Educació

Feu, J., Serra, C., Canimas. J., et al. (2017): «Democracy and education: A Theoretical Proposal for the Analysis of Democratic Practices in Schools». A Studies in Philosophy and Education, (2017). doi:10.1007/s11217-017-9570-7

En l'àmbit educatiu el concepte democràcia es fa servir de moltes i variades maneres. A la primera part de l’article es presenten les principals aportacions del debat teòric en el camp de les ciències socials respecte al concepte democràcia i es proposa una definició basada en quatre dimensions: la governança, l’habitança, l'alteritat i l’éthos. A la segona part s'aprofundeixen aquestes quatre dimensions aplicades a l'àmbit escolar, amb el propòsit de contribuir al debat científic i, sobretot, per construir una proposta amb la qual poder desenvolupar projectes educatius democràticament ambiciosos. Aquesta publicació recull resultats del projecte de recerca finançat l'any 2016 pel Ministeri d'Economia i Competitivitat («Demoskole. Democràcia, participació y educació inclusiva als centres educatius») a la Facultat d'Educació i Psicologia de la Universitat de Girona.

Veure el llibre

Feu, J., Simó, N., Serra. C., Canimas, J. (2016):”Dimensions, característiques i indicadors per a una escola democràtica” a Estudios Pedagógicos XLII, N° 3: 449-465, 2016.

L'objectiu principal de l'article és presentar una conceptualització teòrica de democràcia acompanyada d'una operativització basada en les principals dimensions que, al nostre entendre, defineixen el terme. Aquest article parteix de l'anàlisi conceptual desenvolupada per l'equip Demoskole en el marc de la recerca “Democràcia i participació i educació inclusiva en els centres educatius”. Veure article

Canimas, J. (2016): «Quina mena de laïcitat han de practicar els centres educatius?», a Perspectiva Escolar, juliol 2016, núm. 388, pàg. 14-18.

Quin lloc ha de tenir la religió als centres educatius d’una societat democràtica? En aquest article: (i) es presenta el panorama conceptual que convida i obliga a la reflexió (societat secularitzada, societat postsecular, confessionalitat, laïcitat d’abstenció, laïcitat positiva, laïcitat de diàleg i laïcisme); (ii) es considera que, avui, els centres educatius públics de Catalunya practiquen un model a cavall entre la laïcitat d’abstenció i la positiva; i (iii) es defensa un model educatiu en el qual la religió i l’espiritualitat hi tinguin cabuda, que l’autor anomena de laïcitat de diàleg i contrastació.

Veure article

VV.AA. (2016): «Ètiques i estètiques als CRAE (I): pírcings, dilatacions, tatuatges i micropigmentacions dels nois i noies atesos», a Butlletí d’Inf@ancia, abril 2016, núm. 94.

La qüestió dels pírcings, les dilatacions, els tatuatges i les micropigmentacions dels nois i noies que viuen als Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE), és una qüestió educativa important i, en algunes situacions, difícil d'abordar: s’han de permetre?; s’han d’autoritzar?; els educadors, han d’acompanyar als nois i noies a fer-se’ls?; depèn de l’edat?; del tipus d’incisió o de la seva magnitud?; etc. El cos parla i fa parlar, diu i dirà al llarg de tota la vida coses sobre la pròpia identitat i la relació que mantenim amb el altres i amb el món. Aquest article intenta aprofundir en aquestes qüestions i donar-hi respostes.

Veure l'article

VV.AA. (2016): Guia per al respecte a la diversitat de creences als centres educatius de Catalunya, Generalitat de Catalunya.

La Guia aborda cinc qüestions que poden ser motiu de conflictes ètics als centres educatius: (i) les formes de vestir i l’ús de símbols de l’alumnat i del professorat, (ii) els diferents menús dels menjadors escolars, (iii) els continguts curriculars, (iv) el calendari escolar i (v) el tractament del dol davant una pèrdua. Dona orientacions ètiques, jurídiques i educatives per abordar aquestes cinc qüestions i, en forma d’annexos, ofereix una recopilació de les referències legals més importants, un recull de fitxes de les diverses confessions presents a Catalunya, un quadre resum de les fitxes, un calendari interreligiós i un apartat de recursos a tenir en compte per aprofundir en alguns dels temes als quals la guia fa referència.

Veure guia

VV.AA. (2016): La gobernanza escolar democrática, Madrid, Morata.

Què és una bona escola? Com s’hauria de governar un centre educatiu per esdevenir una bona escola o un bon institut per a tothom? Darrerament, les respostes a aquestes qüestions estan inspirades pels models neoliberals i neoconservadors (com triomfar, com avaluar, com millorar resultats, com liderar una escola, etc.). Davant d'aquest escenari, en aquesta obra s'articulen alternatives de transformació de l'educació i de l'escolaritat a través d'una concepció i una pràctica democràtiques i d’allò comú en l'escola, el sistema educatiu i el seu govern.

Veure llibre Adquirir llibre

Canimas, J. (2013): [Ressenya bibliogràfica del llibre d’Ainoa Mateos Programa socioeducativo para la prevención e la violencia de género en parejas adolescentes] Cuadernos de Pedagogía, septiembre 2013, nº 437, pàg. 97

Ressenya bibliogràfica del llibre d'Ainoa Mateos Inchaurrondo Programa socioeducativo para la prevención e la violencia de género en parejas adolescentes  (Madrid: Pirámide, col. Ojos Solares, 2013).

Veure ressenya (en castellà)

Canimas, J. (2013): «¿Hay límites en la forma de vestir del alumnado de los centros educativos públicos?», a Cuadernos de pedagogía, març 2013, núm. 432, pàg. 78-82.

A l’institut de batxillerat, la Fàtima porta un mocador al cap i no li diuen res i, en canvi, l’Antoni s’ha de treure la gorra quan entra a classe. L’Adrià porta una samarreta amb la imatge del Che Guevara sense problemes, i a en Miquel no n’hi deixen portar una amb la imatge de Franco. L’article intenta trobar raons a aquests diferents tractaments de les formes de vestir i a aquestes preguntes d’alguns docents: no seria més fàcil que tothom vestís com volgués? O que l’alumnat portés uniforme?

Veure article (en castellà)

Canimas, J. (2012): «¿Como afrontar problemas éticos intermorales?», a Cuadernos de pedagogía. Monográfico sobre interculturalidad, febrer 2012, núm. 420, pàg. 55-59.

Es descriuen i justifiquen quatre recomanacions per abordar els problemes ètics en els centres educatius: (i) parlar més de pluralisme moral i menys d’interculturalitat; (ii) assumir que l’acceptació del relativisme cultural no comporta l’acceptació del relativisme ètic; (iii) introduir l’ètica aplicada a l’àmbit educatiu; i (iv), que la millor manera de resoldre problemes indesitjables és no fomentar-los.

Veure l'article (en castellà)

VV.AA. (2010): Guia sobre la pluralitat religiosa als centres educatius, Departament d’Ensenyament i Direcció General d’Assumptes Religiosos de la Generalitat de Catalunya.

Aquesta primera edició de la Guia aborda quatre qüestions que poden ser motiu de conflictes ètics als centres educatius: (i) les formes de vestir i l’ús de símbols de l’alumnat i del professorat, (ii) els diferents menús dels menjadors escolars, (iii) els continguts curriculars, i (iv) el calendari escolar. Dóna orientacions ètiques, jurídiques i educatives per abordar aquestes quatre qüestions i, en forma d’annexos, ofereix una recopilació de les referències legals més importants, un recull de fitxes de les diverses confessions presents a Catalunya, un quadre resum de les fitxes, un calendari interreligiós i un apartat de recursos a tenir en compte per aprofundir en alguns dels temes als quals la guia fa referència.* Aquesta primera edició de la Guia va ser coordinada i redactada pel pedagog Francesc Carbonell i pel filòsof Joan Canimas Brugué, i actualitzada i millorada sis anys després (vegeu VV.AA (2016): Guia per al respecte a la diversitat de creences als centres educatius de Catalunya, Generalitat de Catalunya, 2015).

Veure guia