publicacions

Canimas, J. (2007): «Fordisme, postfordisme i educació alliberadora», a Quaderns d’educació contínua, València, pàg. 29-41.

Aquest article és una primera aproximació de l’autor a la crisi mundial de l’educació i a la nova gestió de la complexitat que va comportar. Té cinc apartats: 1. La crisi de l’educació de la segona meitat del segle XX: cap a la formació permanent; 2. Un nou model de treballador; 3. Un nou model de gestió de la complexitat; 4. Un nou model de temps i espais educatius; 5. De l’educació a la formació.

Canimas, J. (2007): «Apunts per a una ètica de la complexitat (o de si hi ha lloc per a la beneficència, la pietat i la compassió en l’educació social)», a Quaderns d’Educació Social, CEESC, monogràfic sobre Ètica i Educació Social, octubre de 2007, núm. 10, pàg. 19-34.

L’ofici d’educador social és hereu directe d’aquelles ocupacions que fins no fa gaire practicaven una intervenció absolutament paternalista. La proximitat d’aquest pretèrit, que en alguns casos encara és present, es nota en el fet que conceptes com ara assistència, beneficència, pietat, compassió, amor o fins i tot moral no es poden mencionar en l’àmbit de l’acció social sense el perill de convocar vells fantasmes. Aquest article pretén cridar l’atenció sobre el fet que en ètica no podem prescindir com si res d’aquests termes i d’allò que evoquen sense caure en un enorme i gèlid empobriment. El pensament laic, i amb ell l’educació social, els hauria de perdre la por, i pensar i trobar la manera de practicar-los en el nou marc en què ens trobem.

Veure article (en català) Veure revista

Canimas, J., Cardona, X., Fàbrega, T., Mora, A., Pellissa, B. i Vilar, S. (2007): «Els reptes de l’ètica aplicada a la intervenció social», a Quaderns d’Educació Social, CEESC, monogràfic sobre Ètica i Educació Social, Barcelona, octubre de 2007, núm. 10, pàg. 73-86.

Resum dels quatre tallers de la Jornada sobre els reptes de l’ètica aplicada a la intervenció social celebrada a Olot (Girona) l’any 2005 amb motiu del la celebració del 10è aniversari de la residència geriàtrica Montsacopa. La Jornada va aplegar professionals de diferents sectors i es fan identificar problemàtiques ètiques d’aquests quatre àmbits: (1) infància i adolescència; (2) discapacitat intel·lectual i malaltia mental; (3) atenció primària i (4) gent gran.

Veure article   Veure revista

Canimas, J. i altres (2007): «La dimensió ètica de la pràctica professional», a Villar, E. (ed.) (2007): Pràcticum de Psicologia. Fonaments, reflexions i propostes, Documenta Universitaria, pàg. 209-242.

Aquest llibre recull els resultats d'una experiència de millora del Pràcticum del Grau de Psicologia de la Universitat de Girona. El capítol 6 ("La dimensió ètica de la pràctica professional") aborda la dimensió ètica i conté cinc apartats: (1) El marc contextual de la formació en ètica professional dels estudiants de psicologia; (2) Problemàtiques ètiques que informen els professionals de la psicologia i la dificultat d'identificar-les; (3) Les problemàtiques ètiques plantejades pels estudiants en el mòdul d'introducció a l'ètica aplicada; (4) Necessitats i models de formació en ètica professional; (5) Proposta de formació en ètica professional en el Pràcticum; i (6) Recursos relacionats amb l'ètica professional per als estudiants.

Veure capítol

Canimas, J. (2006): «La ética aplicada a la intervención social», a Revista Servicios Sociales y Política Social. Revista del Consejo General de Colegios Oficiales de Diplomados en Trabajo Social, 2006, núm. 73, pàg. 135-144.

Aquest article tracta tres qüestions: 1. La poca presència, en el moment en què va ser escrit (2005), de l'ètica aplicada en l'àmbit dels serveis socials i de la necessitat d'introduir-la; 2. El treball social com una professió d'alt risc ètic, però també de grans possibilitats ètiques; i 3. Els mecanismes de resposta als problemes ètics que planteja el treball social. En l'últim apartat es presenta l'Observatori d'Ètica Aplicada a la Intervenció Social.

Veure article

Canimas, J. (2006): «Esperit de frontera», a VV. AA. (2006): Escola d’Adults de Salt: 30 anys al servei del poble. Salt 1976-2006, pàg. 139.

Fa trenta anys el moviment d'escoles d'aduts era, com tants altres, una iniciativa frontera, una iniciativa que volia transformar el sistema situant-se en els seus marges interiors i destacar-los i aprofitar la seva empenta. Eren propostes extraradi: ni dintre ni fora de la ciutat, entenedores i pertorbadores a la vegada.

Veure article

Canimas, J. (2005): «Ètica aplicada a l’educació social. Tres reptes i algunes qüestions bàsiques», dins Solé, P. (coord.): L’Educació social avui: la intervenció socioeducativa a Catalunya, Col·lecció Educació Social, Girona, 2005, núm. 11, pàg. 243-261.

En el moment d'escriure aquest article, Canimas considerava que l'ètica aplicada a l'educació a l'educació social tenia tres grans reptes: (i) aconseguir el nivell de desenvolupament que l'ètica aplicada ha assolit en altres àmbits, sobretot en el biomèdic; (ii) aprofundir en aquelles ètiques que el racionalisme ha titllat d'irracionals; i  (iii) reflexionar sobre una professió que es caracteritza pel fet de voler canviar la moral d'aquells a qui es dirigeix. Cada una d'aquestes tres grans qüestions desplega a la vegada un munt de reptes, sobretot la primera. Abans d'abordar-los, es fa una breu introducció als principals conceptes i preceptes de la filosofia moral que permeten endinsar-s'hi.

Veure document

VV. AA. (2005): Les persones grans i el dret a decidir. La Sra. Maria, anàlisi d’un cas pràctic sobre la dignitat, l’autonomia i els prejudicis vers les persones grans. Girona: Quaderns d’Ètica Aplicada a la Intervenció Social, núm. 1 (en català, castellà, francès i anglès).

S’analitza i es donen respostes a la situació de la Sra. Maria, una dona de 83 anys, vídua, que viu en una residència i que els seus dos fills van a veure una vegada al mes només per demanar-li els diners de la pensió. La treballadora social del centre  va considerar la possibilitat d’iniciar un procés judicial per protegir l’economia de la Sra. Maria a través d’una curatela i va fer arribar a l’Observatori d’Ètica Aplicada a la Intervenció Social els neguits ètics que aquesta situació li plantejava. Amb l’anàlisi d’aquesta situació, l’Observatori va començar a caminar.

Veure llibre (català, castellà, francès i anglès)

Canimas, J. (2004): «No hi ha cap ocell d’ales immenses que ens empari», dins Revista AD’. Quaderns d’Informació, gener/febrer de 2004, núm. 0, pàg. 8-9. Dip. Legal Gi-430-2004.

A la nostra època ja no és possible eludir la nostra responsabilitat en la construcció moral que possibilita relacionar-nos i viure amb els altres i amb l’entorn. És per això que l’ètica aplicada no pot mantenir-se allunyada dels serveis socials i de l’acció educativa. Mentre que en altres àmbits (de la política, la medicina, la biologia, les tecnologies, l’empresa, de la nostra relació amb els animals o el territori...) afloren multitud de problemàtiques morals fruit del desplegament i l’exercici dels valors fonamentals, en els serveis socials i l’acció educativa molts d’ells ni tant sols s’han plantejat i quan es fa, els usuaris i els professionals no disposen de mecanismes ni de respostes reflexives adequades que orientin la seva acció.

Veure article.

Canimas, J. (2003): L’estat de la qüestió de l’ètica aplicada als serveis socials i l’acció educativa. Girona*: Fundació Campus Arnau d’Escala, 138 pàgines*.

Aquest informe és l'origen de l'Observatori d'Ètica Aplicada a la Intervenció Social i també un dels primers impulsos a l'ètica aplicada als serveis socials de Catalunya i potser d'Espanya. Va ser un encàrrec de la Fundació Campus Arnau d'Escala a Joan Canimas. L'informe té sis capítols i un annex: 1. Definicions bàsiques; 2. La fonamentació moral; 3. Ètica i treball social; 4. Els Comitès d'Ètica Aplicada; 5. Proposta per a la constitució d'un Observatori d'Ètica Aplicada als Serveis Socials i l'Acció Educativa; 6. Alguns casos de problemes ètics; i Annex. Relació dels components del Grup d'Opinió de l'Observatori de Bioètica i Dret.

Veure document