Segons l’autor, poden al·legar-se alguna o algunes d’aquestes sis raons per justificar la ruptura del secret professional: 1) per evitar o reduir un dany a la pròpia persona o persones; 2) per produir un benefici a la pròpia persona o persones; 3) per evitar o reduir un dany al professional o a terceres persones; 4) per produir un benefici al professional o a terceres persones; 5) per imperatiu legal; i (6) per castigar o venjar-se de la persona o persones que han comés un delicte o per assenyalar la seva gravetat a la societat.
Aquest article sotmet a l’anàlisi de quatre d’aquestes motivacions (la 1, 3, 4 i 6) la qüestió de si han o no de comunicar-se sempre i sense excepcions al Ministeri Fiscal les situacions d’abús sexual a adolescents conegudes pels professionals. Les conclusions a les que arriba són: i) la comunicació al Ministeri Fiscal per part dels professionals dels serveis psicosocioeducatius i sanitaris d’una situació d’abús sexual a un adolescent atenent a la primera i tercera raons, està èticament justificada sempre que es compleixin uns requisits; i ii) si la comunicació al Ministeri Fiscal es fonamenta únicament en la cinquena i sisena raó, no està èticament justificada i esdevé una mala praxis professional. Això suposa que, en algunes situacions excepcionals, la bona praxis obligui a no posar en coneixement del Ministeri Fiscal situacions d’abús sexual ja esdevingudes.