p 2015
Canimas, J. (2015): «¿Discapacidad o diversidad funcional?», a Siglo Cero. Revista española sobre discapacidad intelectual, abril-juny 2015, vol. 46 (2), núm. 254, pàg. 79-97.
Fins el dia d'avui disposem de tres paradigmes per pensar el que encara anomenem discapacitat: el mèdic, el social i el biopsicosocial. El "Foro de Vida Independiente" i els autors i activistes que ajuden a profunditzar i a estendre les seves propostes celebren l'avançament que ha suposat el paradigma biopsicosocial, però no el comparteixen i proposen un nou model que anomenen de la diversitat funcional, una versió hermenèutica del paradigma social. Aquest article intenta identificar els problemes que el model de la diversitat funcional planteja en l'ètica aplicada, i es centre en dos d'ells. El primer és: si el que ara considerem deficiència és interpretat únicament com a diversitat, quins arguments tindríem per no respectar la decisió d'uns pares de no corregir una deficiència física, intel·lectual o del desenvolupament dels seus fills, podent fer-ho amb una teràpia eficaç, raonable i sense perills? I per impedir que els produeixin una deficiència? El segon problema és: com justificar la necessitat de discriminació positiva (més recursos i atencions i més investigació mèdica i tecnològica a les persones amb diversitat funcional) i fins i tot de recolzament, si es considera que la seva manera de funcionar no és ni millor ni pitjor que les altres?
Veure articleMés informació
VV.AA.(2015): Capacitat parental i discapacitat intel·lectual. Publicacions del Comitè d’ètica Aplicada. Àrea de Benestar del Consell Comarcal de l’Alt Empordà.
El cas que presenta aquest document i el dilema ètic que hi està associat ha estat plantejat per l'Equip d'Atenció a la Infància i l'Adolescència i se centra en l'atenció d'aquelles situacions de desprotecció d'infants que es poden manifestar quan hi ha progenitors que tenen una discapacitat intel·lectual, reconeguda o no amb un certificat de discapacitat, mantenen una vinculació afectiva amb els fills però malgrat que mostren habilitats bàsiques per atendre'ls, no disposen del suport i l'acompanyament adequat. Aquests casos poden derivar cap a situacions de desemparament infantil, la qual cosa requereix la separació dels fills del seu nucli familiar. Quines respostes es poden donar en aquests casos? Es poden adaptar temporalment recursos existents per atendre aquestes situacions?
Veure documentMés informació
VV.AA.(2015): Immigració i retorn al país d’origen: cal donar l’opinió professional a les persones ateses? Publicacions del Comitè d’ètica Aplicada. Àrea de Benestar del Consell Comarcal de l’Alt Empordà.
El dilema ètic que planteja aquest document se centra en dues problemàtiques que han estat proposades pels professionals del Pla de Ciutadania i Immigració i dels Serveis Socials Bàsics. En primer lloc planteja en quins casos aquests professionals han de donar informació sobre el programa de retorn assistit a les persones que s'adrecen als serveis i, en segon lloc, planteja la qüestió de quan i com el professional ha d'emetre la seva opinió professional sobre la conveniència de les persones ateses d'acollir-se a aquest programa.
Veure documentMés informació