All posts by Clara Canimas

Canimas, J. (2006): «La ética aplicada a la intervención social», a Revista Servicios Sociales y Política Social. Revista del Consejo General de Colegios Oficiales de Diplomados en Trabajo Social, 2006, núm. 73, pàg. 135-144.

Aquest article tracta tres qüestions: 1. La poca presència, en el moment en què va ser escrit (2005), de l'ètica aplicada en l'àmbit dels serveis socials i de la necessitat d'introduir-la; 2. El treball social com una professió d'alt risc ètic, però també de grans possibilitats ètiques; i 3. Els mecanismes de resposta als problemes ètics que planteja el treball social. En l'últim apartat es presenta l'Observatori d'Ètica Aplicada a la Intervenció Social.

Veure article

Canimas, J. (2006): «Esperit de frontera», a VV. AA. (2006): Escola d’Adults de Salt: 30 anys al servei del poble. Salt 1976-2006, pàg. 139.

Fa trenta anys el moviment d'escoles d'aduts era, com tants altres, una iniciativa frontera, una iniciativa que volia transformar el sistema situant-se en els seus marges interiors i destacar-los i aprofitar la seva empenta. Eren propostes extraradi: ni dintre ni fora de la ciutat, entenedores i pertorbadores a la vegada.

Veure article

Canimas, J. (2005): «Ètica aplicada a l’educació social. Tres reptes i algunes qüestions bàsiques», dins Solé, P. (coord.): L’Educació social avui: la intervenció socioeducativa a Catalunya, Col·lecció Educació Social, Girona, 2005, núm. 11, pàg. 243-261.

En el moment d'escriure aquest article, Canimas considerava que l'ètica aplicada a l'educació a l'educació social tenia tres grans reptes: (i) aconseguir el nivell de desenvolupament que l'ètica aplicada ha assolit en altres àmbits, sobretot en el biomèdic; (ii) aprofundir en aquelles ètiques que el racionalisme ha titllat d'irracionals; i  (iii) reflexionar sobre una professió que es caracteritza pel fet de voler canviar la moral d'aquells a qui es dirigeix. Cada una d'aquestes tres grans qüestions desplega a la vegada un munt de reptes, sobretot la primera. Abans d'abordar-los, es fa una breu introducció als principals conceptes i preceptes de la filosofia moral que permeten endinsar-s'hi.

Veure document

VV. AA. (2005): Les persones grans i el dret a decidir. La Sra. Maria, anàlisi d’un cas pràctic sobre la dignitat, l’autonomia i els prejudicis vers les persones grans. Girona: Quaderns d’Ètica Aplicada a la Intervenció Social, núm. 1 (en català, castellà, francès i anglès).

S’analitza i es donen respostes a la situació de la Sra. Maria, una dona de 83 anys, vídua, que viu en una residència i que els seus dos fills van a veure una vegada al mes només per demanar-li els diners de la pensió. La treballadora social del centre  va considerar la possibilitat d’iniciar un procés judicial per protegir l’economia de la Sra. Maria a través d’una curatela i va fer arribar a l’Observatori d’Ètica Aplicada a la Intervenció Social els neguits ètics que aquesta situació li plantejava. Amb l’anàlisi d’aquesta situació, l’Observatori va començar a caminar.

Veure llibre (català, castellà, francès i anglès)

Canimas, J. (2004): «No hi ha cap ocell d’ales immenses que ens empari», dins Revista AD’. Quaderns d’Informació, gener/febrer de 2004, núm. 0, pàg. 8-9. Dip. Legal Gi-430-2004.

A la nostra època ja no és possible eludir la nostra responsabilitat en la construcció moral que possibilita relacionar-nos i viure amb els altres i amb l’entorn. És per això que l’ètica aplicada no pot mantenir-se allunyada dels serveis socials i de l’acció educativa. Mentre que en altres àmbits (de la política, la medicina, la biologia, les tecnologies, l’empresa, de la nostra relació amb els animals o el territori...) afloren multitud de problemàtiques morals fruit del desplegament i l’exercici dels valors fonamentals, en els serveis socials i l’acció educativa molts d’ells ni tant sols s’han plantejat i quan es fa, els usuaris i els professionals no disposen de mecanismes ni de respostes reflexives adequades que orientin la seva acció.

Veure article.

Canimas, J. (2003): L’estat de la qüestió de l’ètica aplicada als serveis socials i l’acció educativa. Girona*: Fundació Campus Arnau d’Escala, 138 pàgines*.

Aquest informe és l'origen de l'Observatori d'Ètica Aplicada a la Intervenció Social i també un dels primers impulsos a l'ètica aplicada als serveis socials de Catalunya i potser d'Espanya. Va ser un encàrrec de la Fundació Campus Arnau d'Escala a Joan Canimas. L'informe té sis capítols i un annex: 1. Definicions bàsiques; 2. La fonamentació moral; 3. Ètica i treball social; 4. Els Comitès d'Ètica Aplicada; 5. Proposta per a la constitució d'un Observatori d'Ètica Aplicada als Serveis Socials i l'Acció Educativa; 6. Alguns casos de problemes ètics; i Annex. Relació dels components del Grup d'Opinió de l'Observatori de Bioètica i Dret.

Veure document

Martinell, A.; Canimas, J. (2002): Ciudades Educadoras (en castellà, francès i anglès), Ajuntament de Barcelona/ Diputació de Barcelona/ International Association of Educating Cities, 2002. ISBN 84-7609-974-6.

Redactors del Document de treball que el Comitè Executiu de l'Associació Internacional de Ciutats Educadores va proposar a totes les ciutats del món membres de l'Associació per a la reflexió i estímul per a l'acció. Té vuit capítols: 1. Salutació; 2. Finalitats i usos d'aquesta publicació; 3. Carta de les Ciutats Educadores; 4. Algunes experiències de la ciutat educadora; 5. Ciutat i educació: realitats que evoluciones; 6. Bases de la ciutat educadora; 7. L'Associació Internacional de Ciutats Educadores; i 8. Suggeriments per al debat.

Canimas, J. (1999): «La professionalització de l’horror», a Revista de Girona, Diputació de Girona, monogràfic sobre l’objecció i la insubmissió, juliol de 1999, núm. 195, pàg. 80-82.

Ens trobàvem en un pis del carrer Orient on tot es confonia feliçment: llargues discussions polítiques, innovadores experiències amoroses, planificació d’accions contra els militars, programació del servei civil a les Pedreres, escoltar Jorge Cafrune mentre en Toni Font, el primer objector de consciència que vaig conèixer, tornejava el fang... Així comença una narració en la qual la política forma part del despertar i creixement d’un jove.

Veure l'article

Canimas, J. (1997): «A Paulo Freire, havent llegit la seva mort», a Parra, S. (Coor.): Homenatge a Paulo Freire, Universitat de Girona, 1997, pàg. 61-62.

Aquest llibre és la crònica d’un acte acadèmic singular: l’homenatge a Paulo Freire que es va celebrar el dia 21 de maig de 1997 al teatre de l’edifici Seminari de la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat de Girona. Recull una selecció de textos sobre la vida , l’obra i el missatge de Freire, un apartat de testimoniatges i un escrit en aquell moment inèdit de Freire. L'apartat Testimoniatges, recull el poema que Canimas va llegir a l’acte.

Veure el poema (en català)

Canimas, J. (1990): «Vacunación y Estado», a Natura Medicatrix (Especial vacunas), Barcelona, tardor-hivern de 1989-90, núm. 22, pàg. 5-10.

Un intent primerenc de relacionar vacunació i Estat. En aquest article, es defensa la tesi que les raons de l’inici de la vacunació massiva de la població no van ser humanitàries, sinó de control polític, de construcció dels estats moderns.

Veure document