Canimas i Brugué, J. (2023):”Limitació de la intimitat i la llibertat: Accions protectores i perfectores” (1a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).
Material docent de l’assignatura Ètica aplicada a l’educació social que s’imparteix a la Universitat Oberta de Catalunya. En aquest tema, de 55 pàgines, s'aborda la qüestió de si poden estar èticament justificades i ser una obligació moral les accions professionals que limiten uns drets de les persones ateses –gairebé sempre la llibertat o la intimitat– per protegir altres drets, d'elles mateixes o d'altres persones, i quines condicions han de complir-se per això. Index: Introducció. 1. Llindars de béns bàsics, dèficit i excel·lència. 2. La distinció entre accions protectores i perfectores. 3. Sobre el significat del concepte coerció. 4. Accions coercitives: cinc possibles justificacions. 5. Accions coercitives protectores (ACP-1) i perfectores (ACperf-1) de primer nivell. 6. Accions coercitives protectores de segon (ACP-2) i tercer (ACP-3) nivell. 7. Accions coercitives perfectores de segon (ACperf-2) i tercer (ACperf-3) nivell. 8. Accions coercitives únicament normatives (ACUN).
Més informació
L’ètica aplicada als serveis psicosocioeducatius i sociosanitaris
Conversa entre quatre experts en ètica aplicada (Begoña Román, Josep Ramós, Jesús Vilar i Joan Canimas), en la qual s'aborden sis temes d’ètica aplicada: (1) Perquè és important, avui, l’ètica aplicada en l’àmbit psicosocioeducatiu i sòciosanitari? (2) Quins són els conceptes i preceptes bàsics que un/a professional ha de conèixer? (3) La intimitat, (4) la llibertat, (5) la limitació de la intimitat i la llibertat i (6) les principals famílies ètiques i la seva importància en l’exercici professional.
La tertúlia és en català i subtitulada en castellà i català. Cada un dels sis temes dura uns 20 minuts i estan gravats de tal forma que permet visionar-los i entendre’ls per separat.
Aquesta tertúlia és un material didàctic de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) per a l’assignatura d’Ètica aplicada a l’Educació Social i els sis temes corresponen al temari d’aquesta assignatura (2020).
Veure els materials (vídeo)Més informació
Canimas, J. (2019): «Sobre la distinción entre problemáticas éticas, tecnocientíficas y políticas», a La necesaria mirada ética en Trabajo Social, Paraninfo, pàg. 11-22.
L'ètica és un element fonamental en totes les professions i, encara més, en aquelles en les que la persona és l'eix fonamental en la qual gira la tasca professional. Aquest és el cas del treball social, professió que, a més a més, actua sobre persones i col·lectius que moltes vegades es troben en situacions de desprotecció o desvulnerabilitat. Per això, és necessari adquirir una "mirada ètica" que permeti afrontar aquestes qüestions ètiques i mirar als ulls de les persones usuàries amb valors i principis ètics professionals compartits.
Aquesta obra pretén ser un referent, tant per estudiants i professorat de treball social, com per les i els professionals de la intervenció social que es troben cada dia amb dilemes i qüestions ètiques. Es dirigeix, per tant, no només a l'àmbit acadèmic sinó també al professional, amb l'objectiu de servir com a guia i orientació per l'abordatge de les problemàtiques ètiques.
Veure la fitxaMés informació
Cuidar és ésser-hi
En ètica, les declaracions, convencions, codis deontològics, lleis i protocols són molt necessaris. També ho és disposar d'espais en els quals es reflexioni i avaluï la pràctica professional i es generin canvis per millorar. Però la manera de ser i d'estar en el món i amb els altres és anterior i, per tant, més fonamental i important que tot això.
Aquest text acompanyava el programa de l'exposició de fotografies Esguards i presències, de Miquel Serra, realitzada a l'Auditori Barradas d'Hospitalet de Llobregat del 10 de maig al 10 de juny de 2018.
Més informació
Canimas, J. (2018): «Apunts sobre el poder (fer)», a Revista de Treball Social, 2018, núm. 212, pàg. 47-56.
L'article intenta aclarir el llenguatge que parla del poder i, en aquest camí, oferir formes de pensar-lo, exercir-lo i combatre'l, si cal. Està estructurat en onze apartats i un epígraf: (0) Què pretenc? (1) El poder és la capacitat de fer alguna cosa, no un fantasma. (2) S'ha d'evitar el poder? (3) La distinció entre tecnociència, ètica (aplicada) i política. (4) No tot és ètica... (5) ...però tot ho és. (6) El poder descarnat. (7) Biopolítica i biopoder. (8) Poder, llibertat i responsabilitat. (9) La pròpia vida com a resistència i rebel·lia. (10) L'ètica aplicada, si no és política, és encobriment. (11) La política, si no és ètica, és un malson.
Veure la revistaMés informació
Canimas Brugué, J. (2017): Qüestions de la filosofia moral que és necessari conèixer, [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC)
Canimas i Brugué, J. (2017):”Per què és important l’ètica aplicada, avui?”, [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).
Canimas, J. (2013): «La ética aplicada como resistencia política», a Quintanas, A. (Ed.): El transfondo biopolítico de la bioética, Girona: Documenta Universitaria, 2013, pàg. 147-157.
Quan la biopolítica ha esdevingut un factor clau del govern de la població, les formes de resistència política tendeixen a transformar els seus mètodes i els seus enfocaments. D'aquesta manera, l'ètica aplicada a l'acció social, psico-educativa i sòcio-sanitària també hauria de contemplar-se i dirigir-se cap a una pràctica crítica, subversiva i situacionista de resistència política. Una ètica que ens permeti escoltar d'una altra manera les veus que massa sovint patologitzem o lumpenitzem; que ens permeti veure que aigües amunt no necessàriament hi ha una ètica fonamental, sinó un crit de dolor i resistència. Veure llibre (en castellà)
Més informació
Canimas, J. (2013): «Els reptes ètics en l’acció social», Bioètica & Debat, setembre de 2013, núm. 19 (69), pàg. 7-10.
L'autor adverteix primer que, al seu entendre, hi ha tres grans maneres d’entendre l’ètica: com a moral, com a activitat reflexiva i com a manera de ser i d'estar en el món i amb els altres. Quan es parla de reptes ètics, normalment es fa referència als conflictes entre principis morals que l'ètica reflexiva es veu cridada a resoldre. En aquestes planes, proposa una classificació d'aquests tipus de reptes, però intenta anar una mica més enllà identificant-ne d’altres que tenen a veure amb l'ètica com a manera de ser i d'estar en el món i amb els altres.
Veure l'articleMés informació
Canimas, J. (2011): Ètica aplicada a l’educació social, Barcelona: Editorial UOC S.L.
Materials docents del Grau d’Educació Social de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). El Manual té quatre capítols: 1. Per què és important l’ètica aplicada, avui?; 2. Aspectes i conceptes instrumentals de la filosofia moral que convé conèixer; 3. Com podem decidir el que està moralment bé o malament al segle XXI?; i 4. Autonomia i presa de decisions. A part del contingut, cada capítol té un apartat amb els objectius formatius, un resum i un glossari.
Veure el llibreMés informació