Els professionals de la intervenció psico-sòcio-educativa han col·laborat en l’augment del caràcter polisèmic del concepte autonomia i, tot i això, a vegades l’utilitzen sense especificar a quin tipus d’autonomia es refereixen i sense que sigui possible deduir-ho del context discursiu en què és utilitzat. A judici de l’autor, aquest fet pot dificultar les bones pràctiques i la consecució d’aquells objectius de la intervenció psico-sòcio-educativa relacionats amb l’autonomia, i inclús conculcar drets. Del qual es dedueix: a) que la distinció i coneixement dels diferents tipus d’autonomia i la seva concreció, quan sigui necessari, en documents, protocols i pràctiques professionals en les que apareix, pot arribar a ser un factor de millora de l’eficàcia de la intervenció i de protecció dels drets dels usuaris, i b) que és necessari realitzar una classificació dels diferents tipus d’autonomia per ús de professionals i legisladors.