Quan la biopolítica ha esdevingut un factor clau del govern de la població, les formes de resistència política tendeixen a transformar els seus mètodes i els seus enfocaments. D’aquesta manera, l’ètica aplicada a l’acció social, psico-educativa i sòcio-sanitària també hauria de contemplar-se i dirigir-se cap a una pràctica crítica, subversiva i situacionista de resistència política.

Una ètica que ens permeti escoltar d’una altra manera les veus que massa sovint patologitzem o lumpenitzem; que ens permeti veure que aigües amunt no necessàriament hi ha una ètica fonamental, sinó un crit de dolor i resistència.

Veure llibre (en castellà)