Intimitat

VV.AA.(2021): Obtenció, traspàs i guarda de dades personals. Protocol de bones pràctiques. Publicacions del Comitè d’ètica Aplicada. Àrea de Benestar del Consell Comarcal de l’Alt Empordà.

La intimitat és una necessitat humana cabdal, i també un dret fonamental. Per tant, no tenir cura de les dades personals de les persones que s'atenen en l'activitat professional no és només un delicte, sinó també i principalment un dany a la persona atesa. En aquest document es presenta un protocol de bones pràctiques sobre la obtenció, traspàs i guarda de dades personals. S’hi trobaran aclariments sobre conceptes clau, per exemple la distinció entre dades anònimes i dades personals o entre consentiment i consentiment jurídic. També pautes per a l’acolliment de les persones, la informació que cal donar abans de la recollida de dades, les excepcions al deure de disposar del consentiment lliure de la persona, els criteris que s’han de seguir pel traspàs de dades personals entre professionals o a altres persones, etc

Veure el Document

L’ètica aplicada als serveis psicosocioeducatius i sociosanitaris

Conversa entre quatre experts en ètica aplicada (Begoña Román, Josep Ramós, Jesús Vilar i Joan Canimas), en la qual s'aborden sis temes d’ètica aplicada: (1) Perquè és important, avui, l’ètica aplicada en l’àmbit psicosocioeducatiu i sòciosanitari? (2) Quins són els conceptes i preceptes bàsics que un/a professional ha de conèixer? (3)  La intimitat, (4) la llibertat, (5) la limitació de la intimitat i la llibertat i (6) les principals famílies ètiques i la seva importància en l’exercici professional.

La tertúlia és en català i subtitulada en castellà i català. Cada un dels sis temes dura uns 20 minuts i estan gravats de tal forma que permet visionar-los i entendre’ls per separat.

Aquesta tertúlia és un material didàctic de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) per a l’assignatura d’Ètica aplicada a l’Educació Social i els sis temes corresponen al temari d’aquesta assignatura (2020).

Veure els materials (vídeo)

VV.AA. (2019): «Mutilació genital femenina. Cinc propostes de modificació del Protocol d’actuacions per prevenir la mutilació genital femenina i algunes reflexions», a Educació Social: Revista d’Intervenció Socioeducativa, 2019, núm. 73, pàg. 139-150.

Aquest article proposa cinc modificacions del Protocol d’actuacions per prevenir la mutilació genital femenina del Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya (2007). La més destacable té a veure amb l’exploració genital. El Protocol estableix que quan una menor d’edat en situació de risc ha de realitzar un viatge al seu país d’origen, se li ha de realitzar una exploració genital abans i després del viatge i no estableix la necessitat de demanar el consentiment lliure i informat de les noies o dels seus progenitors, tot i que la llei ja hi obligava quan va ser redactat i aprovat. La negativa o resistència d’algunes noies a l’exploració genital destapa i planteja qüestions de poder, empoderament, algorimització de l’acció professional i relació de l’ètica amb el treball tècnic, sobre les quals el darrer capítol fa algunes reflexions.

Veure l'article Veure la revista

VV.AA. (2018): La nostra ètica. Una manera de ser i de fer les coses

Llibret i vuit pòsters de lectura fàcil que recullen i expliquen set valors imprescindibles per a totes les entitats, professionals i familiars que atenen persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament. Ha estat elaborat i publicat per Dincat, una Federació que agrupa entitats de l'àmbit de la discapacitat intel·lectual i del desenvolupament de Catalunya i forma part d'un conjunt de materials dirigits a professionals, familiars i persones amb diversitat funcional: L'ètica de Dincat (2016); La nostra ètica. Una manera de ser i de fer les coses. Llibret de lectura fàcil (2018); La nostra ètica. Vuit pòsters (2018) i Guia didàctica (2018).

Veure el llibret   Veure els pósters

Canimas, J. (2018): «Arquitectura de la cura» a Iº Convocatòria del Palau Macaya: Articles de Reflexió Tribuna FEDAIA, 2018, pàg. 30-34.

Les persones som el lloc on som, ens construïm i cuidem construint i cuidant la llar que habitem. La construcció i la cura dels llocs, però, és gairebé impensada pels professionals de l'acció psico-sòcio-educativa i sanitària. De la poca importància que es dona a l'arquitectura en l'acció psico-sòcio-educativa i sanitària n'és bona mostra que, en les actuals estructures d'acollida, la relació entre el reconfort i el confort és inversament proporcional: a més necessitat de reconfort del cos i l'ànima de les persones, menys confort en l'espai. Solem aparcar les persones en situació de vulnerabilitat en zones-trans, en no-llocs.

Veure l'article Veure la revista

Canimas, J. (2018): «Del Model Institucional al Model Comunitari. Indicadors del tipus de cura» a Iº Convocatòria del Palau Macaya: Articles de Reflexió Tribuna FEDAIA, 2018, pàg. 22-29.

La Unió Europea es troba en un procés de transició del model que anomena de cura institucional (institutional care) al de cura comunitària (community-based care). D'aquest procés, hi ha dues coses que no comparteixo. La primera és que considero mal trobats els conceptes cura institucional i cura comunitària i proposo substituir-los per cura comunitarista i cura personalitzada, respectivament. La segona és que els identificadors per determinar el tipus de cura que la Unió Europea proposa són reactius, poc sistematitzats, insuficients i empenyen a una classificació binària.

Veure l'article Veure la revista

Canimas, J. (2018): «La confidencialidad ante el abuso sexual a adolescentes», a Cuadernos de Trabajo Social, 2018, vol. 31, núm. 1, pàg. 199-210.

Segons l’autor, poden al·legar-se alguna o algunes d’aquestes sis raons per justificar la ruptura del secret professional: 1) per evitar o reduir un dany a la pròpia persona o persones; 2) per produir un benefici a la pròpia persona o persones; 3) per evitar o reduir un dany al professional o a terceres persones; 4) per produir un benefici al professional o a terceres persones; 5) per imperatiu legal; i (6) per castigar o venjar-se de la persona o persones que han comés un delicte o per assenyalar la seva gravetat a la societat.

Aquest article sotmet a l’anàlisi de quatre d’aquestes motivacions (la 1, 3, 4 i 6) la qüestió de si han o no de comunicar-se sempre i sense excepcions al Ministeri Fiscal les situacions d’abús sexual a adolescents conegudes pels professionals. Les conclusions a les que arriba són: i) la comunicació al Ministeri Fiscal per part dels professionals dels serveis psicosocioeducatius i sanitaris d’una situació d’abús sexual a un adolescent atenent a la primera i tercera raons, està èticament justificada sempre que es compleixin uns requisits; i ii) si la comunicació al Ministeri Fiscal es fonamenta únicament en la cinquena i sisena raó, no està èticament justificada i esdevé una mala praxis professional. Això suposa que, en algunes situacions excepcionals, la bona praxis obligui a no posar en coneixement del Ministeri Fiscal situacions d’abús sexual ja esdevingudes.

 Veure l'article

«eKauri» (2018): Proposta inicial del Document de consentiment informat d’eKauri

eKauri és una iniciativa del Centre Tecnològic de Catalunya dirigida a persones en situació de vulnerabilitat que volen viure soles o passen moltes hores soles a casa. És un servei de teleassistència de tercera generació que recull informació de la vida a l'habitatge i permet entendre i donar respostes adequades a situacions presents i futures de la persona atesa. En la redacció de la proposta de "Document de consentiment informat" es van identificar i donar resposta als problemes ètics i jurídics del projecte.

VV.AA. (2017): La intimitat als centres residencials de persones amb diversitat funcional. A propòsit de l’ús, l’accés i la supervisió dels espais. Comitè d’Ètica dels Serveis Socials de Catalunya.

Coordinador i redactor del document «La intimitat als centres residencials de persones amb diversitat funcional. A propòsit de l’ús, l’accés i la supervisió dels espais», aprovat pel Comitè d’Ètica dels Serveis Socials de Catalunya en el plenari del dia 20 d’abril de 2017. En aquest document s’identifiquen qüestions ètiques, jurídiques, psico-educatives i sòcio-sanitàries controvertides que afecten la intimitat de les persones amb diversitat funcional que viuen en centres residencials (revisió d'armaris, visites dels familiars, us dels espais comuns, càmeres, etc.) i es donen orientacions per afrontar-les.

Veure el document

VV.AA. (2016): Document marc de suport a la salut afectiva i sexual de les persones usuàries de la Fundació Pere Mitjans

Algunes persones amb diversitat funcional intel·lectual tenen necessitats afectives i sexuals que requereixen un servei, suport o acompanyament extern, per exemple un o una assistent sexual o altres serveis especialitzats i, de vegades, la família o el tutor no hi estan d’acord perquè neguen la sexualitat de la persona o estan en contra amb aquest tipus de suport per qüestions morals. Què cal fer en aquestes situacions? És èticament i jurídicament correcte que els professionals els facilitin suport sense el coneixement i, per tant, autorització de la família o del tutor? Aquest document, redactat i aprovat per l'Espai de Reflexió Ètica de la Fundació Pere Mitjans, intenta donar resposta a aquestes qüestions.

Veure el document