Login

Interculturalitat

Realitza una nova cerca:

14

Jul'17

VV.AA. (2017): Diversitat religiosa i laïcitat a les escoles i hospitals de la ciutat de Girona, Girona: Documenta Universitaria.

La part central d'aquest projecte consisteix en un estudi empíric sobre l’actitud de determinats col·lectius de la ciutat de Girona davant de la religió i la diversitat religiosa. En concret, l’estudi vol comprovar quin tractament es fa de la religió i la diversitat religiosa en les escoles i hospitals de Girona i veure si s’hi dóna una actitud de laïcitat positiva, o no.

Aquesta publicació recull resultats del projecte de recerca finançat l'any 2015 per la Direcció General d'Afers Religiosos del Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya (La laïcitat positiva a Catalunya: raonabilitat, límits i aplicacions, RELIG2015) a la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani del Departament de Filosofia de la Universitat de Girona.

Veure el llibre

Adquirir el llibre

Read More

05

Feb'16

Canimas, J. (2016): «Quina mena de laïcitat han de practicar els centres educatius?», a Perspectiva Escolar, juliol 2016, núm. 388, pàg. 14-18.

Quin lloc ha de tenir la religió als centres educatius d’una societat democràtica? En aquest article: (i) es presenta el panorama conceptual que convida i obliga a la reflexió (societat secularitzada, societat postsecular, confessionalitat, laïcitat d’abstenció, laïcitat positiva, laïcitat de diàleg i laïcisme); (ii) es considera que, avui, els centres educatius públics de Catalunya practiquen un model a cavall entre la laïcitat d’abstenció i la positiva; i (iii) es defensa un model educatiu en el qual la religió i l’espiritualitat hi tinguin cabuda, que l’autor anomena de laïcitat de diàleg i contrastació.

Veure la revista

Read More

05

Feb'16

VV.AA. (2016): «Ètiques i estètiques als CRAE (I): pírcings, dilatacions, tatuatges i micropigmentacions dels nois i noies atesos», a Butlletí d’Inf@ancia, abril 2016, núm. 94.

La qüestió dels pírcings, les dilatacions, els tatuatges i les micropigmentacions dels nois i noies que viuen als Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE), és una qüestió educativa important i, en algunes situacions, difícil d'abordar: s’han de permetre?; s’han d’autoritzar?; els educadors, han d’acompanyar als nois i noies a fer-se’ls?; depèn de l’edat?; del tipus d’incisió o de la seva magnitud?; etc. El cos parla i fa parlar, diu i dirà al llarg de tota la vida coses sobre la pròpia identitat i la relació que mantenim amb el altres i amb el món. Aquest article intenta aprofundir en aquestes qüestions i donar-hi respostes.

Veure l'article

Read More

01

Feb'16

VV.AA. (2016): Guia per al respecte a la diversitat de creences als centres educatius de Catalunya, Generalitat de Catalunya.

La Guia aborda cinc qüestions que poden ser motiu de conflictes ètics als centres educatius: (i) les formes de vestir i l’ús de símbols de l’alumnat i del professorat, (ii) els diferents menús dels menjadors escolars, (iii) els continguts curriculars, (iv) el calendari escolar i (v) el tractament del dol davant una pèrdua. Dona orientacions ètiques, jurídiques i educatives per abordar aquestes cinc qüestions i, en forma d’annexos, ofereix una recopilació de les referències legals més importants, un recull de fitxes de les diverses confessions presents a Catalunya, un quadre resum de les fitxes, un calendari interreligiós i un apartat de recursos a tenir en compte per aprofundir en alguns dels temes als quals la guia fa referència.

Veure el llibre

Read More

20

Jun'13

Canimas, J. (2013): «¿Hay límites en la forma de vestir del alumnado de los centros educativos públicos?», a Cuadernos de pedagogía, març 2013, núm. 432, pàg. 78-82.

A l’institut de batxillerat, la Fàtima porta un mocador al cap i no li diuen res i, en canvi, l’Antoni s’ha de treure la gorra quan entra a classe. L’Adrià porta una samarreta amb la imatge del Che Guevara sense problemes, i a en Miquel no n’hi deixen portar una amb la imatge de Franco. L’article intenta trobar raons a aquests diferents tractaments de les formes de vestir i a aquestes preguntes d’alguns docents: no seria més fàcil que tothom vestís com volgués? O que l’alumnat portés uniforme?

Veure l'article

Read More

20

Jun'13

Canimas, J. (2013): «Ètica i cultura: embolics i perills dels conceptes cultura i relativisme cultural en l’àmbit de l’acció social, psicoeducativa i sociosanitària», Pedagogia i Treball Social. Revista de Ciències Socials Aplicades, núm. 5, pàg. 3-19.

L'article defensa dues tesis principals: que en l'anàlisi de problemàtiques ètiques, la majoria de vegades el terme cultura enfosqueix la reflexió; i que l'antropologia ha alimentat el relativisme ètic en l'àmbit de l'acció social, educativa i psicològica. L'article de Canimas va ser sotmès a la crítica de l'antropòleg Carles Serra, que en el matéix número de la revista va publicar l'article Antropologia i filosofia moral. Embolics i perills en l'ús de conceptes propis de l'antropologia per part d'experts en filosofia moral.

Veure la revista

Read More

20

Jun'12

Canimas, J. (2012): «¿Como afrontar problemas éticos intermorales?», a Cuadernos de pedagogía. Monográfico sobre interculturalidad, febrer 2012, núm. 420, pàg. 55-59.

Es descriuen i justifiquen quatre recomanacions per abordar els problemes ètics en els centres educatius: (i) parlar més de pluralisme moral i menys d’interculturalitat; (ii) assumir que l’acceptació del relativisme cultural no comporta l’acceptació del relativisme ètic; (iii) introduir l’ètica aplicada a l’àmbit educatiu; i (iv), que la millor manera de resoldre problemes indesitjables és no fomentar-los.

Veure l'article

Read More

20

Jun'10

VV.AA. (2010): Guia sobre la pluralitat religiosa als centres educatius, Departament d’Ensenyament i Direcció General d’Assumptes Religiosos de la Generalitat de Catalunya.

Aquesta primera edició de la Guia aborda quatre qüestions que poden ser motiu de conflictes ètics als centres educatius: (i) les formes de vestir i l’ús de símbols de l’alumnat i del professorat, (ii) els diferents menús dels menjadors escolars, (iii) els continguts curriculars, i (iv) el calendari escolar. Dóna orientacions ètiques, jurídiques i educatives per abordar aquestes quatre qüestions i, en forma d’annexos, ofereix una recopilació de les referències legals més importants, un recull de fitxes de les diverses confessions presents a Catalunya, un quadre resum de les fitxes, un calendari interreligiós i un apartat de recursos a tenir en compte per aprofundir en alguns dels temes als quals la guia fa referència.* Aquesta primera edició de la Guia va ser coordinada i redactada pel pedagog Francesc Carbonell i pel filòsof Joan Canimas Brugué, i actualitzada i millorada sis anys després (vegeu VV.AA (2016): Guia per al respecte a la diversitat de creences als centres educatius de Catalunya, Generalitat de Catalunya, 2015).

Read More

23

Oct'08

Canimas, J., Carbonell, F. (2008): Educació i conflictes interculturals. Primum non nocere, Eumo Editorial/ Fundació Bofill, 2008.

Aquesta guia parteix del convenciment, gens retòric, que els conflictes ètics interculturals que es donen als centres educatius són una gran oportunitat per al diàleg crític amb les pròpies conviccions, per a l'aprenentatge de la convivència i per a la comprensió del món que ens ha tocat viure. Va destinada al professorat, i especialment a les persones que s'ocupen de la gestió i l'assessorament educatius, per ajudar-los a reflexionar i a intervenir quan es produeixen conflictes de valors en l'àmbit educatiu, ocasionats per la convivència de diferents referents culturals. S'inclou un protocol d'actuació que permet reflexionar sobre la millor manera de respondre a allò que a priori pot considerar-se un conflicte ètic intercultural. Hem d'encetar un debat obert i rigorós per tal d'analitzar i aplicar als centres educatius protocols de bones pràctiques. Aquesta guia vol ser una petita contribució a aquesta tasca, tan complexa com apassionant.

Veure el llibre

Read More

23

Mar'08

Canimas, J. (2008): «Comentaris a la cultura de les persones sordes», a Quaderns d’Ètica Aplicada, núm. 3, pàg. 81-93 (en català, castellà, francès i anglès).

Algunes persones consideren que la sordesa no és una disfunció ni una discapacitat, sinó un tret caracterial que configura una manera de ser i d’estar en el món, una cultura. Per poc que s’hi pensi, això té unes repercussions molt importants, per exemple pot justificar la negativa d’uns pares a que el seu fill sord vagi a una escola d’oients (escola inclusiva), o la negativa a que se li faci un implant coclear o qualsevol altre tractament que li permeti oir, o fins i tot la possibilitat de provocar-li, de diferents maneres i graus d’intervenció, la sordesa. Aquest article és una primera aproximación a aquesta qüestió, que l'autor ha continuar treballant. S'enmarca en una jornada en la qual la Sra. Felisa Pino va fer una conferència, que Joan Canimas va contestar. El llibret recull la conferència de la Sr. Pino i el diàleg posterior.

Veure el llibre

Read More
© Joan Canimas Brugué
X
Aneu a la barra d'eines