@ancia, abril 2016, núm. 94.

La qüestió dels pírcings, les dilatacions, els tatuatges i les micropigmentacions dels nois i noies que viuen als Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE), és una qüestió educativa important i, en algunes situacions, difícil d'abordar: s’han de permetre?; s’han d’autoritzar?; els educadors, han d’acompanyar als nois i noies a fer-se’ls?; depèn de l’edat?; del tipus d’incisió o de la seva magnitud?; etc. El cos parla i fa parlar, diu i dirà al llarg de tota la vida coses sobre la pròpia identitat i la relació que mantenim amb el altres i amb el món. Aquest article intenta aprofundir en aquestes qüestions i donar-hi respostes.

Veure l'article

Més informació

01

febr.'16

VV.AA. (2016): Guia per al respecte a la diversitat de creences als centres educatius de Catalunya, Generalitat de Catalunya.

La Guia aborda cinc qüestions que poden ser motiu de conflictes ètics als centres educatius: (i) les formes de vestir i l’ús de símbols de l’alumnat i del professorat, (ii) els diferents menús dels menjadors escolars, (iii) els continguts curriculars, (iv) el calendari escolar i (v) el tractament del dol davant una pèrdua. Dona orientacions ètiques, jurídiques i educatives per abordar aquestes cinc qüestions i, en forma d’annexos, ofereix una recopilació de les referències legals més importants, un recull de fitxes de les diverses confessions presents a Catalunya, un quadre resum de les fitxes, un calendari interreligiós i un apartat de recursos a tenir en compte per aprofundir en alguns dels temes als quals la guia fa referència.

Veure guia

Més informació

21

abr.'15

VV.AA.(2015): Immigració i retorn al país d’origen: cal donar l’opinió professional a les persones ateses? Publicacions del Comitè d’ètica Aplicada. Àrea de Benestar del Consell Comarcal de l’Alt Empordà.

El dilema ètic que planteja aquest document se centra en dues problemàtiques que han estat proposades pels professionals del Pla de Ciutadania i Immigració i dels Serveis Socials Bàsics. En primer lloc planteja en quins casos aquests professionals han de donar informació sobre el programa de retorn assistit a les persones que s'adrecen als serveis i, en segon lloc, planteja la qüestió de quan i com el professional ha d'emetre la seva opinió professional sobre la conveniència de les persones ateses d'acollir-se a aquest programa.

Veure document
   

Més informació

20

juny'13

Canimas, J. (2013): «¿Hay límites en la forma de vestir del alumnado de los centros educativos públicos?», a Cuadernos de pedagogía, març 2013, núm. 432, pàg. 78-82.

A l’institut de batxillerat, la Fàtima porta un mocador al cap i no li diuen res i, en canvi, l’Antoni s’ha de treure la gorra quan entra a classe. L’Adrià porta una samarreta amb la imatge del Che Guevara sense problemes, i a en Miquel no n’hi deixen portar una amb la imatge de Franco. L’article intenta trobar raons a aquests diferents tractaments de les formes de vestir i a aquestes preguntes d’alguns docents: no seria més fàcil que tothom vestís com volgués? O que l’alumnat portés uniforme?

Veure article (en castellà)

Més informació

20

juny'13

Canimas, J. (2013): «Ètica i cultura: embolics i perills dels conceptes cultura i relativisme cultural en l’àmbit de l’acció social, psicoeducativa i sociosanitària», Pedagogia i Treball Social. Revista de Ciències Socials Aplicades, vol. 3, núm. 1, pàg. 3-19.

L'article defensa dues tesis principals: que en l'anàlisi de problemàtiques ètiques, la majoria de vegades el terme cultura enfosqueix la reflexió; i que l'antropologia ha alimentat el relativisme ètic en l'àmbit de l'acció social, educativa i psicològica. L'article de Canimas va ser sotmès a la crítica de l'antropòleg Carles Serra, que en el matéix número de la revista va publicar l'article Antropologia i filosofia moral. Embolics i perills en l'ús de conceptes propis de l'antropologia per part d'experts en filosofia moral.

Veure la revista Veure l'article

Més informació

20

juny'12

Canimas, J. (2012): «¿Como afrontar problemas éticos intermorales?», a Cuadernos de pedagogía. Monográfico sobre interculturalidad, febrer 2012, núm. 420, pàg. 55-59.

Es descriuen i justifiquen quatre recomanacions per abordar els problemes ètics en els centres educatius: (i) parlar més de pluralisme moral i menys d’interculturalitat; (ii) assumir que l’acceptació del relativisme cultural no comporta l’acceptació del relativisme ètic; (iii) introduir l’ètica aplicada a l’àmbit educatiu; i (iv), que la millor manera de resoldre problemes indesitjables és no fomentar-los.

Veure l'article (en castellà)

Més informació

20

juny'10

VV.AA. (2010): Guia sobre la pluralitat religiosa als centres educatius, Departament d’Ensenyament i Direcció General d’Assumptes Religiosos de la Generalitat de Catalunya.

Aquesta primera edició de la Guia aborda quatre qüestions que poden ser motiu de conflictes ètics als centres educatius: (i) les formes de vestir i l’ús de símbols de l’alumnat i del professorat, (ii) els diferents menús dels menjadors escolars, (iii) els continguts curriculars, i (iv) el calendari escolar. Dóna orientacions ètiques, jurídiques i educatives per abordar aquestes quatre qüestions i, en forma d’annexos, ofereix una recopilació de les referències legals més importants, un recull de fitxes de les diverses confessions presents a Catalunya, un quadre resum de les fitxes, un calendari interreligiós i un apartat de recursos a tenir en compte per aprofundir en alguns dels temes als quals la guia fa referència.* Aquesta primera edició de la Guia va ser coordinada i redactada pel pedagog Francesc Carbonell i pel filòsof Joan Canimas Brugué, i actualitzada i millorada sis anys després (vegeu VV.AA (2016): Guia per al respecte a la diversitat de creences als centres educatius de Catalunya, Generalitat de Catalunya, 2015).

Veure guia

Més informació
X
Aneu a la barra d'eines