Segons Canimas, es poden al·legar alguna o algunes d’aquestes sis raons per justificar la ruptura del secret professional: (1) per evitar o reduir un dany a la pròpia persona o persones, (2) per produir un benefici a la pròpia persona o persones, (3) per evitar o reduir un dany al professional o a terceres persones, (4) per produir un benefici al professional o a terceres persones, (5) per imperatiu legal, i (6) per castigar o venjar-se de la persona o persones que han comès un delicte o per senyalar la seva gravetat a la societat.
Si es sotmet la qüestió de si s’han o no de comunicar sempre i sense excepcions al Ministeri Fiscal les situacions d’abusos sexuals a adolescents conegudes pels professionals, tal com senyala la llei i els protocols, a l’anàlisi de cada una de les quatre raons, s’arriba a les següents conclusions, que l’autor intentarà argumentar:
1) Si s’atén la primera i segona raons, la comunicació al Ministeri Fiscal està èticament justificada sempre que es compleixin uns requisits, la qual cosa suposa que, en algunes situacions, la bona praxis obligui a no fer-ho i, per tant, a incomplir les lleis i protocols que prescriuen fer-ho.
2) La comunicació al Ministeri Fiscal per part dels professionals dels serveis psico-sòcio-educatius i sanitaris d’una situació d’abusos sexuals a un adolescent que es fonamenti únicament en la tercera o quarta raó, no està èticament justificada i esdevé una mala praxis professional.