Salut mental
Canimas, J. (2017): «La infancia y la adolescencia en tiempos de múltiples crisis», a Crisis y salud mental en niños y jóvenes: ¿causa o consecuencia?, Barcelona: Quaderns de la Fundació Víctor Grífols i Lucas, 44, pàg. 11-20.
De les múltiples crisis que afecten a les múltiples infàncies i adolescències en aquest nostre temps múltiple, aquest article es centra en dos crisis: la del cos natural i la de les estructures d’acollida de la primera modernitat (família, col·legi-treball-comunitat i moral). I arriba a la conclusió que aquestes crisis configuren i afecten de manera significativament diferent als nens i adolescents de les diferents classes socials, ja que l’alliberació de les imposicions del cos natural, de la família tradicional, del sistema educatiu d’Estat, del treball alienant i de la moral heterònoma, fa que l’èxit o fracàs de l’itinerari de vida depengui, més que mai, del lloc on s’ha nascut i de la pròpia responsabilitat.
Veure la revista Veure traducció al catalàMés informació
VV.AA. (2016): Curtmetratge Decidir por otro. Guió de Joan Canimas i Sergio Dominguez. UOC.
Decidir por otro és un curt documental ficcionat de 9 minuts que va ser creat com a recurs pedagògic per a l'assignatura d'Ètica aplicada a l'educació social, de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Narra una part de la vida d'en Pepe, un home de mitjana edat que portava una vida llicenciosa fins que pateix un ictus. Aquest accident vascular cerebral motiva una limitació jurídica de la seva capacitat d’obrar, l’ingrés en un centre residencial i una vida ordenada que ell no desitja, la qual cosa planteja una problemàtica ètica en els professionals que en tenen cura.
Veure vídeoMés informació
Canimas, J. (2016): «Decidir por el otro a veces es necesario», a La incapacitación, reflexiones sobre la posición de Naciones Unidas, Barcelona: Quaderns de la Fundació Víctor Grífols i Lucas, 2016, núm. 39, pàg. 13-31.
Crítica a l’Observació General Nº 1 (2014) del Comitè sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, que l’autor considera immoral. En el primer, segon i tercer capítols, defensa que el concepte «persona amb discapacitat» és poc precís i responsable de bona part dels entrebancs que genera la Observació General, i es presenta una taxonomia bàsica que permeti abordar amb solidesa les problemàtiques de les decisions subrogades, amb alguna proposta que s'aparta d’allò establert. En el capítol quart l’autor justifica el seu desacord amb l’Observació General, insistint que, en algunes situacions, hi ha decisions substitutives que són èticament necessàries i exigibles, encara que no respectin les preferències o voluntat de la persona, i que la limitació jurídica de la capacitat d'obrar és una mesura de garantia de drets. I en el cinquè i darrer apartat, presenta unes pautes per a aquelles persones que tenen responsabilitats de suport, guarda o tutela que pretenen ajudar-les a gestionar els valors de llibertat i ajuda.
Veure revistaMés informació
VV.AA.(2015): Capacitat parental i discapacitat intel·lectual. Publicacions del Comitè d’ètica Aplicada. Àrea de Benestar del Consell Comarcal de l’Alt Empordà.
El cas que presenta aquest document i el dilema ètic que hi està associat ha estat plantejat per l'Equip d'Atenció a la Infància i l'Adolescència i se centra en l'atenció d'aquelles situacions de desprotecció d'infants que es poden manifestar quan hi ha progenitors que tenen una discapacitat intel·lectual, reconeguda o no amb un certificat de discapacitat, mantenen una vinculació afectiva amb els fills però malgrat que mostren habilitats bàsiques per atendre'ls, no disposen del suport i l'acompanyament adequat. Aquests casos poden derivar cap a situacions de desemparament infantil, la qual cosa requereix la separació dels fills del seu nucli familiar. Quines respostes es poden donar en aquests casos? Es poden adaptar temporalment recursos existents per atendre aquestes situacions?
Veure documentMés informació
«Alzheimer i recerca clínica. Guia per a pacients i cuidadors convidats a participar en un estudi clínic» (2010- 2011)
Publicació arrel del projecte becat l’any 2010 per la Fundació Víctor Grífols i Lucas amb l’objectiu d’elaborar una guia d’ús per als pacients, tutors, curadors o guardadors de fet que informi del que significa participar en un estudi clínic i que orienti i faciliti el procés de decidir si s'hi participa o no. Investigadors principals: Joan Canimas Brugué i Secundí López-Pousa. Equip investigador: Bellera Solà, Jaume; Canimas Brugué, Joan; Conde Sala, Josep Lluís; Garre Olmo, Josep; Gusart Ponsà, Miquel Àngel; Kolacny Arias, Tanja; López-Pousa, Secundí; Llinàs Serradell, Èlia; Monserrat Vila, Sílvia; Piany Bosch, Marta; Solé Carrizo, Eduard; Torres Masó, Sílvia.
Veure publicacióMés informació
Canimas, J. (coordinador) (2010): Alzheimer i recerca clínica. Guia per a pacients i cuidadors convidats a participar en un estudi clínic.
La recerca clínica amb humans és, tota ella, una activitat d’alta sensibilitat ètica, però encara més quan va dirigida a persones que no tenen capacitat o plena capacitat de consentiment. La majoria de les vegades no és fàcil decidir participar o no en un estudi clínic. I en algunes ocasions esdevé una qüestió molt difícil, per exemple quan s’ha de decidir per una altra persona i el fet de participar-hi comporta riscos i molèsties i, per altra banda, els beneficis són, com en tot estudi clínic, hipotètics. Actualment, les persones afectades i els seus cuidadors no disposen d’orientacions per escrit que els facilitin l’avaluació dels protocols i la presa de decisió respecte de si participen en un estudi clínic o no. La guia Alzheimer i recerca clínica és un primer pas per donar resposta a aquesta situació. La guia està estructurada en dues parts. La primera inclou informació detallada sobre què és una recerca clínica, unes orientacions per valorar els riscos, les molèsties i els beneficis que pot comportar participar-hi o no, i el aspectes ètics i jurídics que cal tenir en compte. La segona és un quadern que pretén orientar a l’hora de prendre la decisió de participar o no en un estudi clínic. Aquesta publicació recull resultats del projecte de recerca finançat l'any 2010 per la Fundació Víctor Grífols i Lucas. Investigadors principals: Joan Canimas Brugué i Secundí López-Pousa. Equip investigador: Bellera Solà, Jaume; Canimas Brugué, Joan; Conde Sala, Josep Lluís; Garre Olmo, Josep; Gusart Ponsà, Miquel Àngel; Kolacny Arias, Tanja; López-Pousa, Secundí; Llinàs Serradell, Èlia; Monserrat Vila, Sílvia; Piany Bosch, Marta; Solé Carrizo, Eduard; Torres Masó, Sílvia.
Veure el documentMés informació
Canimas, J., Cardona, X., Fàbrega, T., Mora, A., Pellissa, B. i Vilar, S. (2007): «Els reptes de l’ètica aplicada a la intervenció social», a Quaderns d’Educació Social, CEESC, monogràfic sobre Ètica i Educació Social, Barcelona, octubre de 2007, núm. 10, pàg. 73-86.
Resum dels quatre tallers de la Jornada sobre els reptes de l’ètica aplicada a la intervenció social celebrada a Olot (Girona) l’any 2005 amb motiu del la celebració del 10è aniversari de la residència geriàtrica Montsacopa. La Jornada va aplegar professionals de diferents sectors i es fan identificar problemàtiques ètiques d’aquests quatre àmbits: (1) infància i adolescència; (2) discapacitat intel·lectual i malaltia mental; (3) atenció primària i (4) gent gran.
Veure article Veure revistaMés informació
Cine-filo :”Cómo ser John Malkovich” de Spike Jonze
Conferència en la qual es van identificar les principals temàtiques i interrogants que planteja la pel·lícula per tal de centrar-se finalment en una d’elles: les possibilitats i malalties del jo i les portes salvífiques de la simpatia i la compassió. Sala Abat Panyelles del Monestir, Sant Feliu de Guíxols. 25 de maig de 2023.
Veure cartellMés informació