Vergés, J. (coord.), Canimas, J., Carreras. C., Molina, E. et alt. (2017): Diversitat religiosa i laïcitat a les escoles i hospitals de la ciutat de Girona, Girona: Documenta Universitaria.
La part central d'aquest projecte consisteix en un estudi empíric sobre l’actitud de determinats col·lectius de la ciutat de Girona davant de la religió i la diversitat religiosa. En concret, l’estudi vol comprovar quin tractament es fa de la religió i la diversitat religiosa en les escoles i hospitals de Girona i veure si s’hi dóna una actitud de laïcitat positiva, o no.
Aquesta publicació recull resultats del projecte de recerca finançat l'any 2015 per la Direcció General d'Afers Religiosos del Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya (La laïcitat positiva a Catalunya: raonabilitat, límits i aplicacions, RELIG2015) a la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani del Departament de Filosofia de la Universitat de Girona.
Més informació
Canimas, J. (2017): “Cómo resolver problemáticas éticas?” [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).
Versió actualitzada de l'obra publicada el 2016 en català. A la primera part (El repte), es descriu la situació d’una noia que explica a la seva terapeuta i al seu educador de referència que quan tenia 12 anys va patir abusos sexuals per part del seu pare i s’identifiquen els problemes ètics que això planteja als professionals. A la segona part (El coneixement imprescindible), s’expliquen les principals propostes ètiques de què disposem (ètiques dialògiques, de les virtuts, principialistes, conseqüencialistes i de la compassió) i es fa una proposta eclèctica, que l’autor anomena ètica de la complexitat, per abordar problemàtiques ètiques en l’àmbit de l’acció psico-sòcio-educativa i sòcio-sanitària. A la tercera i darrera part (Les solucions), s’analitzen les problemàtiques identificades al primer capítol i s’hi aporten solucions.
Veure llibre (en castellà)Més informació
Canimas i Brugué, J. (2017): “Llibertat”(1a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).
Material docent de l’assignatura Ètica aplicada a l’educació social que s’impartia a la Universitat Oberta de Catalunya. Aquesta edició de 2017 conté aquests capítols: 1. Fonaments de la llibertat; 2. Tres tipus de llibertat: negativa, reflexiva i social; 3. Paternalisme; 4. Capacitat i competència; 5. Tipus de decisió; 6. Accions subrogades protectores i perfectores; 7. Motius que solen al·legar-se per justificar accions sense coneixement o consentiment de la persona afectada. 8. Procediments de limitació legal de la capacitat d’obrar; 9. Responsabilitat; 10. Felicitat; 11. Articles bàsics del nostre ordenament jurídic sobre l’autonomia i la presa de decisions. Aquesta versió ha estat substituïda per una edició revisada del 2020. Veure document en castellà
Més informacióCanimas Brugué, J. (2017): Qüestions de la filosofia moral que és necessari conèixer, [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC)
Canimas i Brugué, J. (2017):”Per què és important l’ètica aplicada, avui?”, [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).
Canimas i Brugué, J. (2017): ”Intimitat, confidencialitat i secret professional” (1a. ed.)[recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).
Feu, J., Simó, N., Serra. C., Canimas, J. (2016):”Dimensions, característiques i indicadors per a una escola democràtica” a Estudios Pedagógicos XLII, N° 3: 449-465, 2016.
L'objectiu principal de l'article és presentar una conceptualització teòrica de democràcia acompanyada d'una operativització basada en les principals dimensions que, al nostre entendre, defineixen el terme. Aquest article parteix de l'anàlisi conceptual desenvolupada per l'equip Demoskole en el marc de la recerca “Democràcia i participació i educació inclusiva en els centres educatius”. Veure article
Més informacióVV.AA.(2016): La custòdia de les dades personals en l’àmbit dels Serveis Socials. Publicacions del Comitè d’ètica Aplicada. Àrea de Benestar del Consell Comarcal de l’Alt Empordà.
Aquest document dona orientacions i respostes al neguit manifestat pels professionals de l’Àrea de Benestar del Consell Comarcal de l’Alt Empordà davant la demanda que, en algunes ocasions, fan els càrrecs electes o les administracions municipals de dades personals de les persones ateses pels Serveis Socials. El document té dos fonaments: (i) la importància de la confidencialitat pel respecte a les persones ateses i pel treball psicosocioeducatiu i sociosanitari i (ii) el deure jurídic de secret professional que emana del dret a la intimitat que tenen totes les persones.
Veure el DocumentMés informació
VV.AA.(2016): Els Centres de Distribució d’Aliments: un model a transformar? Publicacions del Comitè d’ètica Aplicada. Àrea de Benestar del Consell Comarcal de l’Alt Empordà.
En els darrers anys, el desenvolupament dels Centres de Distribució d’Aliments (CDA) ha comportat la consolidació d'un model que s'assenta en determinats valors i dinàmiques que, a parer dels professionals de l'acció social que subscriuen aquest document, responen més a un model de caràcter pal·liatiu i assistencialista que a un model de justícia basat en la dignitat, la igualtat i la llibertat. En aquest document s’identifiquen les problemàtiques ètiques, socials i professionals que cal abordar i es fan propostes de millora, entre les quals cal destacar la Targeta Moneder d’Impacte Social, la Renda Garantida de Ciutadania i la Renda Bàsica Universal.
Veure el documentMés informació
Canimas, J. (2015): «¿Discapacidad o diversidad funcional?», a Siglo Cero. Revista española sobre discapacidad intelectual, abril-juny 2015, vol. 46 (2), núm. 254, pàg. 79-97.
Fins el dia d'avui disposem de tres paradigmes per pensar el que encara anomenem discapacitat: el mèdic, el social i el biopsicosocial. El "Foro de Vida Independiente" i els autors i activistes que ajuden a profunditzar i a estendre les seves propostes celebren l'avançament que ha suposat el paradigma biopsicosocial, però no el comparteixen i proposen un nou model que anomenen de la diversitat funcional, una versió hermenèutica del paradigma social. Aquest article intenta identificar els problemes que el model de la diversitat funcional planteja en l'ètica aplicada, i es centre en dos d'ells. El primer és: si el que ara considerem deficiència és interpretat únicament com a diversitat, quins arguments tindríem per no respectar la decisió d'uns pares de no corregir una deficiència física, intel·lectual o del desenvolupament dels seus fills, podent fer-ho amb una teràpia eficaç, raonable i sense perills? I per impedir que els produeixin una deficiència? El segon problema és: com justificar la necessitat de discriminació positiva (més recursos i atencions i més investigació mèdica i tecnològica a les persones amb diversitat funcional) i fins i tot de recolzament, si es considera que la seva manera de funcionar no és ni millor ni pitjor que les altres?
Veure articleMés informació