L’Observació General nº 1 del Comitè sobre els Drets de les persones amb discapacitat de Nacions Unides (2014) presenta un dilema al meu parer trampós perquè considera que només hi ha dues posicions possibles: d’una banda el paternalisme, del qual diu que forma part qualsevol decisió subrogada que es basi en el principi del millor interès de la persona; i de l’altra, el respecte a la llibertat de la persona, que segons l’Observació ha de desterrar qualsevol decisió subrogada i respectar sempre la voluntat i preferències de la pròpia persona.

Aquesta qüestió la vaig començar a abordar a l’article «Decidir por el otro a veces es necesario». Actualment estic treballant en una versió ampliada d’aquesta qüestió, al meu entendre cabdals; sobretot allò que té a veure amb les pautes i instruments de gestió de riscos i danys per a les persones que tenen responsabilitats de cura, guarda o tutela de persones amb diversitat funcional intel·lectual o malaltia mental.

.