L’ofici d’educador social és hereu directe d’aquelles ocupacions que fins no fa gaire practicaven una intervenció absolutament paternalista. La proximitat d’aquest pretèrit, que en alguns casos encara és present, es nota en el fet que conceptes com ara assistència, beneficència, pietat, compassió, amor o fins i tot moral no es poden mencionar en l’àmbit de l’acció social sense el perill de convocar vells fantasmes.

Aquest article pretén cridar l’atenció sobre el fet que en ètica no podem prescindir com si res d’aquests termes i d’allò que evoquen sense caure en un enorme i gèlid empobriment. El pensament laic, i amb ell l’educació social, els hauria de perdre la por, i pensar i trobar la manera de practicar-los en el nou marc en què ens trobem.

Veure article (en català)

Veure revista

X
Aneu a la barra d'eines