publicacions

Canimas, J. (2013): «La ética aplicada como resistencia política», a Quintanas, A. (Ed.): El transfondo biopolítico de la bioética, Girona: Documenta Universitaria, 2013, pàg. 147-157.

Quan la biopolítica ha esdevingut un factor clau del govern de la població, les formes de resistència política tendeixen a transformar els seus mètodes i els seus enfocaments. D'aquesta manera, l'ètica aplicada a l'acció social, psico-educativa i sòcio-sanitària també hauria de contemplar-se i dirigir-se cap a una pràctica crítica, subversiva i situacionista de resistència política. Una ètica que ens permeti escoltar d'una altra manera les veus que massa sovint patologitzem o lumpenitzem; que ens permeti veure que aigües amunt no necessàriament hi ha una ètica fonamental, sinó un crit de dolor i resistència. Veure llibre (en castellà)

Canimas, J. (2013): «Ètica i cultura: embolics i perills dels conceptes cultura i relativisme cultural en l’àmbit de l’acció social, psicoeducativa i sociosanitària», Pedagogia i Treball Social. Revista de Ciències Socials Aplicades, vol. 3, núm. 1, pàg. 3-19.

L'article defensa dues tesis principals: que en l'anàlisi de problemàtiques ètiques, la majoria de vegades el terme cultura enfosqueix la reflexió; i que l'antropologia ha alimentat el relativisme ètic en l'àmbit de l'acció social, educativa i psicològica. L'article de Canimas va ser sotmès a la crítica de l'antropòleg Carles Serra, que en el matéix número de la revista va publicar l'article Antropologia i filosofia moral. Embolics i perills en l'ús de conceptes propis de l'antropologia per part d'experts en filosofia moral.

Veure la revista Veure l'article

Canimas, J. (2013): «Els reptes ètics en l’acció social», Bioètica & Debat, setembre de 2013, núm. 19 (69), pàg. 7-10.

L'autor adverteix primer que, al seu entendre, hi ha tres grans maneres d’entendre l’ètica: com a moral, com a activitat reflexiva i com a manera de ser i d'estar en el món i amb els altres. Quan es parla de reptes ètics, normalment es fa referència als conflictes entre principis morals que l'ètica reflexiva es veu cridada a resoldre. En aquestes planes, proposa una classificació d'aquests tipus de reptes, però intenta anar una mica més enllà identificant-ne d’altres que tenen a veure amb l'ètica com a manera de ser i d'estar en el món i amb els altres.

Veure l'article

Canimas, J. (2012): «¿Como afrontar problemas éticos intermorales?», a Cuadernos de pedagogía. Monográfico sobre interculturalidad, febrer 2012, núm. 420, pàg. 55-59.

Es descriuen i justifiquen quatre recomanacions per abordar els problemes ètics en els centres educatius: (i) parlar més de pluralisme moral i menys d’interculturalitat; (ii) assumir que l’acceptació del relativisme cultural no comporta l’acceptació del relativisme ètic; (iii) introduir l’ètica aplicada a l’àmbit educatiu; i (iv), que la millor manera de resoldre problemes indesitjables és no fomentar-los.

Veure l'article (en castellà)

Canimas, J. (coordinador) (2012): Diversitat funcional, afectivitat i sexualitat. Algunes qüestions ètiques que plantegen les relacions afectives i sexuals de les persones amb diversitat funcional amb necessitats de suport extens o generalitzat que viuen en residències, Grup de Reflexió d’Ètica Aplicada del Consorci de Serveis Socials de Barcelona.

L’any 2012, els directors i directores dels centres residencials per a persones amb diversitat funcional de Barcelona i persones que hi residien, van identificar les qüestions ètiques que es plantejaven en aquestes institucions respecte de l'afectivitat i la sexualitat, hi van reflexionar i hi van donar respostes. Aquest quadern recull els resultats d’aquest procés.

Veure el document

Canimas, J.; Montserrat, S. (2012): «Proposta d’uns criteris de consens entre els CEIC catalans per a l’avaluació ètica, jurídica i metodològica de projectes de recerca amb medicaments», Butlletí del Comitè de Bioètica de Catalunya, núm. 6, pàg. 1-6.

L’objectiu principal d'aquest estudi era elaborar una proposta consensuada per tots els CEIC de Catalunya dels criteris per a l’avaluació dels projectes de recerca clínica amb medicaments, a través dels següents objectius específics: (i) concretar i ordenar tots els ítems que s’han de tenir en compte en la valoració d’un protocol de recerca clínica amb medicaments, tenint en compte els procediments i coneixements dels CEIC de Catalunya, (ii) per tal de facilitar l’avaluació, (iii) poder donar un tractament equànime als diferents protocols que valora un mateix CEIC i al mateix protocol que valoren diferents CEIC de Catalunya, (iv) a través d’un procediment àgil i operatiu. Aquesta publicació recull resultats del projecte de recerca finançat pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, en el qual van participar 17 Comitès d’Ètica de la Recerca Clínica de Catalunya. Veure article

«Alzheimer i recerca clínica. Guia per a pacients i cuidadors convidats a participar en un estudi clínic» (2010- 2011)

Publicació arrel del projecte becat l’any 2010 per la Fundació Víctor Grífols i Lucas amb l’objectiu d’elaborar una guia d’ús per als pacients, tutors, curadors o guardadors de fet que informi del que significa participar en un estudi clínic i que orienti i faciliti el procés de decidir si s'hi participa o no. Investigadors principals: Joan Canimas Brugué i Secundí López-Pousa. Equip investigador: Bellera Solà, Jaume; Canimas Brugué, Joan; Conde Sala, Josep Lluís; Garre Olmo, Josep; Gusart Ponsà, Miquel Àngel; Kolacny Arias, Tanja; López-Pousa, Secundí; Llinàs Serradell, Èlia; Monserrat Vila, Sílvia; Piany Bosch, Marta; Solé Carrizo, Eduard; Torres Masó, Sílvia.

Veure publicació

Canimas, J. (2011): Ètica aplicada a l’educació social, Barcelona: Editorial UOC S.L.

Materials docents del Grau d’Educació Social de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). El Manual té quatre capítols: 1. Per què és important l’ètica aplicada, avui?; 2. Aspectes i conceptes instrumentals de la filosofia moral que convé conèixer; 3. Com podem decidir el que està moralment bé o malament al segle XXI?; i 4. Autonomia i presa de decisions. A part del contingut, cada capítol té un apartat amb els objectius formatius, un resum i un glossari.

Veure el llibre

Canimas, J.; Pereda, J. (2010): Practica l’ètica dels serveis socials. Curs d’introducció a l’ètica aplicada a la intervenció social i psicoeducativa (2a edició)

Recull de materials utilitzats pels cursos d'introducció a l'ètica aplicada a la intervenció social i psicoeducativa realitzats per l'Observatori d'Ètica Aplicada a la Intervenció Social. L'obra té sis capítols: 1. Per què és important l'ètica aplicada, avui?; 2. Alguns aspectes i conceptes instrumentals de la filosofia moral; 3. Ètiques i procediments; 4. Les relacions entre ètica i dret en l'àmbit de la intervenció social i psicoeducativa; 5. De què parlem quan parlem d'ètica?; i 6. Ètica de les organitzacions.

Veure el llibre

Canimas, J. (coordinador) (2010): Els reptes ètics de la intervenció social. Girona: Documenta Universitaria.

Els dies 28 i 29 de maig de 2009, l’Observatori d’Ètica Aplicada a la Intervenció Social, del qual era coordinador científic Joan Canimas,  va organitzar el I Simposi d’Ètica Aplicada a la Intervenció Social. Aquest llibre recull les conferències i comunicacions del Simposi: Adela Cortina Orts: «Ètica, serveis socials i ciutadania»; Macario Alemany: «El concepte i la justificació del paternalisme»; Daniel Innerarity: «El futur de les societats democràtiques. Una teoria de la justícia intergenaracional»; Àngel Castiñeira: «Ètica de les organitzacions socials»; Carles Cruz Moratones: «Els límits del secret professional»; Cristina de la Cruz: «Una lectura ètica sobre els serveis socials i el seu abast per a un model d’intervenció social»; Anna Quintanas: «Govern de la vida i intervenció social: l’arrel biopolítica dels conflictes ètics». A part de la organització de l’acte, Canimas va revisar les transcripcions de les conferències i va proposar correccions als autors. Veure llibre