p 2013

Canimas, J. (2013): [Ressenya bibliogràfica del llibre d’Ainoa Mateos Programa socioeducativo para la prevención e la violencia de género en parejas adolescentes] Cuadernos de Pedagogía, septiembre 2013, nº 437, pàg. 97

Ressenya bibliogràfica del llibre d'Ainoa Mateos Inchaurrondo Programa socioeducativo para la prevención e la violencia de género en parejas adolescentes  (Madrid: Pirámide, col. Ojos Solares, 2013).

Veure ressenya (en castellà)

VV.AA. (2013): Guía Investigación Clínica 2013. Aspectos éticos y jurídicos a tener en cuenta en estudios clínicos en fase II y III. Publicacions de la Cátedra de Promoción de la Salud (2a edició revisada).

Aquesta Guía de los aspectos éticos y jurídicos a tener en cuenta en estudios clínicos en fase II y III: (1) Recopila tots els aspectes ètics i jurídics imprescindibles dispersos en diferents declaracions, orientacions i pautes internacionals, legislació espanyola i documents de bones pràctiques; (2) proposa algunes noves qüestions ètiques a tenir en compte, que no són exigibles però que seria desitjable que ho fossin; (3) reflexiona i profunditza sobre alguns aspectes controvertits, especialment en aquells que tenen a veure amb la valoració de l'equació "beneficis/riscos i molèsties" i amb la participació en estudis clínics de persones adultes que no tenen plena capacitat de decisió; i (4) incorpora un test amb tots els aspectes ètics que un Comitè d'Ètica de la Investigació hauria de valorar d'un estudi clínic.

Veure document (en castellà)  

Canimas, J. (2013): «¿Hay límites en la forma de vestir del alumnado de los centros educativos públicos?», a Cuadernos de pedagogía, març 2013, núm. 432, pàg. 78-82.

A l’institut de batxillerat, la Fàtima porta un mocador al cap i no li diuen res i, en canvi, l’Antoni s’ha de treure la gorra quan entra a classe. L’Adrià porta una samarreta amb la imatge del Che Guevara sense problemes, i a en Miquel no n’hi deixen portar una amb la imatge de Franco. L’article intenta trobar raons a aquests diferents tractaments de les formes de vestir i a aquestes preguntes d’alguns docents: no seria més fàcil que tothom vestís com volgués? O que l’alumnat portés uniforme?

Veure article (en castellà)

Canimas, J. (2013): «Ètiques de l’ésser-hi», Butlletí Inf@ncia.

Hi ha un error que comença a ser massa freqüent: considerar que parlar d'ètica és parlar només de drets i deures; i que fer-ho d'ètica aplicada és parlar de dilemes o, estirant molt, dels problemes que de vegades planteja la posada en pràctica dels drets i deures. Aquesta preeminència i de vegades absolutisme de la deontologia, fa que s'oblidin altres expressions de l'ètica, la qual cosa suposa no només un empobriment de la condició humana, sinó també un perill. De les tres grans maneres de concebre l'ètica, l'autor considera que la primacia de l'ètica prescrita i de l'ètica reflexiva ofeguen la tercera forma d'entendre-la: la que fa referència a la manera de ser i d'estar en el món i amb els altres.

Veure l'article

Canimas, J. (2013): «La ética aplicada como resistencia política», a Quintanas, A. (Ed.): El transfondo biopolítico de la bioética, Girona: Documenta Universitaria, 2013, pàg. 147-157.

Quan la biopolítica ha esdevingut un factor clau del govern de la població, les formes de resistència política tendeixen a transformar els seus mètodes i els seus enfocaments. D'aquesta manera, l'ètica aplicada a l'acció social, psico-educativa i sòcio-sanitària també hauria de contemplar-se i dirigir-se cap a una pràctica crítica, subversiva i situacionista de resistència política. Una ètica que ens permeti escoltar d'una altra manera les veus que massa sovint patologitzem o lumpenitzem; que ens permeti veure que aigües amunt no necessàriament hi ha una ètica fonamental, sinó un crit de dolor i resistència. Veure llibre (en castellà)

Canimas, J. (2013): «Ètica i cultura: embolics i perills dels conceptes cultura i relativisme cultural en l’àmbit de l’acció social, psicoeducativa i sociosanitària», Pedagogia i Treball Social. Revista de Ciències Socials Aplicades, vol. 3, núm. 1, pàg. 3-19.

L'article defensa dues tesis principals: que en l'anàlisi de problemàtiques ètiques, la majoria de vegades el terme cultura enfosqueix la reflexió; i que l'antropologia ha alimentat el relativisme ètic en l'àmbit de l'acció social, educativa i psicològica. L'article de Canimas va ser sotmès a la crítica de l'antropòleg Carles Serra, que en el matéix número de la revista va publicar l'article Antropologia i filosofia moral. Embolics i perills en l'ús de conceptes propis de l'antropologia per part d'experts en filosofia moral.

Veure la revista Veure l'article

Canimas, J. (2013): «Els reptes ètics en l’acció social», Bioètica & Debat, setembre de 2013, núm. 19 (69), pàg. 7-10.

L'autor adverteix primer que, al seu entendre, hi ha tres grans maneres d’entendre l’ètica: com a moral, com a activitat reflexiva i com a manera de ser i d'estar en el món i amb els altres. Quan es parla de reptes ètics, normalment es fa referència als conflictes entre principis morals que l'ètica reflexiva es veu cridada a resoldre. En aquestes planes, proposa una classificació d'aquests tipus de reptes, però intenta anar una mica més enllà identificant-ne d’altres que tenen a veure amb l'ètica com a manera de ser i d'estar en el món i amb els altres.

Veure l'article