Fins al dia d’avui disposem de tres paradigmes per pensar el que encara anomenem discapacitat: el mèdic, el social i el biopsicosocial. El “Foro de Vida Independiente” i els autors i activistes que ajuden a profunditzar i a estendre les seves propostes celebren l’avançament que ha suposat el paradigma biopsicosocial, però no el comparteixen i proposen un nou model que anomenen de la diversitat funcional, una versió hermenèutica del paradigma social.

Aquest article intenta identificar els problemes que el model de la diversitat funcional planteja en l’ètica aplicada, i se centra en dos d’ells. El primer és: si el que ara considerem deficiència és interpretat únicament com a diversitat, quins arguments tindríem per no respectar la decisió d’uns pares de no corregir una deficiència física, intel·lectual o del desenvolupament dels seus fills, podent fer-ho amb una teràpia eficaç, raonable i sense perills? I per impedir que els produeixin una deficiència? La segona qüestió és: com justificar la necessitat de discriminació positiva (més recursos i atencions i més investigació mèdica i tecnològica a les persones amb diversitat funcional) i fins i tot de suport, si es considera que la seva manera de funcionar no és ni millor ni pitjor que les altres?

Veure article

14 de novembre de 2022
X
Aneu a la barra d'eines