Educació

23

oct.'08

Canimas, J., Carbonell, F. (2008): Educació i conflictes interculturals. Primum non nocere, Eumo Editorial/ Fundació Bofill, 2008.

Aquesta guia parteix del convenciment, gens retòric, que els conflictes ètics interculturals que es donen als centres educatius són una gran oportunitat per al diàleg crític amb les pròpies conviccions, per a l'aprenentatge de la convivència i per a la comprensió del món que ens ha tocat viure. Va destinada al professorat, i especialment a les persones que s'ocupen de la gestió i l'assessorament educatius, per ajudar-los a reflexionar i a intervenir quan es produeixen conflictes de valors en l'àmbit educatiu, ocasionats per la convivència de diferents referents culturals. S'inclou un protocol d'actuació que permet reflexionar sobre la millor manera de respondre a allò que a priori pot considerar-se un conflicte ètic intercultural. Hem d'encetar un debat obert i rigorós per tal d'analitzar i aplicar als centres educatius protocols de bones pràctiques. Aquesta guia vol ser una petita contribució a aquesta tasca, tan complexa com apassionant.

Veure el llibre

Més informació

23

febr.'08

VV. AA. (2008): Força i violència en educació social. Girona: Quaderns d’Ètica Aplicada a la Intervenció Social, núm. 2 (en català, castellà, francès i anglès).

En aquest estudi s’analitza una situació real en la qual un educador social d’un Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE), va donar una bufetada a un noi del centre, el pare el va denunciar i en la sentència el jutge va considerar que l’acció no era punible. Simplificant molt, en el grup de deliberació ètica que es va constituir per abordar aquesta situació, es van manifestar dues tendències contraposades: les persones que consideraven que la bufetada és sempre una acció violenta i denigrant per als infants i adolescents, que s'ha d'estigmatitzar i no permetre en cap circumstància; i les persones que consideraven que en situacions excepcionals i quan hi ha vincle afectiu, una bufetada pot ser molt menys violenta que una contenció física o avisar la policia. Aquest llibret recull els resultats d’aquest procés deliberatiu.

Veure el llibre

Més informació

23

nov.'07

Canimas, J. (2007): «Fordisme, postfordisme i educació alliberadora», a Quaderns d’educació contínua, València, pàg. 29-41.

Aquest article és una primera aproximació de l’autor a la crisi mundial de l’educació i a la nova gestió de la complexitat que va comportar. Té cinc apartats: 1. La crisi de l’educació de la segona meitat del segle XX: cap a la formació permanent; 2. Un nou model de treballador; 3. Un nou model de gestió de la complexitat; 4. Un nou model de temps i espais educatius; 5. De l’educació a la formació.

Més informació

23

juny'06

Canimas, J. (2006): «Esperit de frontera», a VV. AA. (2006): Escola d’Adults de Salt: 30 anys al servei del poble. Salt 1976-2006, pàg. 139.

Fa trenta anys el moviment d'escoles d'aduts era, com tants altres, una iniciativa frontera, una iniciativa que volia transformar el sistema situant-se en els seus marges interiors i destacar-los i aprofitar la seva empenta. Eren propostes extraradi: ni dintre ni fora de la ciutat, entenedores i pertorbadores a la vegada.

Veure article

Més informació

23

juny'02

Martinell, A.; Canimas, J. (2002): Ciudades Educadoras (en castellà, francès i anglès), Ajuntament de Barcelona/ Diputació de Barcelona/ International Association of Educating Cities, 2002. ISBN 84-7609-974-6.

Redactors del Document de treball que el Comitè Executiu de l'Associació Internacional de Ciutats Educadores va proposar a totes les ciutats del món membres de l'Associació per a la reflexió i estímul per a l'acció. Té vuit capítols: 1. Salutació; 2. Finalitats i usos d'aquesta publicació; 3. Carta de les Ciutats Educadores; 4. Algunes experiències de la ciutat educadora; 5. Ciutat i educació: realitats que evoluciones; 6. Bases de la ciutat educadora; 7. L'Associació Internacional de Ciutats Educadores; i 8. Suggeriments per al debat.

 

Més informació

23

juny'97

Canimas, J. (1997): «A Paulo Freire, havent llegit la seva mort», a Parra, S. (Coor.): Homenatge a Paulo Freire, Universitat de Girona, 1997, pàg. 61-62.

Aquest llibre és la crònica d’un acte acadèmic singular: l’homenatge a Paulo Freire que es va celebrar el dia 21 de maig de 1997 al teatre de l’edifici Seminari de la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat de Girona. Recull una selecció de textos sobre la vida , l’obra i el missatge de Freire, un apartat de testimoniatges i un escrit en aquell moment inèdit de Freire. L'apartat Testimoniatges, recull el poema que Canimas va llegir a l’acte.

Veure el poema (en català)

Més informació

23

juny'86

Canimas, J. (1986-1988): Articles al suplement Escoles del Punt Diari de Girona.

Aquesta col·laboració, de l'any 1986 al 1988, es va concretar en els següents articles: De la necessitat de la teoria (13.02.86); L'educació: entre l'esperança i la reproducció (20.02.86);; Educar pel conflicte (27.02.86); L'ofici de mestre (06.03.86); Els mestres gironins en, de i la transició democràtica (13.03.86); Passa amb vosaltres, titis? (20.03.86); En educació ja no és possible cap revolució (I) (28.05.87); En educació ja no és possible cap revolució (II) (04.06.87); Ortopèdia (19.11.87); Psicòlegs i manicomis (14.01.88); El saber, la SIDA, en Tomeu i la Gertrudis (04.02.88); En defensa de la delinqüència (24.03.88); Oda contra l'ortopèdia (28.04.88).

Més informació

25

juny'83

Canimas, J. et al. (1983): El progrés de la història, SEPT/ Escoles d’Adults de Girona

Mòdul 5 de la col·lecció de Graduat escolar per a persones adultes. Aquest quadern de 38 pàgines combina el text amb dibuixos i gràfics i té quatre capítols: (i) lectura inicial, (ii) preguntes i reflexions sobre la lectura, (iii) breu explicació sobre la història, el temps, el progrés de la història i l’espai històric i (iv) uns exercicis.

 

Més informació

25

juny'81

Furcarà, C. (1981): Para ser un poco más libres… Cartilla d’alfabetització per a persones adultes, SEPT/ Escoles d’Adults de Girona, 1981.

Aquesta cartilla d’alfabetització recull l’experiència educativa, que és una experiència política i amorosa, de Concepció Furcarà Masmitjà, la Furqui, a les escoles d’adults de Les Pedreres primer i de Font de la Pólvora després (Girona). Il·lustrada per l’artista Vicente Huedo i publicada pel Servei d'Educació Permanent dels Treballadors (SEPT), segueix la metodologia de Paulo Freire d’alfabetització a partir de paraules generadores.

 

Més informació
X
Aneu a la barra d'eines