Hospitalitat – bon tracte – cura

13

març'24

Canimas, J. (2024): “El cuidado de la intimidad», pàg. 43 – 52, a Inza-Bartolomé, A. y Isaola Argüeso, A. (2024): Ética, vulnerabilidad y cuidados en el ámbito social y sanitario. Servicio Editorial de la Universidad del País Vasco.

En el nostre context cultural, la intimitat és una necessitat humana fonamental perquè és condició de possibilitat d'aquest «jo» que és trobada amb un mateix, amb l'altre i amb allò altre i també condició de possibilitat del lliure arbitri, la llibertat ex-istencial i la dignitat humana.
Al primer apartat d'aquest capítol es cartografia el panorama que despleguen els conceptes intimitatinterioritatextimitatprivat i públic. En el segon, s’iexpliquen els factors abans assenyalats que fan de la intimitat una necessitat humana fonamental. I com que, per raons d'espai, no és possible endinsar-se en els àmbits que componen l'extimitat (cos, coses, llocs, altres i informació), l'últim apartat aborda tres actituds que permeten aproximar-s'hi correctament: la cortesia, el bon tracte i la cura.

Més informació

04

oct.'23

Canimas i Brugué, J. (2023):”La imposibilidad de llamar-la casa” a Cuadernos “Vejez, sociedad y salud pública”, publicat per la Fundació Víctor Grífols i Lucas

Tenir una llar és imprescindible per a la vida humana. El que caracteritza una llar és la calidesa de la intimitat i la llibertat. Aquest capítol del quadern Vellesa, societat i salut pública, publicat per la Fundació Víctor Grífols i Lucas, tracta breument aquesta qüestió i la situació d'aquelles persones que no disposen d'un lloc càlid que els pertany, cosa que dona motius per considerar que la majoria de les que viuen en residències bé podrien considerar-se persones sense llar. Veure document  

Més informació

04

maig'21

VV.AA.(2021): Obtenció, traspàs i guarda de dades personals. Protocol de bones pràctiques. Publicacions del Comitè d’ètica Aplicada. Àrea de Benestar del Consell Comarcal de l’Alt Empordà.

La intimitat és una necessitat humana cabdal, i també un dret fonamental. Per tant, no tenir cura de les dades personals de les persones que s'atenen en l'activitat professional no és només un delicte, sinó també i principalment un dany a la persona atesa. En aquest document es presenta un protocol de bones pràctiques sobre la obtenció, traspàs i guarda de dades personals. S’hi trobaran aclariments sobre conceptes clau, per exemple la distinció entre dades anònimes i dades personals o entre consentiment i consentiment jurídic. També pautes per a l’acolliment de les persones, la informació que cal donar abans de la recollida de dades, les excepcions al deure de disposar del consentiment lliure de la persona, els criteris que s’han de seguir pel traspàs de dades personals entre professionals o a altres persones, etc

Veure el Document

Més informació

17

oct.'18

VV.AA. (2018): La nostra ètica. Una manera de ser i de fer les coses

Llibret i vuit pòsters de lectura fàcil que recullen i expliquen set valors imprescindibles per a totes les entitats, professionals i familiars que atenen persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament. Ha estat elaborat i publicat per Dincat, una Federació que agrupa entitats de l'àmbit de la discapacitat intel·lectual i del desenvolupament de Catalunya i forma part d'un conjunt de materials dirigits a professionals, familiars i persones amb diversitat funcional: L'ètica de Dincat (2016); La nostra ètica. Una manera de ser i de fer les coses. Llibret de lectura fàcil (2018); La nostra ètica. Vuit pòsters (2018) i Guia didàctica (2018).

Veure el llibret   Veure els pósters

Més informació

14

ag.'18

Cuidar és ésser-hi

En ètica, les declaracions, convencions, codis deontològics, lleis i protocols són molt necessaris. També ho és disposar d'espais en els quals es reflexioni i avaluï la pràctica professional i es generin canvis per millorar. Però la manera de ser i d'estar en el món i amb els altres és anterior i, per tant, més fonamental i important que tot això.

Aquest text acompanyava el programa de l'exposició de fotografies Esguards i presències, de Miquel Serra, realitzada a l'Auditori Barradas d'Hospitalet de Llobregat del 10 de maig al 10 de juny de 2018.

Veure el document

Més informació

13

ag.'18

Canimas, J. (2018): «Arquitectura de la cura» a Iº Convocatòria del Palau Macaya: Articles de Reflexió Tribuna FEDAIA, 2018, pàg. 30-34.

Les persones som el lloc on som, ens construïm i cuidem construint i cuidant la llar que habitem. La construcció i la cura dels llocs, però, és gairebé impensada pels professionals de l'acció psico-sòcio-educativa i sanitària. De la poca importància que es dona a l'arquitectura en l'acció psico-sòcio-educativa i sanitària n'és bona mostra que, en les actuals estructures d'acollida, la relació entre el reconfort i el confort és inversament proporcional: a més necessitat de reconfort del cos i l'ànima de les persones, menys confort en l'espai. Solem aparcar les persones en situació de vulnerabilitat en zones-trans, en no-llocs.

Veure l'article Veure la revista

Més informació

13

ag.'18

Canimas, J. (2018): «Del Model Institucional al Model Comunitari. Indicadors del tipus de cura» a Iº Convocatòria del Palau Macaya: Articles de Reflexió Tribuna FEDAIA, 2018, pàg. 22-29.

La Unió Europea es troba en un procés de transició del model que anomena de cura institucional (institutional care) al de cura comunitària (community-based care). D'aquest procés, hi ha dues coses que no comparteixo. La primera és que considero mal trobats els conceptes cura institucional i cura comunitària i proposo substituir-los per cura comunitarista i cura personalitzada, respectivament. La segona és que els identificadors per determinar el tipus de cura que la Unió Europea proposa són reactius, poc sistematitzats, insuficients i empenyen a una classificació binària.

Veure l'article Veure la revista

Més informació

20

juny'13

Canimas, J. (2013): «Ètiques de l’ésser-hi», Butlletí Inf@ncia.

Hi ha un error que comença a ser massa freqüent: considerar que parlar d'ètica és parlar només de drets i deures; i que fer-ho d'ètica aplicada és parlar de dilemes o, estirant molt, dels problemes que de vegades planteja la posada en pràctica dels drets i deures. Aquesta preeminència i de vegades absolutisme de la deontologia, fa que s'oblidin altres expressions de l'ètica, la qual cosa suposa no només un empobriment de la condició humana, sinó també un perill. De les tres grans maneres de concebre l'ètica, l'autor considera que la primacia de l'ètica prescrita i de l'ètica reflexiva ofeguen la tercera forma d'entendre-la: la que fa referència a la manera de ser i d'estar en el món i amb els altres.

Veure l'article

Més informació

23

juny'09

Canimas, J. (2009): «Apuntes para una ética de la complejidad (o de si hay lugar para la beneficencia, la Piedad y la compasión en la educación social», a Revista de Educación Social, agost de 2009.

Versió revisada i ampliada de l'article publicat l’any 2007 :«Apunts per a una ètica de la complexitat», a Quaderns d’Educació Social, CEESC, monogràfic sobre Ètica i Educació Social, octubre de 2007, núm. 10, pàg. 19-34.   L’ofici d’educador social és hereu directe d’aquelles ocupacions que fins no fa gaire practicaven una intervenció absolutament paternalista. La proximitat d’aquest pretèrit, que en alguns casos encara és present, es nota en el fet que conceptes com ara assistència, beneficència, pietat, compassió, amor o fins i tot moral no es poden mencionar en l’àmbit de l’acció social sense el perill de convocar vells fantasmes. Aquest article pretén cridar l’atenció sobre el fet que en ètica no podem prescindir com si res d’aquests termes i d’allò que evoquen sense caure en un enorme i gèlid empobriment. El pensament laic, i amb ell l’educació social, els hauria de perdre la por, i pensar i trobar la manera de practicar-los en el nou marc en què ens trobem.

Veure l'article
 

Més informació

23

oct.'07

Canimas, J. (2007): «Apunts per a una ètica de la complexitat (o de si hi ha lloc per a la beneficència, la pietat i la compassió en l’educació social)», a Quaderns d’Educació Social, CEESC, monogràfic sobre Ètica i Educació Social, octubre de 2007, núm. 10, pàg. 19-34.

L’ofici d’educador social és hereu directe d’aquelles ocupacions que fins no fa gaire practicaven una intervenció absolutament paternalista. La proximitat d’aquest pretèrit, que en alguns casos encara és present, es nota en el fet que conceptes com ara assistència, beneficència, pietat, compassió, amor o fins i tot moral no es poden mencionar en l’àmbit de l’acció social sense el perill de convocar vells fantasmes. Aquest article pretén cridar l’atenció sobre el fet que en ètica no podem prescindir com si res d’aquests termes i d’allò que evoquen sense caure en un enorme i gèlid empobriment. El pensament laic, i amb ell l’educació social, els hauria de perdre la por, i pensar i trobar la manera de practicar-los en el nou marc en què ens trobem.

Veure article (en català) Veure revista

Més informació
X
Aneu a la barra d'eines