Xerrada organitzada per «Escola de famílies de Dincat». Barcelona, 24 de novembre 2022.

Les actuals transformacions en l’àmbit de la discapacitat intel·lectual anuncien el final del model paternalista que durant dècades s’ha imposat i s’inclinen cap un liberalisme ple d’oportunitats, però també de perills, que cal identificar, preveure i afrontar.
En els canvis revolucionaris solen confrontar-se dos posicionaments extrems i hi ha el perill de passar d’un extrem a l’altre. En la situació que ens ocupa, al paternalisme s’hi oposa un liberalisme que considera que cal respectar i acompanyar sempre la voluntat de la persona amb discapacitat intel·lectual, que el suport resolt totes les situacions i que les decisions substitutives no estan mai justificades. Però en ètica, la coerció de vegades és una obligació. En aquest sentit, la Observació General Nº 1 (2014) del Comitè sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat és, al meu entendre, un bon exemple de la immoralitat del liberal-abandonament.