Canimas, J.; Relats, V., (2009): «Diàleg», a Quaderns d’Acció Social i Ciutadania, 6. Departament d’Acció Social i Ciutadania, Barcelona, setembre de 2009, pàg. 87-99.
Entrevista de Vicenç Relats a Joan Canimas, en el monogràfic de la revista Quaderns d'Acció Social i Ciutadania dedicat a l'ètica en els serveis socials.
Veure la revistaMés informació
Canimas, J. (2009): «Apuntes para una ética de la complejidad (o de si hay lugar para la beneficencia, la Piedad y la compasión en la educación social», a Revista de Educación Social, agost de 2009.
Versió revisada i ampliada de l'article publicat l’any 2007 :«Apunts per a una ètica de la complexitat», a Quaderns d’Educació Social, CEESC, monogràfic sobre Ètica i Educació Social, octubre de 2007, núm. 10, pàg. 19-34. L’ofici d’educador social és hereu directe d’aquelles ocupacions que fins no fa gaire practicaven una intervenció absolutament paternalista. La proximitat d’aquest pretèrit, que en alguns casos encara és present, es nota en el fet que conceptes com ara assistència, beneficència, pietat, compassió, amor o fins i tot moral no es poden mencionar en l’àmbit de l’acció social sense el perill de convocar vells fantasmes. Aquest article pretén cridar l’atenció sobre el fet que en ètica no podem prescindir com si res d’aquests termes i d’allò que evoquen sense caure en un enorme i gèlid empobriment. El pensament laic, i amb ell l’educació social, els hauria de perdre la por, i pensar i trobar la manera de practicar-los en el nou marc en què ens trobem.
Veure l'articleMés informació
Canimas, J., Carbonell, F. (2008): Educació i conflictes interculturals. Primum non nocere, Eumo Editorial/ Fundació Bofill, 2008.
Aquesta guia parteix del convenciment, gens retòric, que els conflictes ètics interculturals que es donen als centres educatius són una gran oportunitat per al diàleg crític amb les pròpies conviccions, per a l'aprenentatge de la convivència i per a la comprensió del món que ens ha tocat viure. Va destinada al professorat, i especialment a les persones que s'ocupen de la gestió i l'assessorament educatius, per ajudar-los a reflexionar i a intervenir quan es produeixen conflictes de valors en l'àmbit educatiu, ocasionats per la convivència de diferents referents culturals. S'inclou un protocol d'actuació que permet reflexionar sobre la millor manera de respondre a allò que a priori pot considerar-se un conflicte ètic intercultural. Hem d'encetar un debat obert i rigorós per tal d'analitzar i aplicar als centres educatius protocols de bones pràctiques. Aquesta guia vol ser una petita contribució a aquesta tasca, tan complexa com apassionant.
Veure el llibreMés informació
Canimas, J. (2008): «De qué hablamos cuando hablamos de autonomía», dins Revista de Servicios Sociales y Política Social, Madrid, núm. 84, pàg. 159-170.
Els professionals de la intervenció psico-sòcio-educativa han col·laborat en l'augment del caràcter polisèmic del concepte autonomia i, tot i això, a vegades l'utilitzen sense especificar a quin tipus d'autonomia es refereixen i sense que sigui possible deduir-ho del context discursiu en què és utilitzat. A judici de l'autor, aquest fet pot dificultar les bones pràctiques i la consecució d'aquells objectius de la intervenció psico-sòcio-educativa relacionats amb l'autonomia, i inclús conculcar drets. Del qual es dedueix: a) que la distinció i coneixement dels diferents tipus d'autonomia i la seva concreció, quan sigui necessari, en documents, protocols i pràctiques professionals en les que apareix, pot arribar a ser un factor de millora de l'eficàcia de la intervenció i de protecció dels drets dels usuaris, i b) que és necessari realitzar una classificació dels diferents tipus d'autonomia per ús de professionals i legisladors.
Veure l'articleMés informació
Canimas, J. (2008): «Comentaris a la cultura de les persones sordes», a Quaderns d’Ètica Aplicada, núm. 3, pàg. 81-93 (en català, castellà, francès i anglès).
Algunes persones consideren que la sordesa no és una disfunció ni una discapacitat, sinó un tret caracterial que configura una manera de ser i d’estar en el món, una cultura. Per poc que s’hi pensi, això té unes repercussions molt importants, per exemple pot justificar la negativa d’uns pares a que el seu fill sord vagi a una escola d’oients (escola inclusiva), o la negativa a que se li faci un implant coclear o qualsevol altre tractament que li permeti oir, o fins i tot la possibilitat de provocar-li, de diferents maneres i graus d’intervenció, la sordesa. Aquest article és una primera aproximación a aquesta qüestió, que l'autor ha continuar treballant. S'enmarca en una jornada en la qual la Sra. Felisa Pino va fer una conferència, que Joan Canimas va contestar. El llibret recull la conferència de la Sr. Pino i el diàleg posterior.
Veure el llibreMés informació
VV. AA. (2008): Força i violència en educació social. Girona: Quaderns d’Ètica Aplicada a la Intervenció Social, núm. 2 (en català, castellà, francès i anglès).
En aquest estudi s’analitza una situació real en la qual un educador social d’un Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE), va donar una bufetada a un noi del centre, el pare el va denunciar i en la sentència el jutge va considerar que l’acció no era punible. Simplificant molt, en el grup de deliberació ètica que es va constituir per abordar aquesta situació, es van manifestar dues tendències contraposades: les persones que consideraven que la bufetada és sempre una acció violenta i denigrant per als infants i adolescents, que s'ha d'estigmatitzar i no permetre en cap circumstància; i les persones que consideraven que en situacions excepcionals i quan hi ha vincle afectiu, una bufetada pot ser molt menys violenta que una contenció física o avisar la policia. Aquest llibret recull els resultats d’aquest procés deliberatiu.
Veure el llibreMés informació
Canimas, J. (2007): «Fordisme, postfordisme i educació alliberadora», a Quaderns d’educació contínua, València, pàg. 29-41.
Aquest article és una primera aproximació de l’autor a la crisi mundial de l’educació i a la nova gestió de la complexitat que va comportar. Té cinc apartats: 1. La crisi de l’educació de la segona meitat del segle XX: cap a la formació permanent; 2. Un nou model de treballador; 3. Un nou model de gestió de la complexitat; 4. Un nou model de temps i espais educatius; 5. De l’educació a la formació.
Més informació
Canimas, J. (2007): «Apunts per a una ètica de la complexitat (o de si hi ha lloc per a la beneficència, la pietat i la compassió en l’educació social)», a Quaderns d’Educació Social, CEESC, monogràfic sobre Ètica i Educació Social, octubre de 2007, núm. 10, pàg. 19-34.
L’ofici d’educador social és hereu directe d’aquelles ocupacions que fins no fa gaire practicaven una intervenció absolutament paternalista. La proximitat d’aquest pretèrit, que en alguns casos encara és present, es nota en el fet que conceptes com ara assistència, beneficència, pietat, compassió, amor o fins i tot moral no es poden mencionar en l’àmbit de l’acció social sense el perill de convocar vells fantasmes. Aquest article pretén cridar l’atenció sobre el fet que en ètica no podem prescindir com si res d’aquests termes i d’allò que evoquen sense caure en un enorme i gèlid empobriment. El pensament laic, i amb ell l’educació social, els hauria de perdre la por, i pensar i trobar la manera de practicar-los en el nou marc en què ens trobem.
Veure article (en català) Veure revistaMés informació
Canimas, J., Cardona, X., Fàbrega, T., Mora, A., Pellissa, B. i Vilar, S. (2007): «Els reptes de l’ètica aplicada a la intervenció social», a Quaderns d’Educació Social, CEESC, monogràfic sobre Ètica i Educació Social, Barcelona, octubre de 2007, núm. 10, pàg. 73-86.
Resum dels quatre tallers de la Jornada sobre els reptes de l’ètica aplicada a la intervenció social celebrada a Olot (Girona) l’any 2005 amb motiu del la celebració del 10è aniversari de la residència geriàtrica Montsacopa. La Jornada va aplegar professionals de diferents sectors i es fan identificar problemàtiques ètiques d’aquests quatre àmbits: (1) infància i adolescència; (2) discapacitat intel·lectual i malaltia mental; (3) atenció primària i (4) gent gran.
Veure article Veure revistaMés informació
Canimas, J. i altres (2007): «La dimensió ètica de la pràctica professional», a Villar, E. (ed.) (2007): Pràcticum de Psicologia. Fonaments, reflexions i propostes, Documenta Universitaria, pàg. 209-242.
Aquest llibre recull els resultats d'una experiència de millora del Pràcticum del Grau de Psicologia de la Universitat de Girona. El capítol 6 ("La dimensió ètica de la pràctica professional") aborda la dimensió ètica i conté cinc apartats: (1) El marc contextual de la formació en ètica professional dels estudiants de psicologia; (2) Problemàtiques ètiques que informen els professionals de la psicologia i la dificultat d'identificar-les; (3) Les problemàtiques ètiques plantejades pels estudiants en el mòdul d'introducció a l'ètica aplicada; (4) Necessitats i models de formació en ètica professional; (5) Proposta de formació en ètica professional en el Pràcticum; i (6) Recursos relacionats amb l'ètica professional per als estudiants.
Veure capítolMés informació