Hi ha un error que comença a ser massa freqüent: considerar que parlar d’ètica és parlar només de drets i deures; i que fer-ho d’ètica aplicada és parlar de dilemes o, estirant molt, dels problemes que de vegades planteja la posada en pràctica dels drets i deures. Aquesta preeminència i de vegades absolutisme de la deontologia, fa que s’oblidin altres expressions de l’ètica, la qual cosa suposa no només un empobriment de la condició humana, sinó també un perill.
De les tres grans maneres de concebre l’ètica, l’autor considera que la primacia de l’ètica prescrita i de l’ètica reflexiva ofeguen la tercera forma d’entendre-la: la que fa referència a la manera de ser i d’estar en el món i amb els altres.