Feu, J., Simó, N., Serra. C., Canimas, J. (2016):”Dimensions, característiques i indicadors per a una escola democràtica” a Estudios Pedagógicos XLII, N° 3: 449-465, 2016.
L'objectiu principal de l'article és presentar una conceptualització teòrica de democràcia acompanyada d'una operativització basada en les principals dimensions que, al nostre entendre, defineixen el terme. Aquest article parteix de l'anàlisi conceptual desenvolupada per l'equip Demoskole en el marc de la recerca “Democràcia i participació i educació inclusiva en els centres educatius”. Veure article
Més informacióVV.AA. (2016): L’Ètica de Dincat
Codi ètic de Dincat, una Federació que agrupa entitats de l'àmbit de la discapacitat intel·lectual o del desenvolupament de Catalunya. Identifica set valors especialment importants per a Dincat i de cada un d'ells desplega principis, drets, deures i actituds que s'han de respectar i orientar les accions i les relacions de suport a les persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament. Els set valors identificats són: igualtat, llibertat, justícia i cura, intimitat, ajuda, qualitat i participació, transparència i responsabilitat social.
Veure el documentMés informació
Canimas,J. (coord), Cervera, N., Clos, C., Español, N. et alt. (2016): Document marc de suport a la salut afectiva i sexual de les persones usuàries de la Fundació Pere Mitjans
Algunes persones amb diversitat funcional intel·lectual tenen necessitats afectives i sexuals que requereixen un servei, suport o acompanyament extern, per exemple un o una assistent sexual o altres serveis especialitzats i, de vegades, la família o el tutor no hi estan d’acord perquè neguen la sexualitat de la persona o estan en contra amb aquest tipus de suport per qüestions morals. Què cal fer en aquestes situacions? És èticament i jurídicament correcte que els professionals els facilitin suport sense el coneixement i, per tant, autorització de la família o del tutor? Aquest document, redactat i aprovat per l'Espai de Reflexió Ètica de la Fundació Pere Mitjans, intenta donar resposta a aquestes qüestions.
Veure el documentMés informació
VV.AA.(2016): La custòdia de les dades personals en l’àmbit dels Serveis Socials. Publicacions del Comitè d’ètica Aplicada. Àrea de Benestar del Consell Comarcal de l’Alt Empordà.
Aquest document dona orientacions i respostes al neguit manifestat pels professionals de l’Àrea de Benestar del Consell Comarcal de l’Alt Empordà davant la demanda que, en algunes ocasions, fan els càrrecs electes o les administracions municipals de dades personals de les persones ateses pels Serveis Socials. El document té dos fonaments: (i) la importància de la confidencialitat pel respecte a les persones ateses i pel treball psicosocioeducatiu i sociosanitari i (ii) el deure jurídic de secret professional que emana del dret a la intimitat que tenen totes les persones.
Veure el DocumentMés informació
VV.AA.(2016): Els Centres de Distribució d’Aliments: un model a transformar? Publicacions del Comitè d’ètica Aplicada. Àrea de Benestar del Consell Comarcal de l’Alt Empordà.
En els darrers anys, el desenvolupament dels Centres de Distribució d’Aliments (CDA) ha comportat la consolidació d'un model que s'assenta en determinats valors i dinàmiques que, a parer dels professionals de l'acció social que subscriuen aquest document, responen més a un model de caràcter pal·liatiu i assistencialista que a un model de justícia basat en la dignitat, la igualtat i la llibertat. En aquest document s’identifiquen les problemàtiques ètiques, socials i professionals que cal abordar i es fan propostes de millora, entre les quals cal destacar la Targeta Moneder d’Impacte Social, la Renda Garantida de Ciutadania i la Renda Bàsica Universal.
Veure el documentMés informació
Canimas, J. (2016): “Com resoldre problemàtiques ètiques?” (1a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).
Document que planteja resoldre propostes clau a partir d'activitats. Consta de tres parts: A la primera part (El repte), es descriu la situació d’una noia que explica a la seva terapeuta i al seu educador de referència que quan tenia 12 anys va patir abusos sexuals per part del seu pare i s’identifiquen els problemes ètics que això planteja als professionals. A la segona part (El coneixement imprescindible), s’expliquen les principals propostes ètiques de què disposem (ètiques dialògiques, de les virtuts, principialistes, conseqüencialistes i de la compassió) i es fa una proposta eclèctica, que l’autor anomena ètica de la complexitat, per abordar problemàtiques ètiques en l’àmbit de l’acció psico-sòcio-educativa i sòcio-sanitària. A la tercera i darrera part (Les solucions), s’analitzen les problemàtiques identificades al primer capítol i s’hi aporten solucions.
Veure llibre digital Adquirir llibre en paper Al 2017 se'n va fer una versió actualitzada en castellàMés informació
VV.AA. (2016): Curtmetratge Decidir por otro. Guió de Joan Canimas i Sergio Dominguez. UOC.
Decidir por otro és un curt documental ficcionat de 9 minuts que va ser creat com a recurs pedagògic per a l'assignatura d'Ètica aplicada a l'educació social, de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Narra una part de la vida d'en Pepe, un home de mitjana edat que portava una vida llicenciosa fins que pateix un ictus. Aquest accident vascular cerebral motiva una limitació jurídica de la seva capacitat d’obrar, l’ingrés en un centre residencial i una vida ordenada que ell no desitja, la qual cosa planteja una problemàtica ètica en els professionals que en tenen cura.
Veure vídeoMés informació
Canimas, J. (2016): «Quina mena de laïcitat han de practicar els centres educatius?», a Perspectiva Escolar, juliol 2016, núm. 388, pàg. 14-18.
Quin lloc ha de tenir la religió als centres educatius d’una societat democràtica? En aquest article: (i) es presenta el panorama conceptual que convida i obliga a la reflexió (societat secularitzada, societat postsecular, confessionalitat, laïcitat d’abstenció, laïcitat positiva, laïcitat de diàleg i laïcisme); (ii) es considera que, avui, els centres educatius públics de Catalunya practiquen un model a cavall entre la laïcitat d’abstenció i la positiva; i (iii) es defensa un model educatiu en el qual la religió i l’espiritualitat hi tinguin cabuda, que l’autor anomena de laïcitat de diàleg i contrastació.
Veure articleMés informació
VV.AA. (2016): «Ètiques i estètiques als CRAE (I): pírcings, dilatacions, tatuatges i micropigmentacions dels nois i noies atesos», a Butlletí d’Inf@ancia, abril 2016, núm. 94.
La qüestió dels pírcings, les dilatacions, els tatuatges i les micropigmentacions dels nois i noies que viuen als Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE), és una qüestió educativa important i, en algunes situacions, difícil d'abordar: s’han de permetre?; s’han d’autoritzar?; els educadors, han d’acompanyar als nois i noies a fer-se’ls?; depèn de l’edat?; del tipus d’incisió o de la seva magnitud?; etc. El cos parla i fa parlar, diu i dirà al llarg de tota la vida coses sobre la pròpia identitat i la relació que mantenim amb el altres i amb el món. Aquest article intenta aprofundir en aquestes qüestions i donar-hi respostes.
Veure l'articleMés informació
Canimas, J. (2016): «Decidir por el otro a veces es necesario», a La incapacitación, reflexiones sobre la posición de Naciones Unidas, Barcelona: Quaderns de la Fundació Víctor Grífols i Lucas, 2016, núm. 39, pàg. 13-31.
Crítica a l’Observació General Nº 1 (2014) del Comitè sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, que l’autor considera immoral. En el primer, segon i tercer capítols, defensa que el concepte «persona amb discapacitat» és poc precís i responsable de bona part dels entrebancs que genera la Observació General, i es presenta una taxonomia bàsica que permeti abordar amb solidesa les problemàtiques de les decisions subrogades, amb alguna proposta que s'aparta d’allò establert. En el capítol quart l’autor justifica el seu desacord amb l’Observació General, insistint que, en algunes situacions, hi ha decisions substitutives que són èticament necessàries i exigibles, encara que no respectin les preferències o voluntat de la persona, i que la limitació jurídica de la capacitat d'obrar és una mesura de garantia de drets. I en el cinquè i darrer apartat, presenta unes pautes per a aquelles persones que tenen responsabilitats de suport, guarda o tutela que pretenen ajudar-les a gestionar els valors de llibertat i ajuda.
Veure revistaMés informació