publicacions
VV.AA. (2016): La gobernanza escolar democrática, Madrid, Morata.
Què és una bona escola? Com s’hauria de governar un centre educatiu per esdevenir una bona escola o un bon institut per a tothom? Darrerament, les respostes a aquestes qüestions estan inspirades pels models neoliberals i neoconservadors (com triomfar, com avaluar, com millorar resultats, com liderar una escola, etc.). Davant d'aquest escenari, en aquesta obra s'articulen alternatives de transformació de l'educació i de l'escolaritat a través d'una concepció i una pràctica democràtiques i d’allò comú en l'escola, el sistema educatiu i el seu govern.
Veure llibre Adquirir llibreMés informació
Canimas, J. (2015): «¿Discapacidad o diversidad funcional?», a Siglo Cero. Revista española sobre discapacidad intelectual, abril-juny 2015, vol. 46 (2), núm. 254, pàg. 79-97.
Fins el dia d'avui disposem de tres paradigmes per pensar el que encara anomenem discapacitat: el mèdic, el social i el biopsicosocial. El "Foro de Vida Independiente" i els autors i activistes que ajuden a profunditzar i a estendre les seves propostes celebren l'avançament que ha suposat el paradigma biopsicosocial, però no el comparteixen i proposen un nou model que anomenen de la diversitat funcional, una versió hermenèutica del paradigma social. Aquest article intenta identificar els problemes que el model de la diversitat funcional planteja en l'ètica aplicada, i es centre en dos d'ells. El primer és: si el que ara considerem deficiència és interpretat únicament com a diversitat, quins arguments tindríem per no respectar la decisió d'uns pares de no corregir una deficiència física, intel·lectual o del desenvolupament dels seus fills, podent fer-ho amb una teràpia eficaç, raonable i sense perills? I per impedir que els produeixin una deficiència? El segon problema és: com justificar la necessitat de discriminació positiva (més recursos i atencions i més investigació mèdica i tecnològica a les persones amb diversitat funcional) i fins i tot de recolzament, si es considera que la seva manera de funcionar no és ni millor ni pitjor que les altres?
Veure articleMés informació
VV.AA.(2015): Capacitat parental i discapacitat intel·lectual. Publicacions del Comitè d’ètica Aplicada. Àrea de Benestar del Consell Comarcal de l’Alt Empordà.
El cas que presenta aquest document i el dilema ètic que hi està associat ha estat plantejat per l'Equip d'Atenció a la Infància i l'Adolescència i se centra en l'atenció d'aquelles situacions de desprotecció d'infants que es poden manifestar quan hi ha progenitors que tenen una discapacitat intel·lectual, reconeguda o no amb un certificat de discapacitat, mantenen una vinculació afectiva amb els fills però malgrat que mostren habilitats bàsiques per atendre'ls, no disposen del suport i l'acompanyament adequat. Aquests casos poden derivar cap a situacions de desemparament infantil, la qual cosa requereix la separació dels fills del seu nucli familiar. Quines respostes es poden donar en aquests casos? Es poden adaptar temporalment recursos existents per atendre aquestes situacions?
Veure documentMés informació
VV.AA.(2015): Immigració i retorn al país d’origen: cal donar l’opinió professional a les persones ateses? Publicacions del Comitè d’ètica Aplicada. Àrea de Benestar del Consell Comarcal de l’Alt Empordà.
El dilema ètic que planteja aquest document se centra en dues problemàtiques que han estat proposades pels professionals del Pla de Ciutadania i Immigració i dels Serveis Socials Bàsics. En primer lloc planteja en quins casos aquests professionals han de donar informació sobre el programa de retorn assistit a les persones que s'adrecen als serveis i, en segon lloc, planteja la qüestió de quan i com el professional ha d'emetre la seva opinió professional sobre la conveniència de les persones ateses d'acollir-se a aquest programa.
Veure documentMés informació
Canimas, J. (2014): «L’àngel de la migració forçada», a Exilis. Llibres d’artista, Associació cultural PopulArt.
Aquest llibre recull reflexions, testimoniatges i llibres d’artistes que culminen l’exposició titulada Exilis, que va commemorar el 75 aniversari de l’èxode de refugiats més gran del segle XX (quasi mig milió de persones): l’exili provocat per l’esclafament de la Segona República Espanyola. A mena d'Epíleg, l'Àngel de la migració forçada conclou la lletra i anuncia la imatge.
Veure llibreMés informació
Canimas, J. (2014): «Ètica de la recerca mèdica», a 25 anys de la UVaMID, Barcelona: Glosa, pàg. 195-206.
La publicació planteja si la recerca està al servei del coneixement i és una tecno-ciència de domini i la medecina ho està de les persones que atén i és una tecno-ciència de cura, és possible una recerca mèdica que compleixi adequadament amb aquestes dues obligacions? L’autor considera que encara no és possible parlar de "recerca mèdica", perquè no hem trobat una ètica, en el sentit originari o fort del terme, que pugui servir a les dues parts i que, de moment i per tal de trampejar el conflicte entre l’ètica de domini que caracteritza la recerca experimental i l’ètica de la cura que caracteritza la medicina, hem de recórrer a un sentit menys fort o original del concepte ètica i concebre-la com una reflexió i vigilància moral de la recerca mèdica.
Veure llibreMés informació
Canimas, J. (2013): [Ressenya bibliogràfica del llibre d’Ainoa Mateos Programa socioeducativo para la prevención e la violencia de género en parejas adolescentes] Cuadernos de Pedagogía, septiembre 2013, nº 437, pàg. 97
Ressenya bibliogràfica del llibre d'Ainoa Mateos Inchaurrondo Programa socioeducativo para la prevención e la violencia de género en parejas adolescentes (Madrid: Pirámide, col. Ojos Solares, 2013).
Veure ressenya (en castellà)Més informació
VV.AA. (2013): Guía Investigación Clínica 2013. Aspectos éticos y jurídicos a tener en cuenta en estudios clínicos en fase II y III. Publicacions de la Cátedra de Promoción de la Salud (2a edició revisada).
Aquesta Guía de los aspectos éticos y jurídicos a tener en cuenta en estudios clínicos en fase II y III: (1) Recopila tots els aspectes ètics i jurídics imprescindibles dispersos en diferents declaracions, orientacions i pautes internacionals, legislació espanyola i documents de bones pràctiques; (2) proposa algunes noves qüestions ètiques a tenir en compte, que no són exigibles però que seria desitjable que ho fossin; (3) reflexiona i profunditza sobre alguns aspectes controvertits, especialment en aquells que tenen a veure amb la valoració de l'equació "beneficis/riscos i molèsties" i amb la participació en estudis clínics de persones adultes que no tenen plena capacitat de decisió; i (4) incorpora un test amb tots els aspectes ètics que un Comitè d'Ètica de la Investigació hauria de valorar d'un estudi clínic.
Veure document (en castellà)Més informació
Canimas, J. (2013): «¿Hay límites en la forma de vestir del alumnado de los centros educativos públicos?», a Cuadernos de pedagogía, març 2013, núm. 432, pàg. 78-82.
A l’institut de batxillerat, la Fàtima porta un mocador al cap i no li diuen res i, en canvi, l’Antoni s’ha de treure la gorra quan entra a classe. L’Adrià porta una samarreta amb la imatge del Che Guevara sense problemes, i a en Miquel no n’hi deixen portar una amb la imatge de Franco. L’article intenta trobar raons a aquests diferents tractaments de les formes de vestir i a aquestes preguntes d’alguns docents: no seria més fàcil que tothom vestís com volgués? O que l’alumnat portés uniforme?
Veure article (en castellà)Més informació
Canimas, J. (2013): «Ètiques de l’ésser-hi», Butlletí Inf@ncia.
Hi ha un error que comença a ser massa freqüent: considerar que parlar d'ètica és parlar només de drets i deures; i que fer-ho d'ètica aplicada és parlar de dilemes o, estirant molt, dels problemes que de vegades planteja la posada en pràctica dels drets i deures. Aquesta preeminència i de vegades absolutisme de la deontologia, fa que s'oblidin altres expressions de l'ètica, la qual cosa suposa no només un empobriment de la condició humana, sinó també un perill. De les tres grans maneres de concebre l'ètica, l'autor considera que la primacia de l'ètica prescrita i de l'ètica reflexiva ofeguen la tercera forma d'entendre-la: la que fa referència a la manera de ser i d'estar en el món i amb els altres.
Veure l'articleMés informació