La bioètica no només es pot considerar una branca de l’ètica: abraça aspectes del dret, la ciència, la medicina, l’economia, la política, i tot el que té a veure, segons l’Encyclopedia of Bioethics, amb la «conducta humana en l’àmbit de la vida i la cura de la salut, examinada a la llum dels valors i els principis morals».
En definitiva, tot el que té a veure amb la vida, actual i futura, sobretot a partir del recent desenvolupament demogràfic i social, i, encara més, amb el desenvolupament científic i tecnològic, que és el que fa trontollar les nostres conviccions morals tradicionals i posar en qüestió l’avenç de la tecnociència.
I quin àmbit millor que el del cine per tractar els conflictes que tot això genera. Els problemes bioètics són complexos, però el relat fílmic d’un d’aquests problemes pot aclarir la complexitat gràcies a la presentació i al llenguatge, que acaba generant un vincle entre personatges i espectadors que fa possible, per exemple, que ens enamorem d’un robot.
En aquest cicle no podrem abordar totes les temàtiques possibles, però hem fet una tria que va des de l’eutanàsia fins a la robòtica, passant per l’ètica mèdica i la manipulació genètica.
Com en altres cicles, hi participaran professors i entesos en la matèria —un cartell impressionant, tant o millor que el de les pel·lícules, estigueu atents!—, que ens ajudaran a debatre i entendre la complexitat d’aquestes històries, que, simplement, acaben sent històries personals.
Parlarem, doncs, d’ètica, bioètica i moral, que afecten normes, actituds i decisions tant individuals com col·lectives… i de cine.