Login

Infància – adolescència – joventut

Realitza una nova cerca:

03

Mar'18

Canimas, J. (2018): «La confidencialidad ante el abuso sexual a adolescentes», a Cuadernos de Trabajo Social, 2018, vol. 31, núm. 1, pàg. 199-210.

Segons l’autor, poden al·legar-se alguna o algunes d’aquestes sis raons per justificar la ruptura del secret professional: 1) per evitar o reduir un dany a la pròpia persona o persones; 2) per produir un benefici a la pròpia persona o persones; 3) per evitar o reduir un dany al professional o a terceres persones; 4) per produir un benefici al professional o a terceres persones; 5) per imperatiu legal; i (6) per castigar o venjar-se de la persona o persones que han comés un delicte o per assenyalar la seva gravetat a la societat.

Aquest article sotmet a l’anàlisi de quatre d’aquestes motivacions (la 1, 3, 4 i 6) la qüestió de si han o no de comunicar-se sempre i sense excepcions al Ministeri Fiscal les situacions d’abús sexual a adolescents conegudes pels professionals. Les conclusions a les que arriba són: i) la comunicació al Ministeri Fiscal per part dels professionals dels serveis psicosocioeducatius i sanitaris d’una situació d’abús sexual a un adolescent atenent a la primera i tercera raons, està èticament justificada sempre que es compleixin uns requisits; i ii) si la comunicació al Ministeri Fiscal es fonamenta únicament en la cinquena i sisena raó, no està èticament justificada i esdevé una mala praxis professional. Això suposa que, en algunes situacions excepcionals, la bona praxis obligui a no posar en coneixement del Ministeri Fiscal situacions d’abús sexual ja esdevingudes.

 Veure l'article

Read More

14

Jul'17

VV.AA. (2017): Diversitat religiosa i laïcitat a les escoles i hospitals de la ciutat de Girona, Girona: Documenta Universitaria.

La part central d'aquest projecte consisteix en un estudi empíric sobre l’actitud de determinats col·lectius de la ciutat de Girona davant de la religió i la diversitat religiosa. En concret, l’estudi vol comprovar quin tractament es fa de la religió i la diversitat religiosa en les escoles i hospitals de Girona i veure si s’hi dóna una actitud de laïcitat positiva, o no.

Aquesta publicació recull resultats del projecte de recerca finançat l'any 2015 per la Direcció General d'Afers Religiosos del Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya (La laïcitat positiva a Catalunya: raonabilitat, límits i aplicacions, RELIG2015) a la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani del Departament de Filosofia de la Universitat de Girona.

Veure el llibre

Adquirir el llibre

Read More

05

Feb'17

Canimas, J. (2017): ¿Cómo resolver problemáticas éticas? Barcelona: Editorial UOC, 2017.

Versió actualitzada de l’obra publicada l’any 2015 Com resoldre problemàtiques ètiques?. A la primera part (El repte), es descriu la situació d’una noia que explica a la seva terapeuta i al seu educador de referència que quan tenia 12 anys va patir abusos sexuals per part del seu pare i s’identifiquen els problemes ètics que això planteja als professionals. A la segona part (El coneixement imprescindible), s’expliquen les principals propostes ètiques de què disposem (ètiques dialògiques, de les virtuts, principialistes, conseqüencialistes i de la compassió) i es fa una proposta eclèctica, que l’autor anomena ètica de la complexitat, per abordar problemàtiques ètiques en l’àmbit de l’acció psico-sòcio-educativa i sòcio-sanitària. A la tercera i darrera part (Les solucions), s’analitzen les problemàtiques identificades al primer capítol i s’hi aporten solucions.

Adquirir el llibre

Read More

05

Feb'17

Feu, J., Serra, C., Canimas. J., et al. (2017): «Democracy and education: A Theoretical Proposal for the Analysis of Democratic Practices in Schools». A Studies in Philosophy and Education, (2017). doi:10.1007/s11217-017-9570-7

En l'àmbit educatiu el concepte democràcia es fa servir de moltes i variades maneres. A la primera part de l’article es presenten les principals aportacions del debat teòric en el camp de les ciències socials respecte al concepte democràcia i es proposa una definició basada en quatre dimensions: la governança, l’habitança, l'alteritat i l’éthos. A la segona part s'aprofundeixen aquestes quatre dimensions aplicades a l'àmbit escolar, amb el propòsit de contribuir al debat científic i, sobretot, per construir una proposta amb la qual poder desenvolupar projectes educatius democràticament ambiciosos. Aquesta publicació recull resultats del projecte de recerca finançat l'any 2016 pel Ministeri d'Economia i Competitivitat («Demoskole. Democràcia, participació y educació inclusiva als centres educatius») a la Facultat d'Educació i Psicologia de la Universitat de Girona.

Veure el llibre

Read More

05

Feb'16

Canimas, J. (2016): «Quina mena de laïcitat han de practicar els centres educatius?», a Perspectiva Escolar, juliol 2016, núm. 388, pàg. 14-18.

Quin lloc ha de tenir la religió als centres educatius d’una societat democràtica? En aquest article: (i) es presenta el panorama conceptual que convida i obliga a la reflexió (societat secularitzada, societat postsecular, confessionalitat, laïcitat d’abstenció, laïcitat positiva, laïcitat de diàleg i laïcisme); (ii) es considera que, avui, els centres educatius públics de Catalunya practiquen un model a cavall entre la laïcitat d’abstenció i la positiva; i (iii) es defensa un model educatiu en el qual la religió i l’espiritualitat hi tinguin cabuda, que l’autor anomena de laïcitat de diàleg i contrastació.

Veure la revista

Read More

05

Feb'16

VV.AA. (2016): «Ètiques i estètiques als CRAE (I): pírcings, dilatacions, tatuatges i micropigmentacions dels nois i noies atesos», a Butlletí d’Inf@ancia, abril 2016, núm. 94.

La qüestió dels pírcings, les dilatacions, els tatuatges i les micropigmentacions dels nois i noies que viuen als Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE), és una qüestió educativa important i, en algunes situacions, difícil d'abordar: s’han de permetre?; s’han d’autoritzar?; els educadors, han d’acompanyar als nois i noies a fer-se’ls?; depèn de l’edat?; del tipus d’incisió o de la seva magnitud?; etc. El cos parla i fa parlar, diu i dirà al llarg de tota la vida coses sobre la pròpia identitat i la relació que mantenim amb el altres i amb el món. Aquest article intenta aprofundir en aquestes qüestions i donar-hi respostes.

Veure l'article

Read More

01

Feb'16

VV.AA. (2016): Guia per al respecte a la diversitat de creences als centres educatius de Catalunya, Generalitat de Catalunya.

La Guia aborda cinc qüestions que poden ser motiu de conflictes ètics als centres educatius: (i) les formes de vestir i l’ús de símbols de l’alumnat i del professorat, (ii) els diferents menús dels menjadors escolars, (iii) els continguts curriculars, (iv) el calendari escolar i (v) el tractament del dol davant una pèrdua. Dona orientacions ètiques, jurídiques i educatives per abordar aquestes cinc qüestions i, en forma d’annexos, ofereix una recopilació de les referències legals més importants, un recull de fitxes de les diverses confessions presents a Catalunya, un quadre resum de les fitxes, un calendari interreligiós i un apartat de recursos a tenir en compte per aprofundir en alguns dels temes als quals la guia fa referència.

Veure el llibre

Read More

29

Jan'16

VV.AA. (2016): La gobernanza escolar democrática, Madrid, Morata.

Què és una bona escola? Com s’hauria de governar un centre educatiu per esdevenir una bona escola o un bon institut per a tothom? Darrerament, les respostes a aquestes qüestions estan inspirades pels models neoliberals i neoconservadors (com triomfar, com avaluar, com millorar resultats, com liderar una escola, etc.). Davant d'aquest escenari, en aquesta obra s'articulen alternatives de transformació de l'educació i de l'escolaritat a través d'una concepció i una pràctica democràtiques i d’allò comú en l'escola, el sistema educatiu i el seu govern.

Veure el llibre Adquirir el llibre

Read More

20

Jun'13

Canimas, J. (2013): «¿Hay límites en la forma de vestir del alumnado de los centros educativos públicos?», a Cuadernos de pedagogía, març 2013, núm. 432, pàg. 78-82.

A l’institut de batxillerat, la Fàtima porta un mocador al cap i no li diuen res i, en canvi, l’Antoni s’ha de treure la gorra quan entra a classe. L’Adrià porta una samarreta amb la imatge del Che Guevara sense problemes, i a en Miquel no n’hi deixen portar una amb la imatge de Franco. L’article intenta trobar raons a aquests diferents tractaments de les formes de vestir i a aquestes preguntes d’alguns docents: no seria més fàcil que tothom vestís com volgués? O que l’alumnat portés uniforme?

Veure l'article

Read More

20

Jun'10

VV.AA. (2010): Guia sobre la pluralitat religiosa als centres educatius, Departament d’Ensenyament i Direcció General d’Assumptes Religiosos de la Generalitat de Catalunya.

Aquesta primera edició de la Guia aborda quatre qüestions que poden ser motiu de conflictes ètics als centres educatius: (i) les formes de vestir i l’ús de símbols de l’alumnat i del professorat, (ii) els diferents menús dels menjadors escolars, (iii) els continguts curriculars, i (iv) el calendari escolar. Dóna orientacions ètiques, jurídiques i educatives per abordar aquestes quatre qüestions i, en forma d’annexos, ofereix una recopilació de les referències legals més importants, un recull de fitxes de les diverses confessions presents a Catalunya, un quadre resum de les fitxes, un calendari interreligiós i un apartat de recursos a tenir en compte per aprofundir en alguns dels temes als quals la guia fa referència.* Aquesta primera edició de la Guia va ser coordinada i redactada pel pedagog Francesc Carbonell i pel filòsof Joan Canimas Brugué, i actualitzada i millorada sis anys després (vegeu VV.AA (2016): Guia per al respecte a la diversitat de creences als centres educatius de Catalunya, Generalitat de Catalunya, 2015).

Read More
© Joan Canimas Brugué
X
Aneu a la barra d'eines