Algunes persones consideren que la sordesa no és una disfunció ni una discapacitat, sinó un tret caracterial que configura una manera de ser i d’estar en el món, una cultura. Per poc que s’hi pensi, això té unes repercussions molt importants, per exemple pot justificar la negativa d’uns pares a que el seu fill sord vagi a una escola d’oients (escola inclusiva), o la negativa a que se li faci un implant coclear o qualsevol altre tractament que li permeti oir, o fins i tot la possibilitat de provocar-li, de diferents maneres i graus d’intervenció, la sordesa.

Aquest article és una primera aproximación a aquesta qüestió, que l’autor ha continuar treballant. S’enmarca en una jornada en la qual la Sra. Felisa Pino va fer una conferència, que Joan Canimas va contestar. El llibret recull la conferència de la Sr. Pino i el diàleg posterior.

Veure el llibre

X
Aneu a la barra d'eines