Metodologia deliberativa

24

oct.'19

Canimas, J. (2019): «Sobre la distinción entre problemáticas éticas, tecnocientíficas y políticas», a La necesaria mirada ética en Trabajo Social, Paraninfo, pàg. 11-22.

L'ètica és un element fonamental en totes les professions i, encara més, en aquelles en les que la persona és l'eix fonamental en la qual gira la tasca professional. Aquest és el cas del treball social, professió que, a més a més, actua sobre persones i col·lectius que moltes vegades es troben en situacions de desprotecció o desvulnerabilitat. Per això, és necessari adquirir una "mirada ètica" que permeti afrontar aquestes qüestions ètiques i mirar als ulls de les persones usuàries amb valors i principis ètics professionals compartits.

Aquesta obra pretén ser un referent, tant per estudiants i professorat de treball social, com per les i els professionals de la intervenció social que es troben cada dia amb dilemes i qüestions ètiques. Es dirigeix, per tant, no només a l'àmbit acadèmic sinó també al professional, amb l'objectiu de servir com a guia i orientació per l'abordatge de les problemàtiques ètiques.

Veure la fitxa

Més informació

02

gen.'17

Canimas, J. (2017): “Cómo resolver problemáticas éticas?” [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

Versió actualitzada de l'obra publicada el 2016 en català. A la primera part (El repte), es descriu la situació d’una noia que explica a la seva terapeuta i al seu educador de referència que quan tenia 12 anys va patir abusos sexuals per part del seu pare i s’identifiquen els problemes ètics que això planteja als professionals. A la segona part (El coneixement imprescindible), s’expliquen les principals propostes ètiques de què disposem (ètiques dialògiques, de les virtuts, principialistes, conseqüencialistes i de la compassió) i es fa una proposta eclèctica, que l’autor anomena ètica de la complexitat, per abordar problemàtiques ètiques en l’àmbit de l’acció psico-sòcio-educativa i sòcio-sanitària. A la tercera i darrera part (Les solucions), s’analitzen les problemàtiques identificades al primer capítol i s’hi aporten solucions.

Veure llibre (en castellà)  

Més informació

05

febr.'16

Canimas, J. (2016): “Com resoldre problemàtiques ètiques?” [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

Document que planteja resoldre propostes clau a partir d'activitats. Consta de tres parts: A la primera part (El repte), es descriu la situació d’una noia que explica a la seva terapeuta i al seu educador de referència que quan tenia 12 anys va patir abusos sexuals per part del seu pare i s’identifiquen els problemes ètics que això planteja als professionals. A la segona part (El coneixement imprescindible), s’expliquen les principals propostes ètiques de què disposem (ètiques dialògiques, de les virtuts, principialistes, conseqüencialistes i de la compassió) i es fa una proposta eclèctica, que l’autor anomena ètica de la complexitat, per abordar problemàtiques ètiques en l’àmbit de l’acció psico-sòcio-educativa i sòcio-sanitària. A la tercera i darrera part (Les solucions), s’analitzen les problemàtiques identificades al primer capítol i s’hi aporten solucions.  

Veure llibre digital Adquirir llibre en paper Al 2017 se'n va fer una versió actualitzada en castellà
 

Més informació

20

juny'12

Canimas, J. (2012): «¿Como afrontar problemas éticos intermorales?», a Cuadernos de pedagogía. Monográfico sobre interculturalidad, febrer 2012, núm. 420, pàg. 55-59.

Es descriuen i justifiquen quatre recomanacions per abordar els problemes ètics en els centres educatius: (i) parlar més de pluralisme moral i menys d’interculturalitat; (ii) assumir que l’acceptació del relativisme cultural no comporta l’acceptació del relativisme ètic; (iii) introduir l’ètica aplicada a l’àmbit educatiu; i (iv), que la millor manera de resoldre problemes indesitjables és no fomentar-los.

Veure l'article (en castellà)

Més informació

23

oct.'07

Canimas, J. (2007): «Apunts per a una ètica de la complexitat (o de si hi ha lloc per a la beneficència, la pietat i la compassió en l’educació social)», a Quaderns d’Educació Social, CEESC, monogràfic sobre Ètica i Educació Social, octubre de 2007, núm. 10, pàg. 19-34.

L’ofici d’educador social és hereu directe d’aquelles ocupacions que fins no fa gaire practicaven una intervenció absolutament paternalista. La proximitat d’aquest pretèrit, que en alguns casos encara és present, es nota en el fet que conceptes com ara assistència, beneficència, pietat, compassió, amor o fins i tot moral no es poden mencionar en l’àmbit de l’acció social sense el perill de convocar vells fantasmes. Aquest article pretén cridar l’atenció sobre el fet que en ètica no podem prescindir com si res d’aquests termes i d’allò que evoquen sense caure en un enorme i gèlid empobriment. El pensament laic, i amb ell l’educació social, els hauria de perdre la por, i pensar i trobar la manera de practicar-los en el nou marc en què ens trobem.

Veure article (en català) Veure revista

Més informació
X
Aneu a la barra d'eines