Canimas, J. (2024): “El cuidado de la intimidad», pàg. 43 – 52, a Inza-Bartolomé, A. y Isaola Argüeso, A. (2024): Ética, vulnerabilidad y cuidados en el ámbito social y sanitario. Servicio Editorial de la Universidad del País Vasco.
Més informació
Canimas i Brugué, J. (2023):”La imposibilidad de llamar-la casa” a Cuadernos “Vejez, sociedad y salud pública”, publicat per la Fundació Víctor Grífols i Lucas
Tenir una llar és imprescindible per a la vida humana. El que caracteritza una llar és la calidesa de la intimitat i la llibertat. Aquest capítol del quadern Vellesa, societat i salut pública, publicat per la Fundació Víctor Grífols i Lucas, tracta breument aquesta qüestió i la situació d'aquelles persones que no disposen d'un lloc càlid que els pertany, cosa que dona motius per considerar que la majoria de les que viuen en residències bé podrien considerar-se persones sense llar. Veure document
Més informació
Canimas i Brugué, J. (2023):”Limitació de la intimitat i la llibertat: Accions protectores i perfectores” (1a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).
Material docent de l’assignatura Ètica aplicada a l’educació social que s’imparteix a la Universitat Oberta de Catalunya. En aquest tema, de 55 pàgines, s'aborda la qüestió de si poden estar èticament justificades i ser una obligació moral les accions professionals que limiten uns drets de les persones ateses –gairebé sempre la llibertat o la intimitat– per protegir altres drets, d'elles mateixes o d'altres persones, i quines condicions han de complir-se per això. Index: Introducció. 1. Llindars de béns bàsics, dèficit i excel·lència. 2. La distinció entre accions protectores i perfectores. 3. Sobre el significat del concepte coerció. 4. Accions coercitives: cinc possibles justificacions. 5. Accions coercitives protectores (ACP-1) i perfectores (ACperf-1) de primer nivell. 6. Accions coercitives protectores de segon (ACP-2) i tercer (ACP-3) nivell. 7. Accions coercitives perfectores de segon (ACperf-2) i tercer (ACperf-3) nivell. 8. Accions coercitives únicament normatives (ACUN).
Més informació
VV.AA.(2021): Obtenció, traspàs i guarda de dades personals. Protocol de bones pràctiques. Publicacions del Comitè d’ètica Aplicada. Àrea de Benestar del Consell Comarcal de l’Alt Empordà.
La intimitat és una necessitat humana cabdal, i també un dret fonamental. Per tant, no tenir cura de les dades personals de les persones que s'atenen en l'activitat professional no és només un delicte, sinó també i principalment un dany a la persona atesa. En aquest document es presenta un protocol de bones pràctiques sobre la obtenció, traspàs i guarda de dades personals. S’hi trobaran aclariments sobre conceptes clau, per exemple la distinció entre dades anònimes i dades personals o entre consentiment i consentiment jurídic. També pautes per a l’acolliment de les persones, la informació que cal donar abans de la recollida de dades, les excepcions al deure de disposar del consentiment lliure de la persona, els criteris que s’han de seguir pel traspàs de dades personals entre professionals o a altres persones, etc
Veure el DocumentMés informació
L’ètica aplicada als serveis psicosocioeducatius i sociosanitaris
Conversa entre quatre experts en ètica aplicada (Begoña Román, Josep Ramós, Jesús Vilar i Joan Canimas), en la qual s'aborden sis temes d’ètica aplicada: (1) Perquè és important, avui, l’ètica aplicada en l’àmbit psicosocioeducatiu i sòciosanitari? (2) Quins són els conceptes i preceptes bàsics que un/a professional ha de conèixer? (3) La intimitat, (4) la llibertat, (5) la limitació de la intimitat i la llibertat i (6) les principals famílies ètiques i la seva importància en l’exercici professional.
La tertúlia és en català i subtitulada en castellà i català. Cada un dels sis temes dura uns 20 minuts i estan gravats de tal forma que permet visionar-los i entendre’ls per separat.
Aquesta tertúlia és un material didàctic de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) per a l’assignatura d’Ètica aplicada a l’Educació Social i els sis temes corresponen al temari d’aquesta assignatura (2020).
Veure els materials (vídeo)Més informació
Canimas i Brugué, J. (2020): “Intimitat”, [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).
VV.AA. (2019): «Mutilació genital femenina. Cinc propostes de modificació del Protocol d’actuacions per prevenir la mutilació genital femenina i algunes reflexions», a Educació Social: Revista d’Intervenció Socioeducativa, 2019, núm. 73, pàg. 139-150.
Aquest article proposa cinc modificacions del Protocol d’actuacions per prevenir la mutilació genital femenina del Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya (2007). La més destacable té a veure amb l’exploració genital. El Protocol estableix que quan una menor d’edat en situació de risc ha de realitzar un viatge al seu país d’origen, se li ha de realitzar una exploració genital abans i després del viatge i no estableix la necessitat de demanar el consentiment lliure i informat de les noies o dels seus progenitors, tot i que la llei ja hi obligava quan va ser redactat i aprovat. La negativa o resistència d’algunes noies a l’exploració genital destapa i planteja qüestions de poder, empoderament, algorimització de l’acció professional i relació de l’ètica amb el treball tècnic, sobre les quals el darrer capítol fa algunes reflexions.
Veure l'article Veure la revistaMés informació
VV.AA. (2018): La nostra ètica. Una manera de ser i de fer les coses
Llibret i vuit pòsters de lectura fàcil que recullen i expliquen set valors imprescindibles per a totes les entitats, professionals i familiars que atenen persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament. Ha estat elaborat i publicat per Dincat, una Federació que agrupa entitats de l'àmbit de la discapacitat intel·lectual i del desenvolupament de Catalunya i forma part d'un conjunt de materials dirigits a professionals, familiars i persones amb diversitat funcional: L'ètica de Dincat (2016); La nostra ètica. Una manera de ser i de fer les coses. Llibret de lectura fàcil (2018); La nostra ètica. Vuit pòsters (2018) i Guia didàctica (2018).
Veure el llibret Veure els póstersMés informació
Canimas, J. (2018): «Arquitectura de la cura» a Iº Convocatòria del Palau Macaya: Articles de Reflexió Tribuna FEDAIA, 2018, pàg. 30-34.
Les persones som el lloc on som, ens construïm i cuidem construint i cuidant la llar que habitem. La construcció i la cura dels llocs, però, és gairebé impensada pels professionals de l'acció psico-sòcio-educativa i sanitària. De la poca importància que es dona a l'arquitectura en l'acció psico-sòcio-educativa i sanitària n'és bona mostra que, en les actuals estructures d'acollida, la relació entre el reconfort i el confort és inversament proporcional: a més necessitat de reconfort del cos i l'ànima de les persones, menys confort en l'espai. Solem aparcar les persones en situació de vulnerabilitat en zones-trans, en no-llocs.
Veure l'article Veure la revistaMés informació
Canimas, J. (2018): «Del Model Institucional al Model Comunitari. Indicadors del tipus de cura» a Iº Convocatòria del Palau Macaya: Articles de Reflexió Tribuna FEDAIA, 2018, pàg. 22-29.
La Unió Europea es troba en un procés de transició del model que anomena de cura institucional (institutional care) al de cura comunitària (community-based care). D'aquest procés, hi ha dues coses que no comparteixo. La primera és que considero mal trobats els conceptes cura institucional i cura comunitària i proposo substituir-los per cura comunitarista i cura personalitzada, respectivament. La segona és que els identificadors per determinar el tipus de cura que la Unió Europea proposa són reactius, poc sistematitzats, insuficients i empenyen a una classificació binària.
Veure l'article Veure la revistaMés informació