Algunes persones amb diversitat funcional intel·lectual tenen necessitats afectives i sexuals que requereixen un servei, suport o acompanyament extern, per exemple un o una assistent sexual o altres serveis especialitzats i, de vegades, la família o el tutor no hi estan d’acord perquè neguen la sexualitat de la persona o estan en contra amb aquest tipus de suport per qüestions morals. Què cal fer en aquestes situacions? És èticament i jurídicament correcte que els professionals els facilitin suport sense el coneixement i, per tant, autorització de la família o del tutor?
Aquest document, redactat i aprovat per l’Espai de Reflexió Ètica de la Fundació Pere Mitjans, intenta donar resposta a aquestes qüestions.