Login

p 2008

Realitza una nova cerca:

23

Oct'08

Canimas, J., Carbonell, F. (2008): Educació i conflictes interculturals. Primum non nocere, Eumo Editorial/ Fundació Bofill, 2008.

Aquesta guia parteix del convenciment, gens retòric, que els conflictes ètics interculturals que es donen als centres educatius són una gran oportunitat per al diàleg crític amb les pròpies conviccions, per a l'aprenentatge de la convivència i per a la comprensió del món que ens ha tocat viure. Va destinada al professorat, i especialment a les persones que s'ocupen de la gestió i l'assessorament educatius, per ajudar-los a reflexionar i a intervenir quan es produeixen conflictes de valors en l'àmbit educatiu, ocasionats per la convivència de diferents referents culturals. S'inclou un protocol d'actuació que permet reflexionar sobre la millor manera de respondre a allò que a priori pot considerar-se un conflicte ètic intercultural. Hem d'encetar un debat obert i rigorós per tal d'analitzar i aplicar als centres educatius protocols de bones pràctiques. Aquesta guia vol ser una petita contribució a aquesta tasca, tan complexa com apassionant.

Veure el llibre

Read More

23

Apr'08

Canimas, J. (2008): «De qué hablamos cuando hablamos de autonomía», dins Revista de Servicios Sociales y Política Social, Madrid, núm. 84, pàg. 159-170.

Els professionals de la intervenció psico-sòcio-educativa han col·laborat en l'augment del caràcter polisèmic del concepte autonomia i, tot i això, a vegades l'utilitzen sense especificar a quin tipus d'autonomia es refereixen i sense que sigui possible deduir-ho del context discursiu en què és utilitzat. A judici de l'autor, aquest fet pot dificultar les bones pràctiques i la consecució d'aquells objectius de la intervenció psico-sòcio-educativa relacionats amb l'autonomia, i inclús conculcar drets. Del qual es dedueix: a) que la distinció i coneixement dels diferents tipus d'autonomia i la seva concreció, quan sigui necessari, en documents, protocols i pràctiques professionals en les que apareix, pot arribar a ser un factor de millora de l'eficàcia de la intervenció i de protecció dels drets dels usuaris, i b) que és necessari realitzar una classificació dels diferents tipus d'autonomia per ús de professionals i legisladors.

Veure l'article

Read More

23

Mar'08

Canimas, J. (2008): «Comentaris a la cultura de les persones sordes», a Quaderns d’Ètica Aplicada, núm. 3, pàg. 81-93 (en català, castellà, francès i anglès).

Algunes persones consideren que la sordesa no és una disfunció ni una discapacitat, sinó un tret caracterial que configura una manera de ser i d’estar en el món, una cultura. Per poc que s’hi pensi, això té unes repercussions molt importants, per exemple pot justificar la negativa d’uns pares a que el seu fill sord vagi a una escola d’oients (escola inclusiva), o la negativa a que se li faci un implant coclear o qualsevol altre tractament que li permeti oir, o fins i tot la possibilitat de provocar-li, de diferents maneres i graus d’intervenció, la sordesa. Aquest article és una primera aproximación a aquesta qüestió, que l'autor ha continuar treballant. S'enmarca en una jornada en la qual la Sra. Felisa Pino va fer una conferència, que Joan Canimas va contestar. El llibret recull la conferència de la Sr. Pino i el diàleg posterior.

Veure el llibre

Read More

23

Feb'08

VV. AA. (2008): Força i violència en educació social. Girona: Quaderns d’Ètica Aplicada a la Intervenció Social, núm. 2 (en català, castellà, francès i anglès).

En aquest estudi s’analitza una situació real en la qual un educador social d’un Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE), va donar una bufetada a un noi del centre, el pare el va denunciar i en la sentència el jutge va considerar que l’acció no era punible. Simplificant molt, en el grup de deliberació ètica que es va constituir per abordar aquesta situació, es van manifestar dues tendències contraposades: les persones que consideraven que la bufetada és sempre una acció violenta i denigrant per als infants i adolescents, que s'ha d'estigmatitzar i no permetre en cap circumstància; i les persones que consideraven que en situacions excepcionals i quan hi ha vincle afectiu, una bufetada pot ser molt menys violenta que una contenció física o avisar la policia. Aquest llibret recull els resultats d’aquest procés deliberatiu.

Veure el llibre (català, castellà, francès i anglès)

Read More
© Joan Canimas Brugué
X
Aneu a la barra d'eines