Crítica a l’Observació General Nº 1 (2014) del Comitè sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, que l’autor considera immoral. En el primer, segon i tercer capítols, defensa que el concepte «persona amb discapacitat» és poc precís i responsable de bona part dels entrebancs que genera la Observació General, i es presenta una taxonomia bàsica que permeti abordar amb solidesa les problemàtiques de les decisions subrogades, amb alguna proposta que s’aparta d’allò establert. En el capítol quart l’autor justifica el seu desacord amb l’Observació General, insistint que, en algunes situacions, hi ha decisions substitutives que són èticament necessàries i exigibles, encara que no respectin les preferències o voluntat de la persona, i que la limitació jurídica de la capacitat d’obrar és una mesura de garantia de drets. I en el cinquè i darrer apartat, presenta unes pautes per a aquelles persones que tenen responsabilitats de suport, guarda o tutela que pretenen ajudar-les a gestionar els valors de llibertat i ajuda.

Veure la revista

top
© Joan Canimas Brugué
X
Aneu a la barra d'eines