p 2018

VV.AA. (2018): La nostra ètica. Una manera de ser i de fer les coses

Llibret i vuit pòsters de lectura fàcil que recullen i expliquen set valors imprescindibles per a totes les entitats, professionals i familiars que atenen persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament. Ha estat elaborat i publicat per Dincat, una Federació que agrupa entitats de l'àmbit de la discapacitat intel·lectual i del desenvolupament de Catalunya i forma part d'un conjunt de materials dirigits a professionals, familiars i persones amb diversitat funcional: L'ètica de Dincat (2016); La nostra ètica. Una manera de ser i de fer les coses. Llibret de lectura fàcil (2018); La nostra ètica. Vuit pòsters (2018) i Guia didàctica (2018).

Veure el llibret   Veure els pósters

Cuidar és ésser-hi

En ètica, les declaracions, convencions, codis deontològics, lleis i protocols són molt necessaris. També ho és disposar d'espais en els quals es reflexioni i avaluï la pràctica professional i es generin canvis per millorar. Però la manera de ser i d'estar en el món i amb els altres és anterior i, per tant, més fonamental i important que tot això.

Aquest text acompanyava el programa de l'exposició de fotografies Esguards i presències, de Miquel Serra, realitzada a l'Auditori Barradas d'Hospitalet de Llobregat del 10 de maig al 10 de juny de 2018.

Veure el document

Canimas, J. (2018): «Arquitectura de la cura» a Iº Convocatòria del Palau Macaya: Articles de Reflexió Tribuna FEDAIA, 2018, pàg. 30-34.

Les persones som el lloc on som, ens construïm i cuidem construint i cuidant la llar que habitem. La construcció i la cura dels llocs, però, és gairebé impensada pels professionals de l'acció psico-sòcio-educativa i sanitària. De la poca importància que es dona a l'arquitectura en l'acció psico-sòcio-educativa i sanitària n'és bona mostra que, en les actuals estructures d'acollida, la relació entre el reconfort i el confort és inversament proporcional: a més necessitat de reconfort del cos i l'ànima de les persones, menys confort en l'espai. Solem aparcar les persones en situació de vulnerabilitat en zones-trans, en no-llocs.

Veure l'article Veure la revista

Canimas, J. (2018): «Del Model Institucional al Model Comunitari. Indicadors del tipus de cura» a Iº Convocatòria del Palau Macaya: Articles de Reflexió Tribuna FEDAIA, 2018, pàg. 22-29.

La Unió Europea es troba en un procés de transició del model que anomena de cura institucional (institutional care) al de cura comunitària (community-based care). D'aquest procés, hi ha dues coses que no comparteixo. La primera és que considero mal trobats els conceptes cura institucional i cura comunitària i proposo substituir-los per cura comunitarista i cura personalitzada, respectivament. La segona és que els identificadors per determinar el tipus de cura que la Unió Europea proposa són reactius, poc sistematitzats, insuficients i empenyen a una classificació binària.

Veure l'article Veure la revista

Canimas, J. (2018): «Apunts sobre el poder (fer)», a Revista de Treball Social, 2018, núm. 212, pàg. 47-56.

L'article intenta aclarir el llenguatge que parla del poder i, en aquest camí, oferir formes de pensar-lo, exercir-lo i combatre'l, si cal. Està estructurat en onze apartats i un epígraf: (0) Què pretenc? (1) El poder és la capacitat de fer alguna cosa, no un fantasma. (2) S'ha d'evitar el poder? (3) La distinció entre tecnociència, ètica (aplicada) i política. (4) No tot és ètica... (5) ...però tot ho és. (6) El poder descarnat. (7) Biopolítica i biopoder. (8) Poder, llibertat i responsabilitat. (9) La pròpia vida com a resistència i rebel·lia. (10) L'ètica aplicada, si no és política, és encobriment. (11) La política, si no és ètica, és un malson.

Veure la revista

Canimas, J. (2018): «La confidencialidad ante el abuso sexual a adolescentes», a Cuadernos de Trabajo Social, 2018, vol. 31, núm. 1, pàg. 199-210.

Segons l’autor, poden al·legar-se alguna o algunes d’aquestes sis raons per justificar la ruptura del secret professional: 1) per evitar o reduir un dany a la pròpia persona o persones; 2) per produir un benefici a la pròpia persona o persones; 3) per evitar o reduir un dany al professional o a terceres persones; 4) per produir un benefici al professional o a terceres persones; 5) per imperatiu legal; i (6) per castigar o venjar-se de la persona o persones que han comés un delicte o per assenyalar la seva gravetat a la societat.

Aquest article sotmet a l’anàlisi de quatre d’aquestes motivacions (la 1, 3, 4 i 6) la qüestió de si han o no de comunicar-se sempre i sense excepcions al Ministeri Fiscal les situacions d’abús sexual a adolescents conegudes pels professionals. Les conclusions a les que arriba són: i) la comunicació al Ministeri Fiscal per part dels professionals dels serveis psicosocioeducatius i sanitaris d’una situació d’abús sexual a un adolescent atenent a la primera i tercera raons, està èticament justificada sempre que es compleixin uns requisits; i ii) si la comunicació al Ministeri Fiscal es fonamenta únicament en la cinquena i sisena raó, no està èticament justificada i esdevé una mala praxis professional. Això suposa que, en algunes situacions excepcionals, la bona praxis obligui a no posar en coneixement del Ministeri Fiscal situacions d’abús sexual ja esdevingudes.

 Veure l'article

«eKauri» (2018): Proposta inicial del Document de consentiment informat d’eKauri

eKauri és una iniciativa del Centre Tecnològic de Catalunya dirigida a persones en situació de vulnerabilitat que volen viure soles o passen moltes hores soles a casa. És un servei de teleassistència de tercera generació que recull informació de la vida a l'habitatge i permet entendre i donar respostes adequades a situacions presents i futures de la persona atesa. En la redacció de la proposta de "Document de consentiment informat" es van identificar i donar resposta als problemes ètics i jurídics del projecte.