Ètica general

Canimas, J.; Pereda, J. (2010): Practica l’ètica dels serveis socials. Curs d’introducció a l’ètica aplicada a la intervenció social i psicoeducativa (2a edició)

Recull de materials utilitzats pels cursos d'introducció a l'ètica aplicada a la intervenció social i psicoeducativa realitzats per l'Observatori d'Ètica Aplicada a la Intervenció Social. L'obra té sis capítols: 1. Per què és important l'ètica aplicada, avui?; 2. Alguns aspectes i conceptes instrumentals de la filosofia moral; 3. Ètiques i procediments; 4. Les relacions entre ètica i dret en l'àmbit de la intervenció social i psicoeducativa; 5. De què parlem quan parlem d'ètica?; i 6. Ètica de les organitzacions.

Veure el llibre

Canimas, J. (coordinador) (2010): Els reptes ètics de la intervenció social. Girona: Documenta Universitaria.

Els dies 28 i 29 de maig de 2009, l’Observatori d’Ètica Aplicada a la Intervenció Social, del qual era coordinador científic Joan Canimas,  va organitzar el I Simposi d’Ètica Aplicada a la Intervenció Social. Aquest llibre recull les conferències i comunicacions del Simposi: Adela Cortina Orts: «Ètica, serveis socials i ciutadania»; Macario Alemany: «El concepte i la justificació del paternalisme»; Daniel Innerarity: «El futur de les societats democràtiques. Una teoria de la justícia intergenaracional»; Àngel Castiñeira: «Ètica de les organitzacions socials»; Carles Cruz Moratones: «Els límits del secret professional»; Cristina de la Cruz: «Una lectura ètica sobre els serveis socials i el seu abast per a un model d’intervenció social»; Anna Quintanas: «Govern de la vida i intervenció social: l’arrel biopolítica dels conflictes ètics». A part de la organització de l’acte, Canimas va revisar les transcripcions de les conferències i va proposar correccions als autors. Veure llibre

Canimas, J. (2009): «Per què és important l’ètica avui?», a Quaderns d’Acció Social i Ciutadania, 6. Departament d’Acció Social i Ciutadania, Barcelona, setembre de 2009, pàg. 26-31.

Es descriuen les quatre causes que, a criteri de l'autor, fan que l'ètica aplicada avui sigui tant important en l'àmbit de l'acció psico-sòcio educativa: 1. La secularització del pensament; 2. El progrés tecnocientífic i econòmic; 3. L'eclosió de l'alteritat; i 4. El biopoder i el postfordisme.

Veure la revista

Canimas, J.; Relats, V., (2009): «Diàleg», a Quaderns d’Acció Social i Ciutadania, 6. Departament d’Acció Social i Ciutadania, Barcelona, setembre de 2009, pàg. 87-99.

Entrevista de Vicenç Relats a Joan Canimas, en el monogràfic de la revista Quaderns d'Acció Social i Ciutadania dedicat a l'ètica en els serveis socials.

Veure la revista

Canimas, J. (2009): «Apuntes para una ética de la complejidad (o de si hay lugar para la beneficencia, la Piedad y la compasión en la educación social», a Revista de Educación Social, agost de 2009.

Versió revisada i ampliada de l'article publicat l’any 2007 :«Apunts per a una ètica de la complexitat», a Quaderns d’Educació Social, CEESC, monogràfic sobre Ètica i Educació Social, octubre de 2007, núm. 10, pàg. 19-34.   L’ofici d’educador social és hereu directe d’aquelles ocupacions que fins no fa gaire practicaven una intervenció absolutament paternalista. La proximitat d’aquest pretèrit, que en alguns casos encara és present, es nota en el fet que conceptes com ara assistència, beneficència, pietat, compassió, amor o fins i tot moral no es poden mencionar en l’àmbit de l’acció social sense el perill de convocar vells fantasmes. Aquest article pretén cridar l’atenció sobre el fet que en ètica no podem prescindir com si res d’aquests termes i d’allò que evoquen sense caure en un enorme i gèlid empobriment. El pensament laic, i amb ell l’educació social, els hauria de perdre la por, i pensar i trobar la manera de practicar-los en el nou marc en què ens trobem.

Veure l'article

Canimas, J. i altres (2007): «La dimensió ètica de la pràctica professional», a Villar, E. (ed.) (2007): Pràcticum de Psicologia. Fonaments, reflexions i propostes, Documenta Universitaria, pàg. 209-242.

Aquest llibre recull els resultats d'una experiència de millora del Pràcticum del Grau de Psicologia de la Universitat de Girona. El capítol 6 ("La dimensió ètica de la pràctica professional") aborda la dimensió ètica i conté cinc apartats: (1) El marc contextual de la formació en ètica professional dels estudiants de psicologia; (2) Problemàtiques ètiques que informen els professionals de la psicologia i la dificultat d'identificar-les; (3) Les problemàtiques ètiques plantejades pels estudiants en el mòdul d'introducció a l'ètica aplicada; (4) Necessitats i models de formació en ètica professional; (5) Proposta de formació en ètica professional en el Pràcticum; i (6) Recursos relacionats amb l'ètica professional per als estudiants.

Veure capítol

Canimas, J. (2006): «La ética aplicada a la intervención social», a Revista Servicios Sociales y Política Social. Revista del Consejo General de Colegios Oficiales de Diplomados en Trabajo Social, 2006, núm. 73, pàg. 135-144.

Aquest article tracta tres qüestions: 1. La poca presència, en el moment en què va ser escrit (2005), de l'ètica aplicada en l'àmbit dels serveis socials i de la necessitat d'introduir-la; 2. El treball social com una professió d'alt risc ètic, però també de grans possibilitats ètiques; i 3. Els mecanismes de resposta als problemes ètics que planteja el treball social. En l'últim apartat es presenta l'Observatori d'Ètica Aplicada a la Intervenció Social.

Veure article

Canimas, J. (2005): «Ètica aplicada a l’educació social. Tres reptes i algunes qüestions bàsiques», dins Solé, P. (coord.): L’Educació social avui: la intervenció socioeducativa a Catalunya, Col·lecció Educació Social, Girona, 2005, núm. 11, pàg. 243-261.

En el moment d'escriure aquest article, Canimas considerava que l'ètica aplicada a l'educació a l'educació social tenia tres grans reptes: (i) aconseguir el nivell de desenvolupament que l'ètica aplicada ha assolit en altres àmbits, sobretot en el biomèdic; (ii) aprofundir en aquelles ètiques que el racionalisme ha titllat d'irracionals; i  (iii) reflexionar sobre una professió que es caracteritza pel fet de voler canviar la moral d'aquells a qui es dirigeix. Cada una d'aquestes tres grans qüestions desplega a la vegada un munt de reptes, sobretot la primera. Abans d'abordar-los, es fa una breu introducció als principals conceptes i preceptes de la filosofia moral que permeten endinsar-s'hi.

Veure document

Canimas, J. (2004): «No hi ha cap ocell d’ales immenses que ens empari», dins Revista AD’. Quaderns d’Informació, gener/febrer de 2004, núm. 0, pàg. 8-9. Dip. Legal Gi-430-2004.

A la nostra època ja no és possible eludir la nostra responsabilitat en la construcció moral que possibilita relacionar-nos i viure amb els altres i amb l’entorn. És per això que l’ètica aplicada no pot mantenir-se allunyada dels serveis socials i de l’acció educativa. Mentre que en altres àmbits (de la política, la medicina, la biologia, les tecnologies, l’empresa, de la nostra relació amb els animals o el territori...) afloren multitud de problemàtiques morals fruit del desplegament i l’exercici dels valors fonamentals, en els serveis socials i l’acció educativa molts d’ells ni tant sols s’han plantejat i quan es fa, els usuaris i els professionals no disposen de mecanismes ni de respostes reflexives adequades que orientin la seva acció.

Veure article.

Canimas, J. (2003): L’estat de la qüestió de l’ètica aplicada als serveis socials i l’acció educativa. Girona*: Fundació Campus Arnau d’Escala, 138 pàgines*.

Aquest informe és l'origen de l'Observatori d'Ètica Aplicada a la Intervenció Social i també un dels primers impulsos a l'ètica aplicada als serveis socials de Catalunya i potser d'Espanya. Va ser un encàrrec de la Fundació Campus Arnau d'Escala a Joan Canimas. L'informe té sis capítols i un annex: 1. Definicions bàsiques; 2. La fonamentació moral; 3. Ètica i treball social; 4. Els Comitès d'Ètica Aplicada; 5. Proposta per a la constitució d'un Observatori d'Ètica Aplicada als Serveis Socials i l'Acció Educativa; 6. Alguns casos de problemes ètics; i Annex. Relació dels components del Grup d'Opinió de l'Observatori de Bioètica i Dret.

Veure document