Login

PUBLICACIONS I DOCUMENTS

VV.AA. (2018): La nostra ètica. Una manera de ser i de fer les coses

Llibret de lectura fàcil que recull i explica set valors imprescindibles per a totes les entitats, professionals i familiars que atenen persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament.

Ha estat elaborat i publicat per Dincat, una Federació que agrupa entitats de l’àmbit de la discapacitat intel·lectual i del desenvolupament de Catalunya i forma part d’un conjunt de materials dirigits a professionals, familiars i persones amb diversitat funcional: L’ètica de Dincat (2016); La nostra ètica. Una manera de ser i de fer les coses. Llibret de lectura fàcil (2018); La nostra ètica. Vuit pòsters (2018) i Guia didàctica (2018).

Veure el document

VV.AA. (2018): La nostra ètica (pòsters)

Vuit pòsters en format Din-A2. Cada pòster explica, en lectura fàcil, un dels que es consideren valors imprescindibles per a totes les entitats, professionals i familiars que atenen persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament.

Ha estat elaborat i publicat per Dincat, una Federació que agrupa entitats de l’àmbit de la discapacitat intel·lectual i del desenvolupament de Catalunya i forma part d’un conjunt de materials dirigits a professionals, familiars i persones amb diversitat funcional: L’ètica de Dincat (2016); La nostra ètica. Una manera de ser i de fer les coses. Llibret de lectura fàcil (2018); La nostra ètica. Vuit pòsters (2018) i Guia didàctica (2018).

Veure el document

Cuidar és ésser-hi

En ètica, les declaracions, convencions, codis deontològics, lleis i protocols són molt necessaris. També ho és disposar d’espais en els quals es reflexioni i avaluï la pràctica professional i es generin canvis per millorar. Però la manera de ser i d’estar en el món i amb els altres és anterior i, per tant, més fonamental i important que tot això.

Aquest text acompanyava el programa de l’exposició de fotografies Esguards i presències, de Miquel Serra, realitzada a l’Auditori Barradas d’Hospitalet de Llobregat del 10 de maig al 10 de juny de 2018.

Veure el document

Canimas, J. (2018): «Arquitectura de la cura» a Iº Convocatòria del Palau Macaya: Articles de Reflexió Tribuna FEDAIA, 2018, pàg. 30-34.

Les persones som el lloc on som, ens construïm i cuidem construint i cuidant la llar que habitem. La construcció i la cura dels llocs, però, és gairebé impensada pels professionals de l’acció psico-sòcio-educativa i sanitària. De la poca importància que es dona a l’arquitectura en l’acció psico-sòcio-educativa i sanitària n’és bona mostra que, en les actuals estructures d’acollida, la relació entre el reconfort i el confort és inversament proporcional: a més necessitat de reconfort del cos i l’ànima de les persones, menys confort en l’espai. Solem aparcar les persones en situació de vulnerabilitat en zones-trans, en no-llocs.

Veure l’article

Veure la revista

Canimas, J. (2018): «Del Model Institucional al Model Comunitari. Indicadors del tipus de cura» a Iº Convocatòria del Palau Macaya: Articles de Reflexió Tribuna FEDAIA, 2018, pàg. 22-29.

La Unió Europea es troba en un procés de transició del model que anomena de cura institucional (institutional care) al de cura comunitària (community-based care). D’aquest procés, hi ha dues coses que no comparteixo. La primera és que considero mal trobats els conceptes cura institucional i cura comunitària i proposo substituir-los per cura comunitarista i cura personalitzada, respectivament. La segona és que els identificadors per determinar el tipus de cura que la Unió Europea proposa són reactius, poc sistematitzats, insuficients i empenyen a una classificació binària.

Veure l’article

Veure la revista

Canimas, J. (2018): «Apunts sobre el poder (fer)», a Revista de Treball Social, 2018, núm. 212, pàg. 47-56.

L’article intenta aclarir el llenguatge que parla del poder i, en aquest camí, oferir formes de pensar-lo, exercir-lo i combatre’l, si cal. Està estructurat en onze apartats i un epígraf: (0) Què pretenc? (1) El poder és la capacitat de fer alguna cosa, no un fantasma. (2) S’ha d’evitar el poder? (3) La distinció entre tecnociència, ètica (aplicada) i política. (4) No tot és ètica… (5) …però tot ho és. (6) El poder descarnat. (7) Biopolítica i biopoder. (8) Poder, llibertat i responsabilitat. (9) La pròpia vida com a resistència i rebel·lia. (10) L’ètica aplicada, si no és política, és encobriment. (11) La política, si no és ètica, és un malson.

Veure la revista

Canimas, J. (2018): «La confidencialidad ante el abuso sexual a adolescentes», a Cuadernos de Trabajo Social, 2018, vol. 31, núm. 1, pàg. 199-210.

Segons l’autor, poden al·legar-se alguna o algunes d’aquestes sis raons per justificar la ruptura del secret professional: 1) per evitar o reduir un dany a la pròpia persona o persones; 2) per produir un benefici a la pròpia persona o persones; 3) per evitar o reduir un dany al professional o a terceres persones; 4) per produir un benefici al professional o a terceres persones; 5) per imperatiu legal; i (6) per castigar o venjar-se de la persona o persones que han comés un delicte o per assenyalar la seva gravetat a la societat.

Aquest article sotmet a l’anàlisi de quatre d’aquestes motivacions (la 1, 3, 4 i 6) la qüestió de si han o no de comunicar-se sempre i sense excepcions al Ministeri Fiscal les situacions d’abús sexual a adolescents conegudes pels professionals. Les conclusions a les que arriba són: i) la comunicació al Ministeri Fiscal per part dels professionals dels serveis psicosocioeducatius i sanitaris d’una situació d’abús sexual a un adolescent atenent a la primera i tercera raons, està èticament justificada sempre que es compleixin uns requisits; i ii) si la comunicació al Ministeri Fiscal es fonamenta únicament en la cinquena i sisena raó, no està èticament justificada i esdevé una mala praxis professional. Això suposa que, en algunes situacions excepcionals, la bona praxis obligui a no posar en coneixement del Ministeri Fiscal situacions d’abús sexual ja esdevingudes.

 Veure l’article

Canimas, J. (2017): Ética aplicada en la educación social, Barcelona: Oberta UOC Publishing, SL.

Versió actualitzada i traduïda al castellà de l’obra publicada l’any 2011 Ètica aplicada a l’educació social. Aquesta obra, que complementa Com resoldre problemàtiques ètiques?, aborda les qüestions que un professional de l’acció psico-sòcio-educativa o sòcio-sanitària ha de conèixer per identificar i afrontar correctament les problemàtiques ètiques de la seva professió.

Té cinc capítols: 1. Per què és important l’ètica aplicada avui?; 2. Qüestions de la filosofia moral que es necessari conèixer; 3. Llibertat; 4. Intimitat, confidencialitat i secret professional; i 5. Ètica de les organitzacions.

Canimas, J. (2017): «La infancia y la adolescencia en tiempos de múltiples crisis», a Crisis y salud mental en niños y jóvenes: ¿causa o consecuencia?, Barcelona: Quaderns de la Fundació Víctor Grífols i Lucas, 44, pàg. 11-20.

De les múltiples crisis que afecten a les múltiples infàncies i adolescències en aquest nostre temps múltiple, aquest article es centra en dos crisis: la del cos natural i la de les estructures d’acollida de la primera modernitat (família, col·legi-treball-comunitat i moral). I arriba a la conclusió que aquestes crisis configuren i afecten de manera significativament diferent als nens i adolescents de les diferents classes socials, ja que l’alliberació de les imposicions del cos natural, de la família tradicional, del sistema educatiu d’Estat, del treball alienant i de la moral heterònoma, fa que l’èxit o fracàs de l’itinerari de vida depengui, més que mai, del lloc on s’ha nascut i de la pròpia responsabilitat.

Veure la revista

Veure traducció al català

VV.AA. (2017): La intimitat als centres residencials de persones amb diversitat funcional. A propòsit de l’ús, l’accés i la supervisió dels espais. Comitè d’Ètica dels Serveis Socials de Catalunya.

Coordinador i redactor del document «La intimitat als centres residencials de persones amb diversitat funcional. A propòsit de l’ús, l’accés i la supervisió dels espais», aprovat pel Comitè d’Ètica dels Serveis Socials de Catalunya en el plenari del dia 20 d’abril de 2017. En aquest document s’identifiquen qüestions ètiques, jurídiques, psico-educatives i sòcio-sanitàries controvertides que afecten la intimitat de les persones amb diversitat funcional que viuen en centres residencials (revisió d’armaris, visites dels familiars, us dels espais comuns, càmeres, etc.) i es donen orientacions per afrontar-les.

Veure el document

VV.AA. (2017): Autogovern i llibertat. Apunts per a l’anàlisi i la transformació de normes i pràctiques per a l’atenció a persones amb discapacitat que viuen en residències. Grup de Reflexió d’Ètica Aplicada del Consorci de Serveis Socials de Barcelona.

Aquest document es fruit del treball conjunt entre els membres de l’Espai de Reflexió Ètica del Consorci de Serveis Socials de Barcelona i algunes dones i homes que viuen a les residències per a persones amb diversitat funcional de la ciutat de Barcelona.

Identifica situacions en les quals es vulnera la llibertat de les persones amb diversitat funcional i també situacions complexes que és urgent abordar. Parteix d’una qüestió molt simple: tenir una diversitat funcional física no pot justificar mai una limitació de la llibertat en defensa dels drets de la pròpia persona; una diversitat funcional intel·lectual, en canvi, sí que en pot ser motiu en algunes ocasions que han d’estar molt ben justificades, perquè la responsabilitat que tenim respecte als altres ens obliga a protegir la seva dignitat i drets fonamentals quan la persona no té capacitada per fer-ho.

Veure el document

VV.AA. (2017): Diversitat religiosa i laïcitat a les escoles i hospitals de la ciutat de Girona, Girona: Documenta Universitaria.

La part central d’aquest projecte consisteix en un estudi empíric sobre l’actitud de determinats col·lectius de la ciutat de Girona davant de la religió i la diversitat religiosa. En concret, l’estudi vol comprovar quin tractament es fa de la religió i la diversitat religiosa en les escoles i hospitals de Girona i veure si s’hi dóna una actitud de laïcitat positiva, o no.

Aquesta publicació recull resultats del projecte de recerca finançat l’any 2015 per la Direcció General d’Afers Religiosos del Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya (La laïcitat positiva a Catalunya: raonabilitat, límits i aplicacions, RELIG2015) a la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani del Departament de Filosofia de la Universitat de Girona.

Veure el llibre

Adquirir el llibre

Canimas, J. (2017): ¿Cómo resolver problemáticas éticas? Barcelona: Editorial UOC, 2017.

Versió actualitzada de l’obra publicada l’any 2015 Com resoldre problemàtiques ètiques?. A la primera part (El repte), es descriu la situació d’una noia que explica a la seva terapeuta i al seu educador de referència que quan tenia 12 anys va patir abusos sexuals per part del seu pare i s’identifiquen els problemes ètics que això planteja als professionals. A la segona part (El coneixement imprescindible), s’expliquen les principals propostes ètiques de què disposem (ètiques dialògiques, de les virtuts, principialistes, conseqüencialistes i de la compassió) i es fa una proposta eclèctica, que l’autor anomena ètica de la complexitat, per abordar problemàtiques ètiques en l’àmbit de l’acció psico-sòcio-educativa i sòcio-sanitària. A la tercera i darrera part (Les solucions), s’analitzen les problemàtiques identificades al primer capítol i s’hi aporten solucions.

Adquirir el llibre

Feu, J., Serra, C., Canimas. J., et al. (2017): «Democracy and education: A Theoretical Proposal for the Analysis of Democratic Practices in Schools». A Studies in Philosophy and Education, (2017). doi:10.1007/s11217-017-9570-7

En l’àmbit educatiu el concepte democràcia es fa servir de moltes i variades maneres. A la primera part de l’article es presenten les principals aportacions del debat teòric en el camp de les ciències socials respecte al concepte democràcia i es proposa una definició basada en quatre dimensions: la governança, l’habitança, l’alteritat i l’éthos. A la segona part s’aprofundeixen aquestes quatre dimensions aplicades a l’àmbit escolar, amb el propòsit de contribuir al debat científic i, sobretot, per construir una proposta amb la qual poder desenvolupar projectes educatius democràticament ambiciosos.

Aquesta publicació recull resultats del projecte de recerca finançat l’any 2016 pel Ministeri d’Economia i Competitivitat («Demoskole. Democràcia, participació y educació inclusiva als centres educatius») a la Facultat d’Educació i Psicologia de la Universitat de Girona.

Veure el llibre

VV.AA. (2016): L’Ètica de Dincat

Codi ètic de Dincat, una Federació que agrupa entitats de l’àmbit de la discapacitat intel·lectual o del desenvolupament de Catalunya. Identifica set valors especialment importants per a Dincat i de cada un d’ells desplega principis, drets, deures i actituds que s’han de respectar i orientar les accions i les relacions de suport a les persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament.

Els set valors identificats són: igualtat, llibertat, justícia i cura, intimitat, ajuda, qualitat i participació, transparència i responsabilitat social.

Veure el document

VV.AA. (2016): Document marc de suport a la salut afectiva i sexual de les persones usuàries de la Fundació Pere Mitjans

Algunes persones amb diversitat funcional intel·lectual tenen necessitats afectives i sexuals que requereixen un servei, suport o acompanyament extern, per exemple un o una assistent sexual o altres serveis especialitzats i, de vegades, la família o el tutor no hi estan d’acord perquè neguen la sexualitat de la persona o estan en contra amb aquest tipus de suport per qüestions morals. Què cal fer en aquestes situacions? És èticament i jurídicament correcte que els professionals els facilitin suport sense el coneixement i, per tant, autorització de la família o del tutor?

Aquest document, redactat i aprovat per l’Espai de Reflexió Ètica de la Fundació Pere Mitjans, intenta donar resposta a aquestes qüestions.

Veure el document

Canimas, J. (2016): Com resoldre problemàtiques ètiques? Barcelona: Editorial UOC, 2016.

Seguint les pautes de la col·lecció en la qual està editada, aquesta obra té tres parts. A la primera part (El repte), es descriu la situació d’una noia que explica a la seva terapeuta i al seu educador de referència que quan tenia 12 anys va patir abusos sexuals per part del seu pare i s’identifiquen els problemes ètics que això planteja als professionals. A la segona part (El coneixement imprescindible), s’expliquen les principals propostes ètiques de què disposem (ètiques dialògiques, de les virtuts, principialistes, conseqüencialistes i de la compassió) i es fa una proposta eclèctica, que l’autor anomena ètica de la complexitat, per abordar problemàtiques ètiques en l’àmbit de l’acció psico-sòcio-educativa i sòcio-sanitària. A la tercera i darrera part (Les solucions), s’analitzen les problemàtiques identificades al primer capítol i s’hi aporten solucions.

Adquirir el llibre

VV.AA. (2016): Curtmetratge Decidir por otro. Guió de Joan Canimas i Sergio Dominguez. UOC.

Decidir por otro és un curt documental ficcionat de 9 minuts que va ser creat com a recurs pedagògic per a l’assignatura d’Ètica aplicada a l’educació social, de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Narra una part de la vida d’en Pepe, un home de mitjana edat que portava una vida llicenciosa fins que pateix un ictus. Aquest accident vascular cerebral motiva una limitació jurídica de la seva capacitat d’obrar, l’ingrés en un centre residencial i una vida ordenada que ell no desitja, la qual cosa planteja una problemàtica ètica en els professionals que en tenen cura.

Veure el vídeo

Canimas, J. (2016): «Quina mena de laïcitat han de practicar els centres educatius?», a Perspectiva Escolar, juliol 2016, núm. 388, pàg. 14-18.

Quin lloc ha de tenir la religió als centres educatius d’una societat democràtica? En aquest article: (i) es presenta el panorama conceptual que convida i obliga a la reflexió (societat secularitzada, societat postsecular, confessionalitat, laïcitat d’abstenció, laïcitat positiva, laïcitat de diàleg i laïcisme); (ii) es considera que, avui, els centres educatius públics de Catalunya practiquen un model a cavall entre la laïcitat d’abstenció i la positiva; i (iii) es defensa un model educatiu en el qual la religió i l’espiritualitat hi tinguin cabuda, que l’autor anomena de laïcitat de diàleg i contrastació.

Veure la revista

VV.AA. (2016): «Ètiques i estètiques als CRAE (I): pírcings, dilatacions, tatuatges i micropigmentacions dels nois i noies atesos», a Butlletí d’Inf@ancia, abril 2016, núm. 94.

La qüestió dels pírcings, les dilatacions, els tatuatges i les micropigmentacions dels nois i noies que viuen als Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE), és una qüestió educativa important i, en algunes situacions, difícil d’abordar: s’han de permetre?; s’han d’autoritzar?; els educadors, han d’acompanyar als nois i noies a fer-se’ls?; depèn de l’edat?; del tipus d’incisió o de la seva magnitud?; etc.

El cos parla i fa parlar, diu i dirà al llarg de tota la vida coses sobre la pròpia identitat i la relació que mantenim amb el altres i amb el món.

Aquest article intenta aprofundir en aquestes qüestions i donar-hi respostes.

Veure l’article

Canimas, J. (2016): «Decidir por el otro a veces es necesario», a La incapacitación, reflexiones sobre la posición de Naciones Unidas, Barcelona: Quaderns de la Fundació Víctor Grífols i Lucas, 2016, núm. 39, pàg. 13-31.

Crítica a l’Observació General Nº 1 (2014) del Comitè sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, que l’autor considera immoral. En el primer, segon i tercer capítols, defensa que el concepte «persona amb discapacitat» és poc precís i responsable de bona part dels entrebancs que genera la Observació General, i es presenta una taxonomia bàsica que permeti abordar amb solidesa les problemàtiques de les decisions subrogades, amb alguna proposta que s’aparta d’allò establert. En el capítol quart l’autor justifica el seu desacord amb l’Observació General, insistint que, en algunes situacions, hi ha decisions substitutives que són èticament necessàries i exigibles, encara que no respectin les preferències o voluntat de la persona, i que la limitació jurídica de la capacitat d’obrar és una mesura de garantia de drets. I en el cinquè i darrer apartat, presenta unes pautes per a aquelles persones que tenen responsabilitats de suport, guarda o tutela que pretenen ajudar-les a gestionar els valors de llibertat i ajuda.

Veure la revista

VV.AA. (2016): Guia per al respecte a la diversitat de creences als centres educatius de Catalunya, Generalitat de Catalunya.

La Guia aborda cinc qüestions que poden ser motiu de conflictes ètics als centres educatius: (i) les formes de vestir i l’ús de símbols de l’alumnat i del professorat, (ii) els diferents menús dels menjadors escolars, (iii) els continguts curriculars, (iv) el calendari escolar i (v) el tractament del dol davant una pèrdua.

Dona orientacions ètiques, jurídiques i educatives per abordar aquestes cinc qüestions i, en forma d’annexos, ofereix una recopilació de les referències legals més importants, un recull de fitxes de les diverses confessions presents a Catalunya, un quadre resum de les fitxes, un calendari interreligiós i un apartat de recursos a tenir en compte per aprofundir en alguns dels temes als quals la guia fa referència.

Veure el llibre

VV.AA. (2016): La gobernanza escolar democrática, Madrid, Morata.

Què és una bona escola? Com s’hauria de governar un centre educatiu per esdevenir una bona escola o un bon institut per a tothom? Darrerament, les respostes a aquestes qüestions estan inspirades pels models neoliberals i neoconservadors (com triomfar, com avaluar, com millorar resultats, com liderar una escola, etc.). Davant d’aquest escenari, en aquesta obra s’articulen alternatives de transformació de l’educació i de l’escolaritat a través d’una concepció i una pràctica democràtiques i d’allò comú en l’escola, el sistema educatiu i el seu govern.

Veure el llibre

Adquirir el llibre

Canimas, J. (2015): «¿Discapacidad o diversidad funcional?», a Siglo Cero. Revista española sobre discapacidad intelectual, abril-juny 2015, vol. 46 (2), núm. 254, pàg. 79-97.

Fins el dia d’avui disposem de tres paradigmes per pensar el que encara anomenem discapacitat: el mèdic, el social i el biopsicosocial. El “Foro de Vida Independiente” i els autors i activistes que ajuden a profunditzar i a estendre les seves propostes celebren l’avançament que ha suposat el paradigma biopsicosocial, però no el comparteixen i proposen un nou model que anomenen de la diversitat funcional, una versió hermenèutica del paradigma social.

Aquest article intenta identificar els problemes que el model de la diversitat funcional planteja en l’ètica aplicada, i es centre en dos d’ells. El primer és: si el que ara considerem deficiència és interpretat únicament com a diversitat, quins arguments tindríem per no respectar la decisió d’uns pares de no corregir una deficiència física, intel·lectual o del desenvolupament dels seus fills, podent fer-ho amb una teràpia eficaç, raonable i sense perills? I per impedir que els produeixin una deficiència? El segon problema és: com justificar la necessitat de discriminació positiva (més recursos i atencions i més investigació mèdica i tecnològica a les persones amb diversitat funcional) i fins i tot de recolzament, si es considera que la seva manera de funcionar no és ni millor ni pitjor que les altres?

Veure l’article

Canimas, J. (2014): «L’àngel de la migració forçada», a Exilis. Llibres d’artista, Associació cultural PopulArt.

Aquest llibre recull reflexions, testimoniatges i llibres d’artistes que culminen l’exposició titulada Exilis, que va commemorar el 75 aniversari de l’èxode de refugiats més gran del segle XX (quasi mig milió de persones): l’exili provocat per l’esclafament de la Segona República Espanyola.

A mena d’Epíleg, l’Àngel de la migració forçada conclou la lletra i anuncia la imatge.

Veure el llibre

Canimas, J. (2014): «Ètica de la recerca mèdica», a 25 anys de la UVaMID, Barcelona: Glosa, pàg. 195-206.

Si la recerca està al servei del coneixement i és una tecno-ciència de domini i la medecina ho està de les persones que atén i és una tecno-ciència de cura, és possible una recerca mèdica que compleixi adequadament amb aquestes dues obligacions?

L’autor considera que encara no és possible parlar de “recerca mèdica”, perquè no hem trobat una ètica, en el sentit originari o fort del terme, que pugui servir a les dues parts i que, de moment i per tal de trampejar el conflicte entre l’ètica de domini que caracteritza la recerca experimental i l’ètica de la cura que caracteritza la medicina, hem de recórrer a un sentit menys fort o original del concepte ètica i concebre-la com una reflexió i vigilància moral de la recerca mèdica.

Veure el llibre

Canimas, J. (2013): [Ressenya bibliogràfica del llibre d’Ainoa Mateos Programa socioeducativo para la prevención e la violencia de género en parejas adolescentes] Cuadernos de Pedagogía, septiembre 2013, nº 437, pàg. 97

Ressenya bibliogràfica del llibre d’Ainoa Mateos Inchaurrondo Programa socioeducativo para la prevención e la violencia de género en parejas adolescentes  (Madrid: Pirámide, col. Ojos Solares, 2013).

Veure ressenya (en castellà)

VV.AA. (2013): Guía Investigación Clínica 2013. Aspectos éticos y jurídicos a tener en cuenta en estudios clínicos en fase II y III. Publicacions de la Cátedra de Promoción de la Salud (2a edició revisada).

Aquesta Guía de los aspectos éticos y jurídicos a tener en cuenta en estudios clínicos en fase II y III: (1) Recopila tots els aspectes ètics i jurídics imprescindibles dispersos en diferents declaracions, orientacions i pautes internacionals, legislació espanyola i documents de bones pràctiques; (2) proposa algunes noves qüestions ètiques a tenir en compte, que no són exigibles però que seria desitjable que ho fossin; (3) reflexiona i profunditza sobre alguns aspectes controvertits, especialment en aquells que tenen a veure amb la valoració de l’equació “beneficis/riscos i molèsties” i amb la participació en estudis clínics de persones adultes que no tenen plena capacitat de decisió; i (4) incorpora un test amb tots els aspectes ètics que un Comitè d’Ètica de la Investigació hauria de valorar d’un estudi clínic.

Veure el document

Canimas, J. (2013): «¿Hay límites en la forma de vestir del alumnado de los centros educativos públicos?», a Cuadernos de pedagogía, març 2013, núm. 432, pàg. 78-82.

A l’institut de batxillerat, la Fàtima porta un mocador al cap i no li diuen res i, en canvi, l’Antoni s’ha de treure la gorra quan entra a classe. L’Adrià porta una samarreta amb la imatge del Che Guevara sense problemes, i a en Miquel no n’hi deixen portar una amb la imatge de Franco. L’article intenta trobar raons a aquests diferents tractaments de les formes de vestir i a aquestes preguntes d’alguns docents: no seria més fàcil que tothom vestís com volgués? O que l’alumnat portés uniforme?

Veure l’article

Canimas, J. (2013): «Ètiques de l’ésser-hi», Butlletí Inf@ncia.

Hi ha un error que comença a ser massa freqüent: considerar que parlar d’ètica és parlar només de drets i deures; i que fer-ho d’ètica aplicada és parlar de dilemes o, estirant molt, dels problemes que de vegades planteja la posada en pràctica dels drets i deures. Aquesta preeminència i de vegades absolutisme de la deontologia, fa que s’oblidin altres expressions de l’ètica, la qual cosa suposa no només un empobriment de la condició humana, sinó també un perill.

De les tres grans maneres de concebre l’ètica, l’autor considera que la primacia de l’ètica prescrita i de l’ètica reflexiva ofeguen la tercera forma d’entendre-la: la que fa referència a la manera de ser i d’estar en el món i amb els altres.

Veure l’article

Canimas, J. (2013): «La ética aplicada como resistencia política», a Quintanas, A. (Ed.): El transfondo biopolítico de la bioética, Girona: Documenta Universitaria, 2013, pàg. 147-157.

Quan la biopolítica ha esdevingut un factor clau del govern de la població, les formes de resistència política tendeixen a transformar els seus mètodes i els seus enfocaments. D’aquesta manera, l’ètica aplicada a l’acció social, psico-educativa i sòcio-sanitària també hauria de contemplar-se i dirigir-se cap a una pràctica crítica, subversiva i situacionista de resistència política.

Una ètica que ens permeti escoltar d’una altra manera les veus que massa sovint patologitzem o lumpenitzem; que ens permeti veure que aigües amunt no necessàriament hi ha una ètica fonamental, sinó un crit de dolor i resistència.

Veure el llibre

Canimas, J. (2013): «Ètica i cultura: embolics i perills dels conceptes cultura i relativisme cultural en l’àmbit de l’acció social, psicoeducativa i sociosanitària», Pedagogia i Treball Social. Revista de Ciències Socials Aplicades, núm. 5, pàg. 3-19.

L’article defensa dues tesis principals: que en l’anàlisi de problemàtiques ètiques, la majoria de vegades el terme cultura enfosqueix la reflexió; i que l’antropologia ha alimentat el relativisme ètic en l’àmbit de l’acció social, educativa i psicològica.

L’article de Canimas va ser sotmès a la crítica de l’antropòleg Carles Serra, que en el matéix número de la revista va publicar l’article Antropologia i filosofia moral. Embolics i perills en l’ús de conceptes propis de l’antropologia per part d’experts en filosofia moral.

Veure la revista

Canimas, J. (2013): «Els reptes ètics en l’acció social», Bioètica & Debat, setembre de 2013, núm. 19 (69), pàg. 7-10.

L’autor adverteix primer que, al seu entendre, hi ha tres grans maneres d’entendre l’ètica: com a moral, com a activitat reflexiva i com a manera de ser i d’estar en el món i amb els altres. Quan es parla de reptes ètics, normalment es fa referència als conflictes entre principis morals que l’ètica reflexiva es veu cridada a resoldre. En aquestes planes, proposa una classificació d’aquests tipus de reptes, però intenta anar una mica més enllà identificant-ne d’altres que tenen a veure amb l’ètica com a manera de ser i d’estar en el món i amb els altres.

Veure l’article

Canimas, J. (2012): «¿Como afrontar problemas éticos intermorales?», a Cuadernos de pedagogía. Monográfico sobre interculturalidad, febrer 2012, núm. 420, pàg. 55-59.

Es descriuen i justifiquen quatre recomanacions per abordar els problemes ètics en els centres educatius: (i) parlar més de pluralisme moral i menys d’interculturalitat; (ii) assumir que l’acceptació del relativisme cultural no comporta l’acceptació del relativisme ètic; (iii) introduir l’ètica aplicada a l’àmbit educatiu; i (iv), que la millor manera de resoldre problemes indesitjables és no fomentar-los.

Veure l’article

Canimas, J. (coordinador) (2012): Diversitat funcional, afectivitat i sexualitat. Algunes qüestions ètiques que plantegen les relacions afectives i sexuals de les persones amb diversitat funcional amb necessitats de suport extens o generalitzat que viuen en residències, Grup de Reflexió d’Ètica Aplicada del Consorci de Serveis Socials de Barcelona.

L’any 2012, els directors i directores dels centres residencials per a persones amb diversitat funcional de Barcelona i persones que hi residien, van identificar les qüestions ètiques que es plantejaven en aquestes institucions respecte de l’afectivitat i la sexualitat, hi van reflexionar i hi van donar respostes. Aquest quadern recull els resultats d’aquest procés.

Veure el document

Canimas, J.; Montserrat, S. (2012): «Proposta d’uns criteris de consens entre els CEIC catalans per a l’avaluació ètica, jurídica i metodològica de projectes de recerca amb medicaments», Butlletí del Comitè de Bioètica de Catalunya, núm. 6, pàg. 1-6.

L’objectiu principal d’aquest estudi era elaborar una proposta consensuada per tots els CEIC de Catalunya dels criteris per a l’avaluació dels projectes de recerca clínica amb medicaments, a través dels següents objectius específics: (i) concretar i ordenar tots els ítems que s’han de tenir en compte en la valoració d’un protocol de recerca clínica amb medicaments, tenint en compte els procediments i coneixements dels CEIC de Catalunya, (ii) per tal de facilitar l’avaluació, (iii) poder donar un tractament equànime als diferents protocols que valora un mateix CEIC i al mateix protocol que valoren diferents CEIC de Catalunya, (iv) a través d’un procediment àgil i operatiu.

Aquesta publicació recull resultats del projecte de recerca finançat pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, en el qual van participar 17 Comitès d’Ètica de la Recerca Clínica de Catalunya.

Veure l’article

Canimas, J. (2011): Ètica aplicada a l’educació social, Barcelona: Editorial UOC S.L.

Materials docents del Grau d’Educació Social de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). El Manual té quatre capítols: 1. Per què és important l’ètica aplicada, avui?; 2. Aspectes i conceptes instrumentals de la filosofia moral que convé conèixer; 3. Com podem decidir el que està moralment bé o malament al segle XXI?; i 4. Autonomia i presa de decisions. A part del contingut, cada capítol té un apartat amb els objectius formatius, un resum i un glossari.

Veure el llibre

Canimas, J.; Pereda, J. (2010): Practica l’ètica dels serveis socials. Curs d’introducció a l’ètica aplicada a la intervenció social i psicoeducativa (2a edició)

Recull de materials utilitzats pels cursos d’introducció a l’ètica aplicada a la intervenció social i psicoeducativa realitzats per l’Observatori d’Ètica Aplicada a la Intervenció Social. L’obra té sis capítols: 1. Per què és important l’ètica aplicada, avui?; 2. Alguns aspectes i conceptes instrumentals de la filosofia moral; 3. Ètiques i procediments; 4. Les relacions entre ètica i dret en l’àmbit de la intervenció social i psicoeducativa; 5. De què parlem quan parlem d’ètica?; i 6. Ètica de les organitzacions.

Veure el llibre

Canimas, J. (coordinador) (2010): Els reptes ètics de la intervenció social. Girona: Documenta Universitaria.

Els dies 28 i 29 de maig de 2009, l’Observatori d’Ètica Aplicada a la Intervenció Social, del qual era coordinador científic Joan Canimas,  va organitzar el I Simposi d’Ètica Aplicada a la Intervenció Social.

Aquest llibre recull les conferències i comunicacions del Simposi: Adela Cortina Orts: «Ètica, serveis socials i ciutadania»; Macario Alemany: «El concepte i la justificació del paternalisme»; Daniel Innerarity: «El futur de les societats democràtiques. Una teoria de la justícia intergenaracional»; Àngel Castiñeira: «Ètica de les organitzacions socials»; Carles Cruz Moratones: «Els límits del secret professional»; Cristina de la Cruz: «Una lectura ètica sobre els serveis socials i el seu abast per a un model d’intervenció social»; Anna Quintanas: «Govern de la vida i intervenció social: l’arrel biopolítica dels conflictes ètics».

A part de la organització de l’acte, Canimas va revisar les transcripcions de les conferències i va proposar correccions als autors.

Veure el llibre

VV.AA. (2010): Guia sobre la pluralitat religiosa als centres educatius, Departament d’Ensenyament i Direcció General d’Assumptes Religiosos de la Generalitat de Catalunya.

Aquesta primera edició de la Guia aborda quatre qüestions que poden ser motiu de conflictes ètics als centres educatius: (i) les formes de vestir i l’ús de símbols de l’alumnat i del professorat, (ii) els diferents menús dels menjadors escolars, (iii) els continguts curriculars, i (iv) el calendari escolar.

Dóna orientacions ètiques, jurídiques i educatives per abordar aquestes quatre qüestions i, en forma d’annexos, ofereix una recopilació de les referències legals més importants, un recull de fitxes de les diverses confessions presents a Catalunya, un quadre resum de les fitxes, un calendari interreligiós i un apartat de recursos a tenir en compte per aprofundir en alguns dels temes als quals la guia fa referència.*

Aquesta primera edició de la Guia va ser coordinada i redactada pel pedagog Francesc Carbonell i pel filòsof Joan Canimas Brugué, i actualitzada i millorada sis anys després (vegeu VV.AA (2016): Guia per al respecte a la diversitat de creences als centres educatius de Catalunya, Generalitat de Catalunya, 2015).

Canimas, J. (coordinador) (2010): Autonomía e Investigación Clínica 2010. Aspectos Éticos y Jurídicos de la Investigación Clínica con Personas Adultas Incapaces. Guía de Análisis para los Comités Éticos de Investigación Clínica. Col·lecció Materials d’Ètica Aplicada a la Intervenció Social, 2. Fundació Campus Arnau d’Escala

Guia d’anàlisi per als Comitès d’Ètica d’Investigació Clínica dels aspectes ètics i jurídics de la recerca clínica amb persones amb una limitació jurídica de la capacitat d’obrar.

Aquesta Guia va ser revisada i ampliada l’any 2013 (vegeu VV. AA. (2013): Guía Investigación Clínica 2013. Aspectos éticos y jurídicos a tener en cuenta en estudios clínicos en fase II y III).

Canimas, J. (coordinador) (2010): Alzheimer i recerca clínica. Guia per a pacients i cuidadors convidats a participar en un estudi clínic.

La recerca clínica amb humans és, tota ella, una activitat d’alta sensibilitat ètica, però encara més quan va dirigida a persones que no tenen capacitat o plena capacitat de consentiment. La majoria de les vegades no és fàcil decidir participar o no en un estudi clínic. I en algunes ocasions esdevé una qüestió molt difícil, per exemple quan s’ha de decidir per una altra persona i el fet de participar-hi comporta riscos i molèsties i, per altra banda, els beneficis són, com en tot estudi clínic, hipotètics.

Actualment, les persones afectades i els seus cuidadors no disposen d’orientacions per escrit que els facilitin l’avaluació dels protocols i la presa de decisió respecte de si participen en un estudi clínic o no. La guia Alzheimer i recerca clínica és un primer pas per donar resposta a aquesta situació. La guia està estructurada en dues parts. La primera inclou informació detallada sobre què és una recerca clínica, unes orientacions per valorar els riscos, les molèsties i els beneficis que pot comportar participar-hi o no, i el aspectes ètics i jurídics que cal tenir en compte. La segona és un quadern que pretén orientar a l’hora de prendre la decisió de participar o no en un estudi clínic.

Aquesta publicació recull resultats del projecte de recerca finançat l’any 2010 per la Fundació Víctor Grífols i Lucas. Investigadors principals: Joan Canimas Brugué i Secundí López-Pousa. Equip investigador: Bellera Solà, Jaume; Canimas Brugué, Joan; Conde Sala, Josep Lluís; Garre Olmo, Josep; Gusart Ponsà, Miquel Àngel; Kolacny Arias, Tanja; López-Pousa, Secundí; Llinàs Serradell, Èlia; Monserrat Vila, Sílvia; Piany Bosch, Marta; Solé Carrizo, Eduard; Torres Masó, Sílvia.

Veure el document

Canimas, J. (2009): «Per què és important l’ètica avui?», a Quaderns d’Acció Social i Ciutadania, 6. Departament d’Acció Social i Ciutadania, Barcelona, setembre de 2009, pàg. 26-31.

Es descriuen les quatre causes que, a criteri de l’autor, fan que l’ètica aplicada avui sigui tant important en l’àmbit de l’acció psico-sòcio educativa: 1. La secularització del pensament; 2. El progrés tecnocientífic i econòmic; 3. L’eclosió de l’alteritat; i 4. El biopoder i el postfordisme.

Veure la revista

Canimas, J.; Relats, V., (2009): «Diàleg», a Quaderns d’Acció Social i Ciutadania, 6. Departament d’Acció Social i Ciutadania, Barcelona, setembre de 2009, pàg. 87-99.

Entrevista de Vicenç Relats a Joan Canimas, en el monogràfic de la revista Quaderns d’Acció Social i Ciutadania dedicat a l’ètica en els serveis socials.

Veure la revista

Canimas, J. (2009): «Apuntes para una ética de la complejidad (o de si hay lugar para la beneficencia, la Piedad y la compasión en la educación social», a Revista de Educación Social, agost de 2009.

Versió castellana i revisada de l’article «Apunts per a una ètica de la complexitat», a Quaderns d’Educació Social, CEESC, monogràfic sobre Ètica i Educació Social, octubre de 2007, núm. 10, pàg. 19-34.

L’ofici d’educador social és hereu directe d’aquelles ocupacions que fins no fa gaire practicaven una intervenció absolutament paternalista. La proximitat d’aquest pretèrit, que en alguns casos encara és present, es nota en el fet que conceptes com ara assistència, beneficència, pietat, compassió, amor o fins i tot moral no es poden mencionar en l’àmbit de l’acció social sense el perill de convocar vells fantasmes.

Aquest article pretén cridar l’atenció sobre el fet que en ètica no podem prescindir com si res d’aquests termes i d’allò que evoquen sense caure en un enorme i gèlid empobriment. El pensament laic, i amb ell l’educació social, els hauria de perdre la por, i pensar i trobar la manera de practicar-los en el nou marc en què ens trobem.

Veure l’article

Canimas, J., Carbonell, F. (2008): Educació i conflictes interculturals. Primum non nocere, Eumo Editorial/ Fundació Bofill, 2008.

Aquesta guia parteix del convenciment, gens retòric, que els conflictes ètics interculturals que es donen als centres educatius són una gran oportunitat per al diàleg crític amb les pròpies conviccions, per a l’aprenentatge de la convivència i per a la comprensió del món que ens ha tocat viure. Va destinada al professorat, i especialment a les persones que s’ocupen de la gestió i l’assessorament educatius, per ajudar-los a reflexionar i a intervenir quan es produeixen conflictes de valors en l’àmbit educatiu, ocasionats per la convivència de diferents referents culturals. S’inclou un protocol d’actuació que permet reflexionar sobre la millor manera de respondre a allò que a priori pot considerar-se un conflicte ètic intercultural.

Hem d’encetar un debat obert i rigorós per tal d’analitzar i aplicar als centres educatius protocols de bones pràctiques. Aquesta guia vol ser una petita contribució a aquesta tasca, tan complexa com apassionant.

Veure el llibre

Canimas, J. (2008): «De qué hablamos cuando hablamos de autonomía», dins Revista de Servicios Sociales y Política Social, Madrid, núm. 84, pàg. 159-170.

Els professionals de la intervenció psico-sòcio-educativa han col·laborat en l’augment del caràcter polisèmic del concepte autonomia i, tot i això, a vegades l’utilitzen sense especificar a quin tipus d’autonomia es refereixen i sense que sigui possible deduir-ho del context discursiu en què és utilitzat. A judici de l’autor, aquest fet pot dificultar les bones pràctiques i la consecució d’aquells objectius de la intervenció psico-sòcio-educativa relacionats amb l’autonomia, i inclús conculcar drets. Del qual es dedueix: a) que la distinció i coneixement dels diferents tipus d’autonomia i la seva concreció, quan sigui necessari, en documents, protocols i pràctiques professionals en les que apareix, pot arribar a ser un factor de millora de l’eficàcia de la intervenció i de protecció dels drets dels usuaris, i b) que és necessari realitzar una classificació dels diferents tipus d’autonomia per ús de professionals i legisladors.

Veure l’article

Canimas, J. (2008): «Comentaris a la cultura de les persones sordes», a Quaderns d’Ètica Aplicada, núm. 3, pàg. 81-93 (en català, castellà, francès i anglès).

Algunes persones consideren que la sordesa no és una disfunció ni una discapacitat, sinó un tret caracterial que configura una manera de ser i d’estar en el món, una cultura. Per poc que s’hi pensi, això té unes repercussions molt importants, per exemple pot justificar la negativa d’uns pares a que el seu fill sord vagi a una escola d’oients (escola inclusiva), o la negativa a que se li faci un implant coclear o qualsevol altre tractament que li permeti oir, o fins i tot la possibilitat de provocar-li, de diferents maneres i graus d’intervenció, la sordesa.

Aquest article és una primera aproximación a aquesta qüestió, que l’autor ha continuar treballant. S’enmarca en una jornada en la qual la Sra. Felisa Pino va fer una conferència, que Joan Canimas va contestar. El llibret recull la conferència de la Sr. Pino i el diàleg posterior.

Veure el llibre

VV. AA. (2008): Força i violència en educació social. Girona: Quaderns d’Ètica Aplicada a la Intervenció Social, núm. 2 (en català, castellà, francès i anglès).

En aquest estudi s’analitza una situació real en la qual un educador social d’un Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE), va donar una bufetada a un noi del centre, el pare el va denunciar i en la sentència el jutge va considerar que l’acció no era punible.

Simplificant molt, en el grup de deliberació ètica que es va constituir per abordar aquesta situació, es van manifestar dues tendències contraposades: les persones que consideraven que la bufetada és sempre una acció violenta i denigrant per als infants i adolescents, que s’ha d’estigmatitzar i no permetre en cap circumstància; i les persones que consideraven que en situacions excepcionals i quan hi ha vincle afectiu, una bufetada pot ser molt menys violenta que una contenció física o avisar la policia. Aquest llibret recull els resultats d’aquest procés deliberatiu.

Veure el llibre (català, castellà, francès i anglès)

Canimas, J. (2007): «Fordisme, postfordisme i educació alliberadora», a Quaderns d’educació contínua, València, pàg. 29-41.

Aquest article és una primera aproximació de l’autor a la crisi mundial de l’educació i a la nova gestió de la complexitat que va comportar. Té cinc apartats: 1. La crisi de l’educció de la segona meitat del segle XX: cap a la formació permanent; 2. Un nou model de treballador; 3. Un nou model de gestió de la complexitat; 4. Un nou model de temps i espais educatius; 5. De l’educació a la formació.

Canimas, J. (2007): «Apunts per a una ètica de la complexitat (o de si hi ha lloc per a la beneficència, la pietat i la compassió en l’educació social)», a Quaderns d’Educació Social, CEESC, monogràfic sobre Ètica i Educació Social, octubre de 2007, núm. 10, pàg. 19-34.

L’ofici d’educador social és hereu directe d’aquelles ocupacions que fins no fa gaire practicaven una intervenció absolutament paternalista. La proximitat d’aquest pretèrit, que en alguns casos encara és present, es nota en el fet que conceptes com ara assistència, beneficència, pietat, compassió, amor o fins i tot moral no es poden mencionar en l’àmbit de l’acció social sense el perill de convocar vells fantasmes.

Aquest article pretén cridar l’atenció sobre el fet que en ètica no podem prescindir com si res d’aquests termes i d’allò que evoquen sense caure en un enorme i gèlid empobriment. El pensament laic, i amb ell l’educació social, els hauria de perdre la por, i pensar i trobar la manera de practicar-los en el nou marc en què ens trobem.

Veure l’article (en català)

Veure la revista

Canimas, J., Cardona, X., Fàbrega, T., Mora, A., Pellissa, B. i Vilar, S. (2007): «Els reptes de l’ètica aplicada a la intervenció social», a Quaderns d’Educació Social, CEESC, monogràfic sobre Ètica i Educació Social, Barcelona, octubre de 2007, núm. 10, pàg. 73-86.

Resum dels quatre tallers de la Jornada sobre els reptes de l’ètica aplicada a la intervenció social celebrada a Olot (Girona) l’any 2005 amb motiu del la celebració del 10è aniversari de la residència geriàtrica Montsacopa.

La Jornada va aplegar professionals de diferents sectors i es fan identificar problemàtiques ètiques d’aquests quatre àmbits: (1) infància i adolescència; (2) discapacitat intel·lectual i malaltia mental; (3) atenció primària i (4) gent gran.

Veure l’article (en català)

Veure la revista

Canimas, J. i altres (2007): «La dimensió ètica de la pràctica professional», a Villar, E. (ed.) (2007): Pràcticum de Psicologia. Fonaments, reflexions i propostes, Documenta Universitaria, pàg. 209-242.

Aquest llibre recull els resultats d’una experiència de millora del Pràcticum del Grau de Psicologia de la Universitat de Girona. El capítol 6 (“La dimensió ètica de la pràctica professional”) aborda la dimensió ètica i conté cinc apartats: (1) El marc contextual de la formació en ètica professional dels estudiants de psicologia; (2) Problemàtiques ètiques que informen els professionals de la psicologia i la dificultat d’identificar-les; (3) Les problemàtiques ètiques plantejades pels estudiants en el mòdul d’introducció a l’ètica aplicada; (4) Necessitats i models de formació en ètica professional; (5) Proposta de formació en ètica professional en el Pràcticum; i (6) Recursos relacionats amb l’ètica professional per als estudiants.

Veure el capítol

Canimas, J. (2006): «La ética aplicada a la intervención social», a Revista Servicios Sociales y Política Social. Revista del Consejo General de Colegios Oficiales de Diplomados en Trabajo Social, 2006, núm. 73, pàg. 135-144.

Aquest article tracta tres qüestions: 1. La poca presència, en el moment en què va ser escrit (2005), de l’ètica aplicada en l’àmbit dels serveis socials i de la necessitat d’introduir-la; 2. El treball social com una professió d’alt risc ètic, però també de grans possibilitats ètiques; i 3. Els mecanismes de resposta als problemes ètics que planteja el treball social. En l’últim apartat es presenta l’Observatori d’Ètica Aplicada a la Intervenció Social.

Veure l’article

Canimas, J. (2006): «Esperit de frontera», a VV. AA. (2006): Escola d’Adults de Salt: 30 anys al servei del poble. Salt 1976-2006, pàg. 139.

Fa trenta anys el moviment d’escoles d’aduts era, com tants altres, una iniciativa frontera, una iniciativa que volia transformar el sistema situant-se en els seus marges interiors i destacar-los i aprofitar la seva empenta. Eren propostes extraradi: ni dintre ni fora de la ciutat, entenedores i pertorbadores a la vegada.

Veure l’article

Canimas, J. (2005): «Ètica aplicada a l’educació social. Tres reptes i algunes qüestions bàsiques», dins Solé, P. (coord.): L’Educació social avui: la intervenció socioeducativa a Catalunya, Col·lecció Educació Social, Girona, 2005, núm. 11, pàg. 243-261.

En el moment d’escriure aquest article, Canimas considerava que l’ètica aplicada a l’educació a l’educació social tenia tres grans reptes: (i) aconseguir el nivell de desenvolupament que l’ètica aplicada ha assolit en altres àmbits, sobretot en el biomèdic; (ii) aprofundir en aquelles ètiques que el racionalisme ha titllat d’irracionals; i  (iii) reflexionar sobre una professió que es caracteritza pel fet de voler canviar la moral d’aquells a qui es dirigeix. Cada una d’aquestes tres grans qüestions desplega a la vegada un munt de reptes, sobretot la primera. Abans d’abordar-los, es fa una breu introducció als principals conceptes i preceptes de la filosofia moral que permeten endinsar-s’hi.

Veure el document

VV. AA. (2005): Les persones grans i el dret a decidir. La Sra. Maria, anàlisi d’un cas pràctic sobre la dignitat, l’autonomia i els prejudicis vers les persones grans. Girona: Quaderns d’Ètica Aplicada a la Intervenció Social, núm. 1 (en català, castellà, francès i anglès).

S’analitza i es donen respostes a la situació de la Sra. Maria, una dona de 83 anys, vídua, que viu en una residència i que els seus dos fills van a veure una vegada al mes només per demanar-li els diners de la pensió. La treballadora social del centre  va considerar la possibilitat d’iniciar un procés judicial per protegir l’economia de la Sra. Maria a través d’una curatela i va fer arribar a l’Observatori d’Ètica Aplicada a la Intervenció Social els neguits ètics que aquesta situació li plantejava.

Amb l’anàlisi d’aquesta situació, l’Observatori va començar a caminar.

Veure el llibre (català, castellà, francès i anglès)

Canimas, J. (2004): «No hi ha cap ocell d’ales immenses que ens empari», dins Revista AD’. Quaderns d’Informació, gener/febrer de 2004, núm. 0, pàg. 8-9. Dip. Legal Gi-430-2004.

A la nostra època ja no és possible eludir la nostra responsabilitat en la construcció moral que possibilita relacionar-nos i viure amb els altres i amb l’entorn. És per això que l’ètica aplicada no pot mantenir-se allunyada dels serveis socials i de l’acció educativa. Mentre que en altres àmbits (de la política, la medicina, la biologia, les tecnologies, l’empresa, de la nostra relació amb els animals o el territori…) afloren multitud de problemàtiques morals fruit del desplegament i l’exercici dels valors fonamentals, en els serveis socials i l’acció educativa molts d’ells ni tant sols s’han plantejat i quan es fa, els usuaris i els professionals no disposen de mecanismes ni de respostes reflexives adequades que orientin la seva acció.

Veure l’article.

Canimas, J. (2003): L’estat de la qüestió de l’ètica aplicada als serveis socials i l’acció educativa. Girona*: Fundació Campus Arnau d’Escala, 138 pàgines*.

Aquest informe és l’origen de l’Observatori d’Ètica Aplicada a la Intervenció Social i també un dels primers impulsos a l’ètica aplicada als serveis socials de Catalunya i potser d’Espanya. Va ser un encàrrec de la Fundació Campus Arnau d’Escala a Joan Canimas. L’informe té sis capítols i un annex: 1. Definicions bàsiques; 2. La fonamentació moral; 3. Ètica i treball social; 4. Els Comitès d’Ètica Aplicada; 5. Proposta per a la constitució d’un Observatori d’Ètica Aplicada als Serveis Socials i l’Acció Educativa; 6. Alguns casos de problemes ètics; i Annex. Relació dels components del Grup d’Opinió de l’Observatori de Bioètica i Dret.

Veure el document

Martinell, A.; Canimas, J. (2002): Ciudades Educadoras (en castellà, francès i anglès), Ajuntament de Barcelona/ Diputació de Barcelona/ International Association of Educating Cities, 2002. ISBN 84-7609-974-6.

Redactors del Document de treball que el Comitè Executiu de l’Associació Internacional de Ciutats Educadores va proposar a totes les ciutats del món membres de l’Associació per a la reflexió i estímul per a l’acció. Té vuit capítols: 1. Salutació; 2. Finalitats i usos d’aquesta publicació; 3. Carta de les Ciutats Educadores; 4. Algunes experiències de la ciutat educadora; 5. Ciutat i educació: realitats que evoluciones; 6. Bases de la ciutat educadora; 7. L’Associació Internacional de Ciutats Educadores; i 8. Suggeriments per al debat.

Veure el document.

Canimas, J. (1999): «La professionalització de l’horror», a Revista de Girona, Diputació de Girona, monogràfic sobre l’objecció i la insubmissió, juliol de 1999, núm. 195, pàg. 80-82.

Ens trobàvem en un pis del carrer Orient on tot es confonia feliçment: llargues discussions polítiques, innovadores experiències amoroses, planificació d’accions contra els militars, programació del servei civil a les Pedreres, escoltar Jorge Cafrune mentre en Toni Font, el primer objector de consciència que vaig conèixer, tornejava el fang… Així comença una narració en la qual la política forma part del despertar i creixement d’un jove.

Veure l’article

Canimas, J. (1997): «A Paulo Freire, havent llegit la seva mort», a Parra, S. (Coor.): Homenatge a Paulo Freire, Universitat de Girona, 1997, pàg. 61-62.

Aquest llibre és la crònica d’un acte acadèmic singular: l’homenatge a Paulo Freire que es va celebrar el dia 21 de maig de 1997 al teatre de l’edifici Seminari de la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat de Girona. Recull una selecció de textos sobre la vida , l’obra i el missatge de Freire, un apartat de testimoniatges i un escrit en aquell moment inèdit de Freire.

L’apartat Testimoniatges, recull el poema que Canimas va llegir a l’acte.

Veure el poema (en català)

Canimas, J. (1990): «Vacunación y Estado», a Natura Medicatrix (Especial vacunas), Barcelona, tardor-hivern de 1989-90, núm. 22, pàg. 5-10.

Treball de recerca sobre la implantació de la obligatorietat de la vacunació contra la verola.

Canimas, J. (1986-1988): Articles al suplement Escoles del Punt Diari de Girona.

Aquesta col·laboració, de l’any 1986 al 1988, es va concretar en els següents articles: De la necessitat de la teoria (13.02.86); L’educació: entre l’esperança i la reproducció (20.02.86); Educar pel conflicte (27.02.86); L’ofici de mestre (06.03.86); Els mestres gironins en, de i la transició democràtica (13.03.86); Passa amb vosaltres, titis? (20.03.86); En educació ja no és possible cap revolució (I) (28.05.87); En educació ja no és possible cap revolució (II) (04.06.87); Ortopèdia (19.11.87); Psicòlegs i manicomis (14.01.88); El saber, la SIDA, en Tomeu i la Gertrudis (04.02.88); En defensa de la delinqüència (24.03.88); Oda contra l’ortopèdia (28.04.88).

Canimas, J. (1983): «Vilaroja, Font de la Pòlvora i Grup de Sant Daniel», a Girona i els seus barris, Ajuntament de Girona, 1983, pàg. 317-330.
Canimas, J. (1982): L’univers, Mòdul 1 de la Col·lecció graduat escolar per a persones adultes, SEPT/ Escoles d’Adults de Girona, 1982.
Canimas, J. (1982): Breu Història de la Humanitat, Mòdul 2 de la Col·lecció graduat escolar per a persones adultes, SEPT/ Escoles d’Adults de Girona, 1982.
Furcarà, C. (1981): Para ser un poco más libres… Cartilla d’alfabetització per a persones adultes, SEPT/ Escoles d’Adults de Girona, 1981.

Aquesta cartilla d’alfabetització recull l’experiència educativa, que és una experiència política i amorosa, de Concepció Furcarà Masmitjà, la Furqui, a les escoles d’adults de Les Pedreres primer i de Font de la Pólvora després (Girona).

Il·lustrada per l’artista Vicente Huedo i publicada pel Servei d’Educació Permanent dels Treballadors (SEPT), segueix la metodologia de Paulo Freire d’alfabetització a partir de paraules generadores.

Veure el llibre.

Furcarà, C. i Canimas, J. (1981): Para ser un poco más libres… Guia didàctica pels mestres), SEPT/ Escoles d’Adults de Girona, 1981.

Guia didàctica de la cartilla d’alfabetització Para ser un poco más libres… Té cinc apartats: 1. Introducció; 2. Marc de l’experiència; 3. La cartilla: descripció tècnica; 4. Recursos didàctics; i 5. Seguiment i avaluació dels resultats.

Veure el llibre.

Veure alguns pòsters de les paraules generadores.

© Joan Canimas Brugué
X
Aneu a la barra d'eines